|
Encavalcades
en linies desiguals, formant una paret.
S'aguanten entre sí, les unes a les altres.
Equilibri buscat per l'home dins una llarga tradició.
El temps les ha esmolat, dins elles i resten anys,
de vent i plujes.
Les seves arrugues esdevenen saó.
lluiten per sobreviure el pas de l'home
-la seva constant destrucció-
Dins les escletxes amaguen els esperits
De la terra.
A vegades obren els ulls -ulls de roca-
observant el que fem els homes.
text: "Instants
a Mediona" Joan Gómez i Vinardell. 19.02.2002
|