M1-2 RECERCA SOBRE CONFLICTOLOGIA EN BASES DE DADES I INTERNET
INDEX:
INDICACIONS PROFESSOR:
26/09/03 16:35 || Eduard Vinyamata
Una de las primeras actividades consiste en navegar por Internet
a la búsqueda y localización de recursos sobre conflictología.
En un principio sugiero dos portales: Inter-mediacion y el de la
Universidad de Belfast sobre conflictos étnicos.
Se trataría de, utilizando un buscador como Google, Yahoo,
u otros, establecer en ellos criterios específicos en relación
a los intereses particulares de cada uno. (...)
A partir de los criterios facilitados, se abriran campos de búsqueda
muy extensos que convendrá conocer e ir delimitando.
Finalmente, se hace necesario redactar un breve informe de, aproximadamente,
lo equivalente a dos páginas en formato word sobre los resultados
obtenidos de la navegación.
El objetivo de esta actividad consiste en conocer las posibilidades
de Internet así como de establecer contacto con informaciones
contenidas sobre aspectos concretos y de interés o curioisidad
para cada cual.(...)
PUNT DE PARTIDA DE LA RECERCA
Em proposo una recerca en un d'aquests àmbits i/o en les
seves interrelacions:
- Pràctiques d'art participatiu/creació col.lectiva;
conflictes que poden sorgir i resolució.
- Software i entorns digitals per facilitar el treball en colaboració;
negociació, sistemes per prendre decisions; arribar a acords
i resoldre conflictes.
- Conflictes pel model d'internet i de control social de la tecnologia;
inventari de "fronts" oberts.
- Metodologies de resolució de conflictes.
NAVEGADORS UTILITZATS
Faig la recerca utilitzant Mozilla
1.0.1 (navegador de codi obert, hereu de Netscape) sobre Windows.
Tinc també Microsoft Internet Explorer 6.0 per si alguna
pàgina no es veiés bé en Mozilla. Així
el treball de recerca em servirà també per comprobar
la compatitibilitat de les webs visitades.
Em resulta molt útil utilitzar els "tabs" de Mozilla
(possibiltat de posar vàries pàgines en diferents
pestanyes en una mateixa finestra) i la opció de guardar
un conjunt de tabs com a bookmarks.
Mentre faig la recerca utilitzo Dreamweaver (editor web)
per anar prenent apunts.
RECERCA EN ELS PORTALS PROPOSATS
Inter-mediación
INCORE (Universitat
de Belfast)
Apunts:
Inter-mediación Inc. és una companyia internacional
que ofereix serveis de consultoria i resolució de conflictes
en àmbits molt diversos. A la part de "Como
resolver conflictos" del website s'aclareixen bé
les diferències entre 3 sistemes de resolució de conflictes:
- negociació (les dues parts discuteixen/dialoguen directament;
és molt important l'equilibri/desequilibri en les relacions
de poder entre elles)
- mediació (negociació assistida per una tercera
part imparcial que ajuda a trobar un acord, que finalment serà
elaborat per les parts, no pel mediador; respecte a la auto-determinació
de les parts).
- arbitratge (desplaçament de la capacitat de decisió
de les parts cap a un àrbitre)
L'enllaç a la pàgina
sobre arbitratge falla. He escrit a l'adreça de contacte
per avisar-los.
INCORE valoro sobretot la utilíssima base de dades
de documents d'acords; de documents sobre conflictes (sobretot ètnics)
i les guies.
Miro la guia sobre The
Media and Conflict però és bàsicament sobre
mitjans de comunicacions convencionals (premsa, ràdio, TV).
A la guia temàtica sobre "Mediació
trobo alguns artícles que poden ser interessants des d'un
punt de vista teòric general:
Em criden especialment l'atenció les aproximacions "inter/multi-culturals".
Em llegeixo en diagonal un artícle
que intenta veure les possibilitats d'una institució tradicional
de garants de la pau, Bashingantahe, per al Burundi actual; enlloc
d'imposar un sistema de resolució vingut de fora.
CERCADORS I CONFLICTE; EXPERIMENTACIÓ
I RECERCA AUTOREFERENCIAL
Passo a utilitzar els motors de cerca i, com que conec les crítiques
de google-watch sobre
google, em proposo començar
per un panorama dels cercadors, les seves característiques
i crítiques que s'els fan. Per tant utilitzo en part els
cercadors per buscar informació sobre ells mateixos.
PANORAMA DE CERCADORS
SearchEngineWatch
(Dani Sullivan) em dóna informació útil sobre
els cercadors que hi ha i les seves característiques.
Pel que fa a l'origen de les dades indexades h¡ ha dos
tipus de cercadors:
- basats en editors humans; persones que introdueixen informació
o classifiquen la base de dades
- crawler-based o spider-based; o sigui, basats en robots
de software que cerquen la informació pels servidors i
sistemes automatitzats de classificació.
Sembla que per ara els crawler-based han superat ampliament als
directoris creats per persones, que sobreviuen combinats als primers,
donant rellevància o corregint certa informació. Els
sistemes automatitzats han unit a a la incansable tasca de les seves
"aranyes" algorismes que destaquen determinats sites a
partir del comportament de l'usuari del propi buscador.
Actualment el líder indiscutible dels buscadors és
google. Per què?
Potser perquè...
- Utilitza l'algorisme PageRank (desenvolupat pels seus
fundadors a la Universitat de Stanford) que dóna més
rellevància a les pàgines que reben més enllaços
i alhora es retroalimenta donant més valor als enllaços
que surten d'aquestes.
- Té un ampli directori acumulat i l'actualitza a una velocitat
prou bona
- És popular; o sigui, molt visitat; això retroalimenta
el seu funcionament basat en les decisions dels usuaris.
- Cada cop té menys compentència.
...o potser no.
Sobre PageRank crec que és útil mencionar:
Altres cercadors importants, a part de google, són:
- Motors de cerca crawler-based:
- Alltheweb:
motor de cerca crawler-based | segons Sullivan
el segon millor, diu que pertany a FAST; però al ©
consta Overture S. Inc. Overture ha esta comprat per Yahoo.
- Teoma: motor de
cerca crawler-based | té un índex encara menor
als altres. Pertany a Ask Jeeves.
- Inktomi: motor
de cerca crawler-based. Propietat de Yahoo. Proveeix
a MSN Search entre d'altres.
- Basats en editors humans:
- Open Directory Project:
community-based; basat en la feina de milers de voluntaris;
és el més complet. Google l'utilitza
per al seu Google
Directory (que és jerarquitzat
per PageRank). Propietat de Netscape-AOL; pot ser
utilitzat per tothom perquè utilitza una llicència
oberta.
- Zeal: community-based;
basat en la feina de voluntaris; propietat de LookSmart, li
proveeix les ref. no-comercials.
- Meta-cercadors (n'utilitzen d'altres com a motor de cerca
i/o font de dades) i semi-meta-cercadors:
- Yahoo: inicialment
directori editat per humans; des de 2002 passa
a utilitzar principalment google (teòricament
creuat amb les seves dades) i segueix mantenint un directori
revisat per persones.
- Ask Jeeves: permet
preguntes en "llenguatge natural"; utilitza Teoma
com a motor
- MSN Search: utilitza
una barreja de directori d'editors humans (propis i de LookSmart)
i de crawler-based (utilitzant Inktomi).
- AOL
search: utilitza google, només en la
seva versió interna (pels clients a qui ofereix connexió
a internet) amplia les prestacions.
- Lycos: abans un
crawler-based amb motor propi; ara basat en Alltheweb. Pertany
a Terra-Lycos.
- HotBot: meta-cercador
sobre AllTheWeb.com/FAST, Google, Inktomi
i Teoma. Pertany a Terra-Lycos.
- Nous projectes:
- The Wondir: community-based;
en fase beta; sistema de preguntes en "llenguatge natural"
amb respostes d'altres usuaris. Veure explicació.
- Nutch:
projecte de fer un motor de cerca open-source equiparable
a google.
Molts d'aquests buscadors utilitzen publicitat per posicionament.
Això vol dir que qui paga més surt més amunt
en el ranking o bé surt abans del ranking no-comercial. Les
pàgines que han pagat solen sortir marcades com a "patrocinadores".
Evidentment aquest és un factor que distorsiona qualsevol
resultat i que en sistemes com el de google fa que les pàgines
de publicitat tinguin més possibilitats de ser clicades i
s'introdueixin en el ranking normal.
Sobre els sistemes de cerca i la millor manera de ser visibles
també he trobat coses. En referencio el debat: Google
versus Fast (AllTheWeb)
GOOGLE-WATCH
Daniel Brandt posa en marxa la pàgina google-watch.org
i la societat sense ànim de lucre Public
Information Research Inc. Ho fa per denunciar la política
de privacitat de google que utilitza cookies (que caduquen el 2038!!)
per crear una gran base de dades sobre les cerques que fem. També
denuncia altres aspectes de la actuació de google, de la
seves relacions amb el gover americà i els serveis d'inteligència
i de la concentració que s'està donant en el sector:
why we target google.
La motivació de Brandt ha estat controbertida i un tal Chris
Beasley que "estima google" ha creat google-watch-watch.org.
De totes maneres, com diu una internvenció a webmasterworld.com
google-watch és útil per vàries coses:
- Proxy: Ofereix la possibilitat de fer una cerca
a sobre Google anònima i sense publicitat (ho feia
també sobre Alltheweb però sembla que per temes
tècnics no pot seguir fent-ho).
- Gookie:
et permet mirar que hi ha dins una cookie que Google t'ha posat
al teu ordinador i t'explica com configurar el navegador per fer
una cerca a Google amb les cookies deshabilitades.
- Who
owns that IP? Et permet saber a qui pertany una IP o saber
quines IP tenen una llarga llista de propietaris.
Es converteix, doncs, en una alternativa real de cerca.
No sembla que hi hagi hagut cap intent de resoldre el "conflicte"
entre google i googe-watch; de fet sembla que google ignori el segon.
Tampoc he trobat informació de que hi hagi cap procés
legal per cap de les dues parts.
He intentat veure si hi ha altres crítiques del tipus google-watch,
referent a altres cercadors, però no n'he trobat, bàsicament
trobo comparatives. Hi ha algunes iniciatives per part del moviment
de software lliure per fer un cercador amb criteris de tecnologia
oberta i garantir la privacitat, però tampoc sembla que sigui
una prioritat ni que hagi saltat l'alarma.
ART PARTICIPATIU I CREACIÓ COL.LECTIVA
Recerca en cercadors crawler-based i derivacions a partir d'enllaços
Faig la recerca en diferents cercadors (google-watch, alltheweb,
teoma, inktomi) en indexació automatitzada a partir de crawlers.
Utilitzo català, castellà i anglés.
Les cerques en català i (en menor mesura) en castellà
són una mica com mirar-se al melic. "art participatiu",
"art cooperatiu", "creació col.lectiva",
tot em remet a pàgines sobre tallers, artícles i treballs
als que hem intervingut com a TAG.
Trobo però algunes coses com itucomhoveus,
un website de ICV de l'Hospitalet per permetre participació
en el programa electoral. També un l'artícle Aplicacions
educatives en entorns Internet-Intranet (Jordi Vivancos. Juliol
1998) on es defineixen dos tipus de creació col.lectiva i
s'enllaça a una experiència que han fet amb moltes
escoles (llàstima que no hi hagin valoracions de l'activitat):
La creació col·lectiva admet dues
modalitats bàsiques:
* La creació seqüencial, on cada participant
afegeix la seva contribució sense consultar a la resta.
Un exemple és el "Conte
de tots".
* La creació conjunta implica la interacció contínua
dels participants, a cada etapa del procés.
En castellà trobo algunes referències a "Link_Age
- Muestra de arte participativo on-line y off-line" però
sense cap enllaç; també a "Digital
Jam" (una selecció d'obres colaboratives feta per
Bosco i Caldana, que ja coneixia).
"arte participativo", "arte colaborativo",
"arte cooperativo" no dónen resultats gaire satisfactoris,
surten coses sobre Galeries d'Art que funcionen de manera cooperativa
(en la seva gestió).
"creación colectiva" dóna algun resultat
més. Algunes referències al llibre de David Casacuberta
(CASACUBERTA 2003 Creación colectiva. Ed.Gedisa).
Referència a una part de Mearte
(LucianoAFerrer), ara convertit en wiki, on hi ha una secció
prevista per temes de creació col.lectiva però amb
pocs continguts.
Trobo un arxiu PDF titulat Internet,
obras abiertas y creación colectiva ¿el fin de la
autoría? . Es tracta de material per a projectar en una
xerrada feta per en Sergi Jordà (autor FMOL).
Busco "creación colectiva Sergi Jordà" i
trobo publicat a la UOC una intervenció de Jordà en
un debat sobre la
creació cultural; idees, artistes i emprenedors. Decideixo
anar directament a la pàgina de FMOL i trobo que han recopilat
diversos artícles
on Jordà descriu el projecte sobre l'experiència de
desenvolupar-lo i usar-lo. Això sí que és contingut
més de fons.
També trobo un artícle que pot donar un enfoc complementari
als artícles sobre FMOL: El
pasado anterior. Tiempo, estructuras y creación musical colectiva
. Es comparen les idees sobre creació col.lectiva musical
de l'etnomusicòleg Brailoiu amb la idea de creació
col.lectiva del mite en Lévi-Strauss. La combinació
"creación colectiva" també mostra coses
sobre teatre. En destaco Cinco
obras de Creación Colectiva Teatro Calandria (Bogota).
La cerca en anglés també em dóna referències
de teatre (com Collective
creation sobre grups de teatre de la dècada dels setanta
a Canadà) amb "collective creation". En general
"art cooperation", "cooperative art" i similar
no dónen gaire bons resultats. Però trobo un artícle,
Education
is a Cooperative Art , on es fa una la distinció entre
art operatiu (l'artista controla l'obra) i cooperatiu (l'artista
facilita el desenvolupament de l'obra).
La meva idea era trobar reflexions i valoracions sobre conflictes
sorgits en l'art cooperatiu i la creació col.lectiva i propostes
(o experiències) de resolució d'aquests. Pensava que
les diferents pràctiques artístiques participatives
sorgides sobretot a partir dels seixanta, unit al desenvolupament
del net.art hauria generat literatura al respecte. Potser així
i no ho he sabut trobar. Qualsevol combinació de "art",
"conflicte", "creació col.lectiva", "competència",
en qualsevol de les tres llengues, no dóna resultats útils.
Recerca a OPEN DIRECTORY
Contrasto la cerca anterior amb la d'una base de dades d'edició
humana com Open Directory.
D'entrada de net.art hi ha poques entrades (160) i la recerca interna
dins la categoria posant alguns dels conceptes citats no dóna
massa resultats. En el directori no hi ha categories com "collective
art","collective creation", ni tant sols "conceptual
art", "happening".
La subcategoria Arts:
Digital: Net Art: Artists and Projects: Collaborative Projects
dóna alguns resultats que ja coneixia (alguns no són
realment creació colectiva); caldrà revisar alguns
que no conec per veure si són interessants. Caldria explorar
més "arts/digital/evolutive"
on hi ha coses sobre caos i fractal i sobre vida artificial.
Conclusions provisionals
La recerca a partir dels conceptes que jo tenia al cap no dóna
massa resultat. Em plantejo que potser val la pena col.laborar en
Open Directory Project i en el wiki Mearte
per fer aportacions que omplin el buit que hi ha. També caldria
buscar en bases de dades més específiques (com rhizome
on cal registrar-se)
Les reflexions sobre l'experiència amb la creació
col.lectiva potser és millor buscar-la vinculada a projectes
concrets (ja coneguts per altres vies), fent una recerca a partir
del nom del projecte o del seu autor. Fer-ho amb projectes que realment
s'han estat utilitzant durant un bon temps (com FMOL) i on els seus
autors o altres persones poden haver-hi reflexionat.
SISTEMES COL.LABORATIUS A INTERNET
Abans que res comentar que "participative art" em va
donar un resultat sorprenent: l'article Usability
and Open Source Software. que fa propostes per millorar la usabilitat
en procés desenvolupament de software Open Source. "participative"
i "art" no estaven lligats semànticament dins el
text (quan tinguem la web semàntica aquestes coses ja no
passaran!?).
La recerca amb termes com "collaborative software", "open
source cooperation", "collaborative development"
dóna resultats d'on anar estirant el fil. Hi ha moltes empreses
que desenvolupen software per ajudar en processos colaboratius,
la majoria empresarial o en general per a "organitzacions".
La majoria són basats en web (com collab).
Combinant "collaboration + cooperative + conflict + open source"
trobo diversos articles interessants:
Sembla que en el camp del software lliure sí que s'està
donant una reflexió sobre les experiències de colaboració
i els conflictes generats.
També trobo un website que em crida l'atenció: asynchrony.
Es tracta d'un projecte de desenvolupament cooperatiu de software.
Un s'inscriu i participa en diferents tasques de diferents projectes
iniciats i té eines per colaborar. Segons diuen tenen 33.000
membres, 1800 projectes dels quals 1300 actius i 29 acabats. Comercialitzen
els programes generats i paguen un tant en funció de la contribució
feta. D'entrada em sorprén que es queden el copyright (!!).
Diuen que ho fan per preveure possibles conflictes amb "aprofitats".
Després d'haver llegit les FAQ d'asynchrony decideixo enfocar
la recerca cap a Sourceforge.
Es tracta de l'entorn de colaboració i conjunt d'eines de
desenvolupament de software lliure més important d'internet.
Té 68.542 projectes allotjats i 711.399 usuaris registrats.
És propietat de OSDN
(Open Source Development Network, Inc.) que al seu temps depen de
VA Software Corp.
(abans
VA Linux). Tot el software que s'hi desenvolupa ha de ser de
codi obert (open-source).
Buscant "about sourceforge" als cercadors només
trobo informació oficial i referències a projects
allotjats, que acapara els primers llocs del ranking. Però
posant "sobre sourceforge" a google trobo comentaris d'usuaris
en llistes de correu en castellà. Gràcies a això
descubreixo un corrent crític. Jo pensava que Sourceforge
era indiscutit en la comunitat de software lliure i resulta que
no.
A la llista [organizarnos]
hi ha un missatge que referencia aquest artícle: Cambio
de rumbo en SourceForge (jneves 10/2001; act.02/2002)
allotjat al website de la Free
Software Foundation Europe. Aquest text explica com Sourceforge
ha estat una peça clau per als desenvolupadors de software
lliure oferint una metodologia de desenvolupament unificada i combinant
una sèrie d'eines que estaven separades. També ha
ofert un sistema que funciona només amb software lliure i
que en sí mateix és una demostració de les
seves possibilitats. Però l'article denuncia coses importants:
- VA Software hauria introduït (agost 2001) software propietari
en el funcionament de sourceforge; aquest passa doncs a ser una
demo de software no-lliure i impedeix que algú el pugui
replicar.
- El document on VA Software explicava aquest canvi va desaparèixer
poc després de la publicació de l'artícle
(veure també missatge)
- Es corre el perill que els milers de projectes de software lliure
i desenvolupadors registrats es tornin (paradoxalment) depenents
de software propietari.
- VA Software ja duia una política de dificultar l'extracció
de projectes des Sourceforge
- VA Software va demanar als desenvolupadors del software de la
plataforma Sourceforge (inclós l'autor de l'artícle)
que els cedissin els drets de reproducció (copyright)
sense garantir a canvi que el codi seria llicenciat sota GPL
L'autor posa de manifest la debilitat que suposa la gran dependència
de la comunitat de Software Lliure d'eines i recursos que estan
en mans d'una sola companyia (VA Software a través de OSDN).
Conclou que arribat l'hora de construïr un projecte similar
a Sourceforge però gestionat cooperativament. Anuncia que
ell, amb altra gent, està treballant en posar en marxa una
cosa així anomenada Savannah.
Diu que això suposarà que la comunitat suporti l'esforç
de manteniment, però és el preu a pagar per la no-dependència.
¿Què ha passat des de febrer del 2002? El software
Alexandria que gestiona Sourceforge sembla seguir
sota llicència GPL. Però és veritat que
aquesta debilitat és perillosa i que la companyia "mare"
que, en paraules de jneves, segueix repartint "cervesa
gratis", pot deixar de fer-ho en qualsevol moment. Mentrestant
Savannah sembla estar plenament
en marxa com a plataforma de desenvolupament de software lliure,
tant GNU (llicència GPL)
com no-GNU (altres llicències
lliures). Té 1.913 projectes allotjats (molts menys que SourceForge)
i 21.037 usuaris registrats.
En un missatge a una llista de correu datat el 28/05/2003 Jose
San Leandro exposa un altre motiu per no utilitzar Sourceforge,
l'alta massificació de projectes i el poc criteri per admetre'ls.
També comenta el rigor trobat a savannah i "patit"
en propia carn. Reprodueixo el text a continuació:
Llevo tiempo recibiendo referencias de que los
nuevos proyectos GPL van tendiendo a migrar de sourceforge.net
a savannah.gnu.org
Sourceforge no se caracteriza por aplicar ningun tipo de criterio
a la hora de dar de alta nuevos proyectos. De hecho, se ha masificado
de tal forma que el
porcentaje de proyectos activos y visitados es desproporcionadamente
inferior respecto al total de proyectos.
Hace unos dias trate de dar de alta un par de proyectos nuevos
en savannah, y no se puede decir que se parezcan a sourceforge.
Una persona se puso en
contacto conmigo y rechazo las solicitudes debido a que tenia
que garantizar que todas las dependencias eran free software a
su vez, y que cada proyecto
debe poder utilizarse en un sistema completamente free, como debian
con kaffe. Ademas, necesitan ver el codigo antes para asegurarse
de que aparecen
las cabeceras de la licencia en todos los ficheros.
En resumen, parece que la fsf se mantiene en su posicion radical
y exigente, lo cual a mi me motiva para asegurarme de pulir cualquier
detalle "no free" de mis proyectos. [link
missatge original]
CONCLUSIONS DE LA RECERCA
La intuició d'un camp d'estudi i experimentació interessant
al voltant de la creació col.lectiva, el treball cooperatiu,
els conflictes que sorgeixen en aquests processos i les estratègies
per resoldre'ls, se m'ha vist confirmat per aquesta recerca a internet.
També he vist que alguna informació sembla no existir
si introduïm en els cercadors les paraules que semblarien òbvies
(participació, cooperació, colaboració) i que
cal buscar altres estratègies per arribar-hi. No sembla difícil
colaborar en solucionar aquesta situació contribuïnt
en alguns directoris oberts d'edició humana.
En el camp de l'art (fins i tot del net.art) la informació
està aparentment més fragmentada i menys "visible".
També sembla faltar més reflexió més
enllà de la descripció (o publicitació) d'un
projecte.
En canvi el moviment de software lliure té una sòlida
i intensa experiència en la creació cooperativa i
genera textos de reflexió sobre les metodologies, recursos
i estratègies.
Serà interessant explorar experiències de treball
i creació cooperativa en altres camps com ara el teatre o
l'educació.
Com a conclusió d'aquesta recerca també cal dir que
val la pena qüestionar-nos qualsevol tecnologia o plataforma
que fem servir (com ara google o sourceforge) i que
la informació per contrastar la podem trobar a la xarxa (tot
i que la interpretació i les conclusions hauran de ser sempre
nostres). Voldria afegir que basar-se només en una recerca
en cercadors pot ser una manera pobre de construïr-se una idea
sobre un tema; val la pena recòrrer a bibliografia convencional,
però sobretot pot ser útil preguntar en llistes de
correu, on diferents intervencions ens poden anar donant pistes
útils (i al mateix temps "fem comunitat").
|