 |
# dvd /DOCTORAT M1-2// Curs Gestió del Caos; introducció a la conflictologia |
M1-2 RECERCA SOBRE CONFLICTOLOGIA EN BASES DE DADES I INTERNETINDEX:
INDICACIONS PROFESSOR:26/09/03 16:35 || Eduard Vinyamata PUNT DE PARTIDA DE LA RECERCAEm proposo una recerca en un d'aquests àmbits i/o en les seves interrelacions:
NAVEGADORS UTILITZATSFaig la recerca utilitzant Mozilla 1.0.1 (navegador de codi obert, hereu de Netscape) sobre Windows. Tinc també Microsoft Internet Explorer 6.0 per si alguna pàgina no es veiés bé en Mozilla. Així el treball de recerca em servirà també per comprobar la compatitibilitat de les webs visitades. Em resulta molt útil utilitzar els "tabs" de Mozilla (possibiltat de posar vàries pàgines en diferents pestanyes en una mateixa finestra) i la opció de guardar un conjunt de tabs com a bookmarks. Mentre faig la recerca utilitzo Dreamweaver (editor web) per anar prenent apunts. RECERCA EN ELS PORTALS PROPOSATSINCORE (Universitat de Belfast) Apunts: Inter-mediación Inc. és una companyia internacional que ofereix serveis de consultoria i resolució de conflictes en àmbits molt diversos. A la part de "Como resolver conflictos" del website s'aclareixen bé les diferències entre 3 sistemes de resolució de conflictes:
L'enllaç a la pàgina sobre arbitratge falla. He escrit a l'adreça de contacte per avisar-los. INCORE valoro sobretot la utilíssima base de dades de documents d'acords; de documents sobre conflictes (sobretot ètnics) i les guies. Miro la guia sobre The Media and Conflict però és bàsicament sobre mitjans de comunicacions convencionals (premsa, ràdio, TV). A la guia temàtica sobre "Mediació trobo alguns artícles que poden ser interessants des d'un punt de vista teòric general: Em criden especialment l'atenció les aproximacions "inter/multi-culturals". Em llegeixo en diagonal un artícle que intenta veure les possibilitats d'una institució tradicional de garants de la pau, Bashingantahe, per al Burundi actual; enlloc d'imposar un sistema de resolució vingut de fora. CERCADORS I CONFLICTE; EXPERIMENTACIÓ I RECERCA AUTOREFERENCIALPasso a utilitzar els motors de cerca i, com que conec les crítiques de google-watch sobre google, em proposo començar per un panorama dels cercadors, les seves característiques i crítiques que s'els fan. Per tant utilitzo en part els cercadors per buscar informació sobre ells mateixos. PANORAMA DE CERCADORSSearchEngineWatch (Dani Sullivan) em dóna informació útil sobre els cercadors que hi ha i les seves característiques. Pel que fa a l'origen de les dades indexades h¡ ha dos tipus de cercadors:
Sembla que per ara els crawler-based han superat ampliament als directoris creats per persones, que sobreviuen combinats als primers, donant rellevància o corregint certa informació. Els sistemes automatitzats han unit a a la incansable tasca de les seves "aranyes" algorismes que destaquen determinats sites a partir del comportament de l'usuari del propi buscador. Actualment el líder indiscutible dels buscadors és google. Per què? Potser perquè...
...o potser no. Sobre PageRank crec que és útil mencionar:
Altres cercadors importants, a part de google, són:
Molts d'aquests buscadors utilitzen publicitat per posicionament. Això vol dir que qui paga més surt més amunt en el ranking o bé surt abans del ranking no-comercial. Les pàgines que han pagat solen sortir marcades com a "patrocinadores". Evidentment aquest és un factor que distorsiona qualsevol resultat i que en sistemes com el de google fa que les pàgines de publicitat tinguin més possibilitats de ser clicades i s'introdueixin en el ranking normal. Sobre els sistemes de cerca i la millor manera de ser visibles també he trobat coses. En referencio el debat: Google versus Fast (AllTheWeb) GOOGLE-WATCHDaniel Brandt posa en marxa la pàgina google-watch.org i la societat sense ànim de lucre Public Information Research Inc. Ho fa per denunciar la política de privacitat de google que utilitza cookies (que caduquen el 2038!!) per crear una gran base de dades sobre les cerques que fem. També denuncia altres aspectes de la actuació de google, de la seves relacions amb el gover americà i els serveis d'inteligència i de la concentració que s'està donant en el sector: why we target google. La motivació de Brandt ha estat controbertida i un tal Chris Beasley que "estima google" ha creat google-watch-watch.org. De totes maneres, com diu una internvenció a webmasterworld.com google-watch és útil per vàries coses:
Es converteix, doncs, en una alternativa real de cerca. No sembla que hi hagi hagut cap intent de resoldre el "conflicte" entre google i googe-watch; de fet sembla que google ignori el segon. Tampoc he trobat informació de que hi hagi cap procés legal per cap de les dues parts. He intentat veure si hi ha altres crítiques del tipus google-watch, referent a altres cercadors, però no n'he trobat, bàsicament trobo comparatives. Hi ha algunes iniciatives per part del moviment de software lliure per fer un cercador amb criteris de tecnologia oberta i garantir la privacitat, però tampoc sembla que sigui una prioritat ni que hagi saltat l'alarma. ART PARTICIPATIU I CREACIÓ COL.LECTIVARecerca en cercadors crawler-based i derivacions a partir d'enllaçosFaig la recerca en diferents cercadors (google-watch, alltheweb, teoma, inktomi) en indexació automatitzada a partir de crawlers. Utilitzo català, castellà i anglés. Les cerques en català i (en menor mesura) en castellà són una mica com mirar-se al melic. "art participatiu", "art cooperatiu", "creació col.lectiva", tot em remet a pàgines sobre tallers, artícles i treballs als que hem intervingut com a TAG. Trobo però algunes coses com itucomhoveus,
un website de ICV de l'Hospitalet per permetre participació
en el programa electoral. També un l'artícle Aplicacions
educatives en entorns Internet-Intranet (Jordi Vivancos. Juliol
1998) on es defineixen dos tipus de creació col.lectiva i
s'enllaça a una experiència que han fet amb moltes
escoles (llàstima que no hi hagin valoracions de l'activitat):
En castellà trobo algunes referències a "Link_Age - Muestra de arte participativo on-line y off-line" però sense cap enllaç; també a "Digital Jam" (una selecció d'obres colaboratives feta per Bosco i Caldana, que ja coneixia). "arte participativo", "arte colaborativo", "arte cooperativo" no dónen resultats gaire satisfactoris, surten coses sobre Galeries d'Art que funcionen de manera cooperativa (en la seva gestió). "creación colectiva" dóna algun resultat més. Algunes referències al llibre de David Casacuberta (CASACUBERTA 2003 Creación colectiva. Ed.Gedisa). Referència a una part de Mearte (LucianoAFerrer), ara convertit en wiki, on hi ha una secció prevista per temes de creació col.lectiva però amb pocs continguts. Trobo un arxiu PDF titulat Internet, obras abiertas y creación colectiva ¿el fin de la autoría? . Es tracta de material per a projectar en una xerrada feta per en Sergi Jordà (autor FMOL). Busco "creación colectiva Sergi Jordà" i trobo publicat a la UOC una intervenció de Jordà en un debat sobre la creació cultural; idees, artistes i emprenedors. Decideixo anar directament a la pàgina de FMOL i trobo que han recopilat diversos artícles on Jordà descriu el projecte sobre l'experiència de desenvolupar-lo i usar-lo. Això sí que és contingut més de fons. També trobo un artícle que pot donar un enfoc complementari als artícles sobre FMOL: El pasado anterior. Tiempo, estructuras y creación musical colectiva . Es comparen les idees sobre creació col.lectiva musical de l'etnomusicòleg Brailoiu amb la idea de creació col.lectiva del mite en Lévi-Strauss. La combinació "creación colectiva" també mostra coses sobre teatre. En destaco Cinco obras de Creación Colectiva Teatro Calandria (Bogota). La cerca en anglés també em dóna referències de teatre (com Collective creation sobre grups de teatre de la dècada dels setanta a Canadà) amb "collective creation". En general "art cooperation", "cooperative art" i similar no dónen gaire bons resultats. Però trobo un artícle, Education is a Cooperative Art , on es fa una la distinció entre art operatiu (l'artista controla l'obra) i cooperatiu (l'artista facilita el desenvolupament de l'obra). La meva idea era trobar reflexions i valoracions sobre conflictes sorgits en l'art cooperatiu i la creació col.lectiva i propostes (o experiències) de resolució d'aquests. Pensava que les diferents pràctiques artístiques participatives sorgides sobretot a partir dels seixanta, unit al desenvolupament del net.art hauria generat literatura al respecte. Potser així i no ho he sabut trobar. Qualsevol combinació de "art", "conflicte", "creació col.lectiva", "competència", en qualsevol de les tres llengues, no dóna resultats útils. Recerca a OPEN DIRECTORYContrasto la cerca anterior amb la d'una base de dades d'edició humana com Open Directory. D'entrada de net.art hi ha poques entrades (160) i la recerca interna dins la categoria posant alguns dels conceptes citats no dóna massa resultats. En el directori no hi ha categories com "collective art","collective creation", ni tant sols "conceptual art", "happening". La subcategoria Arts: Digital: Net Art: Artists and Projects: Collaborative Projects dóna alguns resultats que ja coneixia (alguns no són realment creació colectiva); caldrà revisar alguns que no conec per veure si són interessants. Caldria explorar més "arts/digital/evolutive" on hi ha coses sobre caos i fractal i sobre vida artificial. Conclusions provisionalsLa recerca a partir dels conceptes que jo tenia al cap no dóna massa resultat. Em plantejo que potser val la pena col.laborar en Open Directory Project i en el wiki Mearte per fer aportacions que omplin el buit que hi ha. També caldria buscar en bases de dades més específiques (com rhizome on cal registrar-se) Les reflexions sobre l'experiència amb la creació col.lectiva potser és millor buscar-la vinculada a projectes concrets (ja coneguts per altres vies), fent una recerca a partir del nom del projecte o del seu autor. Fer-ho amb projectes que realment s'han estat utilitzant durant un bon temps (com FMOL) i on els seus autors o altres persones poden haver-hi reflexionat. SISTEMES COL.LABORATIUS A INTERNETAbans que res comentar que "participative art" em va donar un resultat sorprenent: l'article Usability and Open Source Software. que fa propostes per millorar la usabilitat en procés desenvolupament de software Open Source. "participative" i "art" no estaven lligats semànticament dins el text (quan tinguem la web semàntica aquestes coses ja no passaran!?). La recerca amb termes com "collaborative software", "open source cooperation", "collaborative development" dóna resultats d'on anar estirant el fil. Hi ha moltes empreses que desenvolupen software per ajudar en processos colaboratius, la majoria empresarial o en general per a "organitzacions". La majoria són basats en web (com collab). Combinant "collaboration + cooperative + conflict + open source" trobo diversos articles interessants:
Sembla que en el camp del software lliure sí que s'està donant una reflexió sobre les experiències de colaboració i els conflictes generats. També trobo un website que em crida l'atenció: asynchrony. Es tracta d'un projecte de desenvolupament cooperatiu de software. Un s'inscriu i participa en diferents tasques de diferents projectes iniciats i té eines per colaborar. Segons diuen tenen 33.000 membres, 1800 projectes dels quals 1300 actius i 29 acabats. Comercialitzen els programes generats i paguen un tant en funció de la contribució feta. D'entrada em sorprén que es queden el copyright (!!). Diuen que ho fan per preveure possibles conflictes amb "aprofitats". Després d'haver llegit les FAQ d'asynchrony decideixo enfocar la recerca cap a Sourceforge. Es tracta de l'entorn de colaboració i conjunt d'eines de desenvolupament de software lliure més important d'internet. Té 68.542 projectes allotjats i 711.399 usuaris registrats. És propietat de OSDN (Open Source Development Network, Inc.) que al seu temps depen de VA Software Corp. (abans VA Linux). Tot el software que s'hi desenvolupa ha de ser de codi obert (open-source). Buscant "about sourceforge" als cercadors només trobo informació oficial i referències a projects allotjats, que acapara els primers llocs del ranking. Però posant "sobre sourceforge" a google trobo comentaris d'usuaris en llistes de correu en castellà. Gràcies a això descubreixo un corrent crític. Jo pensava que Sourceforge era indiscutit en la comunitat de software lliure i resulta que no. A la llista [organizarnos] hi ha un missatge que referencia aquest artícle: Cambio de rumbo en SourceForge (jneves 10/2001; act.02/2002) allotjat al website de la Free Software Foundation Europe. Aquest text explica com Sourceforge ha estat una peça clau per als desenvolupadors de software lliure oferint una metodologia de desenvolupament unificada i combinant una sèrie d'eines que estaven separades. També ha ofert un sistema que funciona només amb software lliure i que en sí mateix és una demostració de les seves possibilitats. Però l'article denuncia coses importants:
L'autor posa de manifest la debilitat que suposa la gran dependència de la comunitat de Software Lliure d'eines i recursos que estan en mans d'una sola companyia (VA Software a través de OSDN). Conclou que arribat l'hora de construïr un projecte similar a Sourceforge però gestionat cooperativament. Anuncia que ell, amb altra gent, està treballant en posar en marxa una cosa així anomenada Savannah. Diu que això suposarà que la comunitat suporti l'esforç de manteniment, però és el preu a pagar per la no-dependència. ¿Què ha passat des de febrer del 2002? El software Alexandria que gestiona Sourceforge sembla seguir sota llicència GPL. Però és veritat que aquesta debilitat és perillosa i que la companyia "mare" que, en paraules de jneves, segueix repartint "cervesa gratis", pot deixar de fer-ho en qualsevol moment. Mentrestant Savannah sembla estar plenament en marxa com a plataforma de desenvolupament de software lliure, tant GNU (llicència GPL) com no-GNU (altres llicències lliures). Té 1.913 projectes allotjats (molts menys que SourceForge) i 21.037 usuaris registrats. En un missatge a una llista de correu datat el 28/05/2003 Jose San Leandro exposa un altre motiu per no utilitzar Sourceforge, l'alta massificació de projectes i el poc criteri per admetre'ls. També comenta el rigor trobat a savannah i "patit" en propia carn. Reprodueixo el text a continuació:
CONCLUSIONS DE LA RECERCALa intuició d'un camp d'estudi i experimentació interessant al voltant de la creació col.lectiva, el treball cooperatiu, els conflictes que sorgeixen en aquests processos i les estratègies per resoldre'ls, se m'ha vist confirmat per aquesta recerca a internet. També he vist que alguna informació sembla no existir si introduïm en els cercadors les paraules que semblarien òbvies (participació, cooperació, colaboració) i que cal buscar altres estratègies per arribar-hi. No sembla difícil colaborar en solucionar aquesta situació contribuïnt en alguns directoris oberts d'edició humana. En el camp de l'art (fins i tot del net.art) la informació està aparentment més fragmentada i menys "visible". També sembla faltar més reflexió més enllà de la descripció (o publicitació) d'un projecte. En canvi el moviment de software lliure té una sòlida i intensa experiència en la creació cooperativa i genera textos de reflexió sobre les metodologies, recursos i estratègies. Serà interessant explorar experiències de treball i creació cooperativa en altres camps com ara el teatre o l'educació. Com a conclusió d'aquesta recerca també cal dir que val la pena qüestionar-nos qualsevol tecnologia o plataforma que fem servir (com ara google o sourceforge) i que la informació per contrastar la podem trobar a la xarxa (tot i que la interpretació i les conclusions hauran de ser sempre nostres). Voldria afegir que basar-se només en una recerca en cercadors pot ser una manera pobre de construïr-se una idea sobre un tema; val la pena recòrrer a bibliografia convencional, però sobretot pot ser útil preguntar en llistes de correu, on diferents intervencions ens poden anar donant pistes útils (i al mateix temps "fem comunitat").
|