enlloc > dvd
# dvd /DOCTORAT M1-2// Curs Gestió del Caos; introducció a la conflictologia

M1-2 RECERCA SOBRE CONFLICTOLOGIA EN BASES DE DADES I INTERNET

INDEX:

INDICACIONS PROFESSOR:

26/09/03 16:35 || Eduard Vinyamata
Una de las primeras actividades consiste en navegar por Internet a la búsqueda y localización de recursos sobre conflictología. En un principio sugiero dos portales: Inter-mediacion y el de la Universidad de Belfast sobre conflictos étnicos.
Se trataría de, utilizando un buscador como Google, Yahoo, u otros, establecer en ellos criterios específicos en relación a los intereses particulares de cada uno. (...)
A partir de los criterios facilitados, se abriran campos de búsqueda muy extensos que convendrá conocer e ir delimitando.
Finalmente, se hace necesario redactar un breve informe de, aproximadamente, lo equivalente a dos páginas en formato word sobre los resultados obtenidos de la navegación.
El objetivo de esta actividad consiste en conocer las posibilidades de Internet así como de establecer contacto con informaciones contenidas sobre aspectos concretos y de interés o curioisidad para cada cual.(...)

PUNT DE PARTIDA DE LA RECERCA

Em proposo una recerca en un d'aquests àmbits i/o en les seves interrelacions:

  • Pràctiques d'art participatiu/creació col.lectiva; conflictes que poden sorgir i resolució.
  • Software i entorns digitals per facilitar el treball en colaboració; negociació, sistemes per prendre decisions; arribar a acords i resoldre conflictes.
  • Conflictes pel model d'internet i de control social de la tecnologia; inventari de "fronts" oberts.
  • Metodologies de resolució de conflictes.

NAVEGADORS UTILITZATS

Faig la recerca utilitzant Mozilla 1.0.1 (navegador de codi obert, hereu de Netscape) sobre Windows. Tinc també Microsoft Internet Explorer 6.0 per si alguna pàgina no es veiés bé en Mozilla. Així el treball de recerca em servirà també per comprobar la compatitibilitat de les webs visitades.

Em resulta molt útil utilitzar els "tabs" de Mozilla (possibiltat de posar vàries pàgines en diferents pestanyes en una mateixa finestra) i la opció de guardar un conjunt de tabs com a bookmarks.

Mentre faig la recerca utilitzo Dreamweaver (editor web) per anar prenent apunts.

RECERCA EN ELS PORTALS PROPOSATS

Inter-mediación

INCORE (Universitat de Belfast)

Apunts:

Inter-mediación Inc. és una companyia internacional que ofereix serveis de consultoria i resolució de conflictes en àmbits molt diversos. A la part de "Como resolver conflictos" del website s'aclareixen bé les diferències entre 3 sistemes de resolució de conflictes:

  • negociació (les dues parts discuteixen/dialoguen directament; és molt important l'equilibri/desequilibri en les relacions de poder entre elles)
  • mediació (negociació assistida per una tercera part imparcial que ajuda a trobar un acord, que finalment serà elaborat per les parts, no pel mediador; respecte a la auto-determinació de les parts).
  • arbitratge (desplaçament de la capacitat de decisió de les parts cap a un àrbitre)

L'enllaç a la pàgina sobre arbitratge falla. He escrit a l'adreça de contacte per avisar-los.

INCORE valoro sobretot la utilíssima base de dades de documents d'acords; de documents sobre conflictes (sobretot ètnics) i les guies.

Miro la guia sobre The Media and Conflict però és bàsicament sobre mitjans de comunicacions convencionals (premsa, ràdio, TV). A la guia temàtica sobre "Mediació trobo alguns artícles que poden ser interessants des d'un punt de vista teòric general:

Em criden especialment l'atenció les aproximacions "inter/multi-culturals". Em llegeixo en diagonal un artícle que intenta veure les possibilitats d'una institució tradicional de garants de la pau, Bashingantahe, per al Burundi actual; enlloc d'imposar un sistema de resolució vingut de fora.

CERCADORS I CONFLICTE; EXPERIMENTACIÓ I RECERCA AUTOREFERENCIAL

Passo a utilitzar els motors de cerca i, com que conec les crítiques de google-watch sobre google, em proposo començar per un panorama dels cercadors, les seves característiques i crítiques que s'els fan. Per tant utilitzo en part els cercadors per buscar informació sobre ells mateixos.

PANORAMA DE CERCADORS

SearchEngineWatch (Dani Sullivan) em dóna informació útil sobre els cercadors que hi ha i les seves característiques.

Pel que fa a l'origen de les dades indexades h¡ ha dos tipus de cercadors:

  • basats en editors humans; persones que introdueixen informació o classifiquen la base de dades
  • crawler-based o spider-based; o sigui, basats en robots de software que cerquen la informació pels servidors i sistemes automatitzats de classificació.

Sembla que per ara els crawler-based han superat ampliament als directoris creats per persones, que sobreviuen combinats als primers, donant rellevància o corregint certa informació. Els sistemes automatitzats han unit a a la incansable tasca de les seves "aranyes" algorismes que destaquen determinats sites a partir del comportament de l'usuari del propi buscador.

Actualment el líder indiscutible dels buscadors és google. Per què?

Potser perquè...

  • Utilitza l'algorisme PageRank (desenvolupat pels seus fundadors a la Universitat de Stanford) que dóna més rellevància a les pàgines que reben més enllaços i alhora es retroalimenta donant més valor als enllaços que surten d'aquestes.
  • Té un ampli directori acumulat i l'actualitza a una velocitat prou bona
  • És popular; o sigui, molt visitat; això retroalimenta el seu funcionament basat en les decisions dels usuaris.
  • Cada cop té menys compentència.

...o potser no.

Sobre PageRank crec que és útil mencionar:

Altres cercadors importants, a part de google, són:

  • Motors de cerca crawler-based:
    • Alltheweb: motor de cerca crawler-based | segons Sullivan el segon millor, diu que pertany a FAST; però al © consta Overture S. Inc. Overture ha esta comprat per Yahoo.
    • Teoma: motor de cerca crawler-based | té un índex encara menor als altres. Pertany a Ask Jeeves.
    • Inktomi: motor de cerca crawler-based. Propietat de Yahoo. Proveeix a MSN Search entre d'altres.
  • Basats en editors humans:
    • Open Directory Project: community-based; basat en la feina de milers de voluntaris; és el més complet. Google l'utilitza per al seu Google Directory (que és jerarquitzat per PageRank). Propietat de Netscape-AOL; pot ser utilitzat per tothom perquè utilitza una llicència oberta.
    • Zeal: community-based; basat en la feina de voluntaris; propietat de LookSmart, li proveeix les ref. no-comercials.
  • Meta-cercadors (n'utilitzen d'altres com a motor de cerca i/o font de dades) i semi-meta-cercadors:
    • Yahoo: inicialment directori editat per humans; des de 2002 passa a utilitzar principalment google (teòricament creuat amb les seves dades) i segueix mantenint un directori revisat per persones.
    • Ask Jeeves: permet preguntes en "llenguatge natural"; utilitza Teoma com a motor
    • MSN Search: utilitza una barreja de directori d'editors humans (propis i de LookSmart) i de crawler-based (utilitzant Inktomi).
    • AOL search: utilitza google, només en la seva versió interna (pels clients a qui ofereix connexió a internet) amplia les prestacions.
    • Lycos: abans un crawler-based amb motor propi; ara basat en Alltheweb. Pertany a Terra-Lycos.
    • HotBot: meta-cercador sobre AllTheWeb.com/FAST, Google, Inktomi i Teoma. Pertany a Terra-Lycos.
  • Nous projectes:
    • The Wondir: community-based; en fase beta; sistema de preguntes en "llenguatge natural" amb respostes d'altres usuaris. Veure explicació.
    • Nutch: projecte de fer un motor de cerca open-source equiparable a google.

     

Molts d'aquests buscadors utilitzen publicitat per posicionament. Això vol dir que qui paga més surt més amunt en el ranking o bé surt abans del ranking no-comercial. Les pàgines que han pagat solen sortir marcades com a "patrocinadores". Evidentment aquest és un factor que distorsiona qualsevol resultat i que en sistemes com el de google fa que les pàgines de publicitat tinguin més possibilitats de ser clicades i s'introdueixin en el ranking normal.

Sobre els sistemes de cerca i la millor manera de ser visibles també he trobat coses. En referencio el debat: Google versus Fast (AllTheWeb)

GOOGLE-WATCH

Daniel Brandt posa en marxa la pàgina google-watch.org i la societat sense ànim de lucre Public Information Research Inc. Ho fa per denunciar la política de privacitat de google que utilitza cookies (que caduquen el 2038!!) per crear una gran base de dades sobre les cerques que fem. També denuncia altres aspectes de la actuació de google, de la seves relacions amb el gover americà i els serveis d'inteligència i de la concentració que s'està donant en el sector: why we target google.

La motivació de Brandt ha estat controbertida i un tal Chris Beasley que "estima google" ha creat google-watch-watch.org. De totes maneres, com diu una internvenció a webmasterworld.com google-watch és útil per vàries coses:

  • Proxy: Ofereix la possibilitat de fer una cerca a sobre Google anònima i sense publicitat (ho feia també sobre Alltheweb però sembla que per temes tècnics no pot seguir fent-ho).
  • Gookie: et permet mirar que hi ha dins una cookie que Google t'ha posat al teu ordinador i t'explica com configurar el navegador per fer una cerca a Google amb les cookies deshabilitades.
  • Who owns that IP? Et permet saber a qui pertany una IP o saber quines IP tenen una llarga llista de propietaris.

Es converteix, doncs, en una alternativa real de cerca.

No sembla que hi hagi hagut cap intent de resoldre el "conflicte" entre google i googe-watch; de fet sembla que google ignori el segon. Tampoc he trobat informació de que hi hagi cap procés legal per cap de les dues parts.

He intentat veure si hi ha altres crítiques del tipus google-watch, referent a altres cercadors, però no n'he trobat, bàsicament trobo comparatives. Hi ha algunes iniciatives per part del moviment de software lliure per fer un cercador amb criteris de tecnologia oberta i garantir la privacitat, però tampoc sembla que sigui una prioritat ni que hagi saltat l'alarma.

ART PARTICIPATIU I CREACIÓ COL.LECTIVA

Recerca en cercadors crawler-based i derivacions a partir d'enllaços

Faig la recerca en diferents cercadors (google-watch, alltheweb, teoma, inktomi) en indexació automatitzada a partir de crawlers. Utilitzo català, castellà i anglés.

Les cerques en català i (en menor mesura) en castellà són una mica com mirar-se al melic. "art participatiu", "art cooperatiu", "creació col.lectiva", tot em remet a pàgines sobre tallers, artícles i treballs als que hem intervingut com a TAG.

Trobo però algunes coses com itucomhoveus, un website de ICV de l'Hospitalet per permetre participació en el programa electoral. També un l'artícle Aplicacions educatives en entorns Internet-Intranet (Jordi Vivancos. Juliol 1998) on es defineixen dos tipus de creació col.lectiva i s'enllaça a una experiència que han fet amb moltes escoles (llàstima que no hi hagin valoracions de l'activitat):

La creació col·lectiva admet dues modalitats bàsiques:
* La creació seqüencial, on cada participant afegeix la seva contribució sense consultar a la resta. Un exemple és el "Conte de tots".
* La creació conjunta implica la interacció contínua dels participants, a cada etapa del procés.

En castellà trobo algunes referències a "Link_Age - Muestra de arte participativo on-line y off-line" però sense cap enllaç; també a "Digital Jam" (una selecció d'obres colaboratives feta per Bosco i Caldana, que ja coneixia).

"arte participativo", "arte colaborativo", "arte cooperativo" no dónen resultats gaire satisfactoris, surten coses sobre Galeries d'Art que funcionen de manera cooperativa (en la seva gestió).

"creación colectiva" dóna algun resultat més. Algunes referències al llibre de David Casacuberta (CASACUBERTA 2003 Creación colectiva. Ed.Gedisa). Referència a una part de Mearte (LucianoAFerrer), ara convertit en wiki, on hi ha una secció prevista per temes de creació col.lectiva però amb pocs continguts.

Trobo un arxiu PDF titulat Internet, obras abiertas y creación colectiva ¿el fin de la autoría? . Es tracta de material per a projectar en una xerrada feta per en Sergi Jordà (autor FMOL). Busco "creación colectiva Sergi Jordà" i trobo publicat a la UOC una intervenció de Jordà en un debat sobre la creació cultural; idees, artistes i emprenedors. Decideixo anar directament a la pàgina de FMOL i trobo que han recopilat diversos artícles on Jordà descriu el projecte sobre l'experiència de desenvolupar-lo i usar-lo. Això sí que és contingut més de fons.

També trobo un artícle que pot donar un enfoc complementari als artícles sobre FMOL: El pasado anterior. Tiempo, estructuras y creación musical colectiva . Es comparen les idees sobre creació col.lectiva musical de l'etnomusicòleg Brailoiu amb la idea de creació col.lectiva del mite en Lévi-Strauss. La combinació "creación colectiva" també mostra coses sobre teatre. En destaco Cinco obras de Creación Colectiva Teatro Calandria (Bogota).

La cerca en anglés també em dóna referències de teatre (com Collective creation sobre grups de teatre de la dècada dels setanta a Canadà) amb "collective creation". En general "art cooperation", "cooperative art" i similar no dónen gaire bons resultats. Però trobo un artícle, Education is a Cooperative Art , on es fa una la distinció entre art operatiu (l'artista controla l'obra) i cooperatiu (l'artista facilita el desenvolupament de l'obra).

La meva idea era trobar reflexions i valoracions sobre conflictes sorgits en l'art cooperatiu i la creació col.lectiva i propostes (o experiències) de resolució d'aquests. Pensava que les diferents pràctiques artístiques participatives sorgides sobretot a partir dels seixanta, unit al desenvolupament del net.art hauria generat literatura al respecte. Potser així i no ho he sabut trobar. Qualsevol combinació de "art", "conflicte", "creació col.lectiva", "competència", en qualsevol de les tres llengues, no dóna resultats útils.

Recerca a OPEN DIRECTORY

Contrasto la cerca anterior amb la d'una base de dades d'edició humana com Open Directory.

D'entrada de net.art hi ha poques entrades (160) i la recerca interna dins la categoria posant alguns dels conceptes citats no dóna massa resultats. En el directori no hi ha categories com "collective art","collective creation", ni tant sols "conceptual art", "happening".

La subcategoria Arts: Digital: Net Art: Artists and Projects: Collaborative Projects dóna alguns resultats que ja coneixia (alguns no són realment creació colectiva); caldrà revisar alguns que no conec per veure si són interessants. Caldria explorar més "arts/digital/evolutive" on hi ha coses sobre caos i fractal i sobre vida artificial.

Conclusions provisionals

La recerca a partir dels conceptes que jo tenia al cap no dóna massa resultat. Em plantejo que potser val la pena col.laborar en Open Directory Project i en el wiki Mearte per fer aportacions que omplin el buit que hi ha. També caldria buscar en bases de dades més específiques (com rhizome on cal registrar-se)

Les reflexions sobre l'experiència amb la creació col.lectiva potser és millor buscar-la vinculada a projectes concrets (ja coneguts per altres vies), fent una recerca a partir del nom del projecte o del seu autor. Fer-ho amb projectes que realment s'han estat utilitzant durant un bon temps (com FMOL) i on els seus autors o altres persones poden haver-hi reflexionat.

SISTEMES COL.LABORATIUS A INTERNET

Abans que res comentar que "participative art" em va donar un resultat sorprenent: l'article Usability and Open Source Software. que fa propostes per millorar la usabilitat en procés desenvolupament de software Open Source. "participative" i "art" no estaven lligats semànticament dins el text (quan tinguem la web semàntica aquestes coses ja no passaran!?).

La recerca amb termes com "collaborative software", "open source cooperation", "collaborative development" dóna resultats d'on anar estirant el fil. Hi ha moltes empreses que desenvolupen software per ajudar en processos colaboratius, la majoria empresarial o en general per a "organitzacions". La majoria són basats en web (com collab).

Combinant "collaboration + cooperative + conflict + open source" trobo diversos articles interessants:

Sembla que en el camp del software lliure sí que s'està donant una reflexió sobre les experiències de colaboració i els conflictes generats.

També trobo un website que em crida l'atenció: asynchrony. Es tracta d'un projecte de desenvolupament cooperatiu de software. Un s'inscriu i participa en diferents tasques de diferents projectes iniciats i té eines per colaborar. Segons diuen tenen 33.000 membres, 1800 projectes dels quals 1300 actius i 29 acabats. Comercialitzen els programes generats i paguen un tant en funció de la contribució feta. D'entrada em sorprén que es queden el copyright (!!). Diuen que ho fan per preveure possibles conflictes amb "aprofitats".

Després d'haver llegit les FAQ d'asynchrony decideixo enfocar la recerca cap a Sourceforge. Es tracta de l'entorn de colaboració i conjunt d'eines de desenvolupament de software lliure més important d'internet. Té 68.542 projectes allotjats i 711.399 usuaris registrats. És propietat de OSDN (Open Source Development Network, Inc.) que al seu temps depen de VA Software Corp. (abans VA Linux). Tot el software que s'hi desenvolupa ha de ser de codi obert (open-source).

Buscant "about sourceforge" als cercadors només trobo informació oficial i referències a projects allotjats, que acapara els primers llocs del ranking. Però posant "sobre sourceforge" a google trobo comentaris d'usuaris en llistes de correu en castellà. Gràcies a això descubreixo un corrent crític. Jo pensava que Sourceforge era indiscutit en la comunitat de software lliure i resulta que no.

A la llista [organizarnos] hi ha un missatge que referencia aquest artícle: Cambio de rumbo en SourceForge (jneves 10/2001; act.02/2002) allotjat al website de la Free Software Foundation Europe. Aquest text explica com Sourceforge ha estat una peça clau per als desenvolupadors de software lliure oferint una metodologia de desenvolupament unificada i combinant una sèrie d'eines que estaven separades. També ha ofert un sistema que funciona només amb software lliure i que en sí mateix és una demostració de les seves possibilitats. Però l'article denuncia coses importants:

  • VA Software hauria introduït (agost 2001) software propietari en el funcionament de sourceforge; aquest passa doncs a ser una demo de software no-lliure i impedeix que algú el pugui replicar.
  • El document on VA Software explicava aquest canvi va desaparèixer poc després de la publicació de l'artícle (veure també missatge)
  • Es corre el perill que els milers de projectes de software lliure i desenvolupadors registrats es tornin (paradoxalment) depenents de software propietari.
  • VA Software ja duia una política de dificultar l'extracció de projectes des Sourceforge
  • VA Software va demanar als desenvolupadors del software de la plataforma Sourceforge (inclós l'autor de l'artícle) que els cedissin els drets de reproducció (copyright) sense garantir a canvi que el codi seria llicenciat sota GPL

L'autor posa de manifest la debilitat que suposa la gran dependència de la comunitat de Software Lliure d'eines i recursos que estan en mans d'una sola companyia (VA Software a través de OSDN). Conclou que arribat l'hora de construïr un projecte similar a Sourceforge però gestionat cooperativament. Anuncia que ell, amb altra gent, està treballant en posar en marxa una cosa així anomenada Savannah. Diu que això suposarà que la comunitat suporti l'esforç de manteniment, però és el preu a pagar per la no-dependència.

¿Què ha passat des de febrer del 2002? El software Alexandria que gestiona Sourceforge sembla seguir sota llicència GPL. Però és veritat que aquesta debilitat és perillosa i que la companyia "mare" que, en paraules de jneves, segueix repartint "cervesa gratis", pot deixar de fer-ho en qualsevol moment. Mentrestant Savannah sembla estar plenament en marxa com a plataforma de desenvolupament de software lliure, tant GNU (llicència GPL) com no-GNU (altres llicències lliures). Té 1.913 projectes allotjats (molts menys que SourceForge) i 21.037 usuaris registrats.

En un missatge a una llista de correu datat el 28/05/2003 Jose San Leandro exposa un altre motiu per no utilitzar Sourceforge, l'alta massificació de projectes i el poc criteri per admetre'ls. També comenta el rigor trobat a savannah i "patit" en propia carn. Reprodueixo el text a continuació:

Llevo tiempo recibiendo referencias de que los nuevos proyectos GPL van tendiendo a migrar de sourceforge.net a savannah.gnu.org
Sourceforge no se caracteriza por aplicar ningun tipo de criterio a la hora de dar de alta nuevos proyectos. De hecho, se ha masificado de tal forma que el
porcentaje de proyectos activos y visitados es desproporcionadamente inferior respecto al total de proyectos.
Hace unos dias trate de dar de alta un par de proyectos nuevos en savannah, y no se puede decir que se parezcan a sourceforge. Una persona se puso en
contacto conmigo y rechazo las solicitudes debido a que tenia que garantizar que todas las dependencias eran free software a su vez, y que cada proyecto
debe poder utilizarse en un sistema completamente free, como debian con kaffe. Ademas, necesitan ver el codigo antes para asegurarse de que aparecen
las cabeceras de la licencia en todos los ficheros.
En resumen, parece que la fsf se mantiene en su posicion radical y exigente, lo cual a mi me motiva para asegurarme de pulir cualquier detalle "no free" de mis proyectos. [link missatge original]

CONCLUSIONS DE LA RECERCA

La intuició d'un camp d'estudi i experimentació interessant al voltant de la creació col.lectiva, el treball cooperatiu, els conflictes que sorgeixen en aquests processos i les estratègies per resoldre'ls, se m'ha vist confirmat per aquesta recerca a internet.

També he vist que alguna informació sembla no existir si introduïm en els cercadors les paraules que semblarien òbvies (participació, cooperació, colaboració) i que cal buscar altres estratègies per arribar-hi. No sembla difícil colaborar en solucionar aquesta situació contribuïnt en alguns directoris oberts d'edició humana.

En el camp de l'art (fins i tot del net.art) la informació està aparentment més fragmentada i menys "visible". També sembla faltar més reflexió més enllà de la descripció (o publicitació) d'un projecte.

En canvi el moviment de software lliure té una sòlida i intensa experiència en la creació cooperativa i genera textos de reflexió sobre les metodologies, recursos i estratègies.

Serà interessant explorar experiències de treball i creació cooperativa en altres camps com ara el teatre o l'educació.

Com a conclusió d'aquesta recerca també cal dir que val la pena qüestionar-nos qualsevol tecnologia o plataforma que fem servir (com ara google o sourceforge) i que la informació per contrastar la podem trobar a la xarxa (tot i que la interpretació i les conclusions hauran de ser sempre nostres). Voldria afegir que basar-se només en una recerca en cercadors pot ser una manera pobre de construïr-se una idea sobre un tema; val la pena recòrrer a bibliografia convencional, però sobretot pot ser útil preguntar en llistes de correu, on diferents intervencions ens poden anar donant pistes útils (i al mateix temps "fem comunitat").