interacció, reacció i provocació

La visió d'una depredador amb aspecte amenaçador, tacat de sang i apunt de queixalar, provablement no ens deixa indiferents. Aquesta imatge provoca en nosaltres certes reaccions.

Es tracta, però, d'un camí d'una sola direcció. La imatge ens altera, però nosaltres només podem alterar en la nostra imaginació allò que representa, reconstruint els fets anteriors i posteriors al moment en que ha estat presa la fotografia.

Ens imaginem aquests moments i experimentem certes emocions perquè sabem què és un tauró, perquè disposem d'informació prèvia sobre el contingut de la imatge, i provablement també per altres factors més inconscients relacionats amb la identificació de patrons i amb la nostra pròpia història personal.

Però no podem canviar aquests fets perquè no tenim accés espacial ni temporal a l'esdeveniment que reflecteix la imatge. Sí que podríem, en canvi, alterar la fotografia mitjançant una eina d'edició gràfica (eliminant la sang o convertint el tauró en un dofí, per exemple).

Des del moment en que la imatge hagués estat alterada, ja no provocaria les mateixes reaccions. En certa manera hauríem modificat també els fets que reconstruim a la nostra imaginació. En aquell moment hauríem interactuat amb la imatge. La interacció implica camins de doble direcció.