David Gómez ···· web personal ·· recerca
DOCTORAT IISIC UOC ··· Curs Comunitats Virtuals / a3
|
|
David Gómez ···· web personal ·· recerca |
|
DOCTORAT IISIC UOC ··· Curs Comunitats Virtuals / a3 |
|
Activitat 3
David Gómez i Fontanills | juny 2004
Copyright/Copyleft © 2004 David Gómez Fontanills
Aquest text està llicenciat sota la Creative Commons Attribution-NoDerivs License que permet copiar-lo i distribuïr-lo citant-ne l'autor. Una còpia de la llicència està disponible a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/
Dins el laberint procuro orientar-me. Camins sense sortida, girar cua i tornar enrera. Mentalment vaig construïnt i reconstruïnt un mapa de com deu ser això. Només veig el que tinc més aprop. Un bucle, he tornat al mateix lloc. Millor que no torni a entrar a un d'aquests passadissos de la dreta. Trobo altres persones que recòrren el laberint i intercanviem opinions. Compartim el que sabem, discutim com ens sembla que és tal o qual zona; si aquell passadís és sense sortida o es bifurca. Cap de nosaltres té una idea clara de l'estructura del laberint, malgrat tot no ens quedem quiets.
"Per què no fas treball de camp? Em va plantejar la pregunta un col·lega..."(BARLEY 2004 p.7)
Instal·lar-se en un punt (una cabana de fang, per exemple) i observar. Parlar amb els "informants". Prendre notes, traçar esquemes. L'antopòleg es trasllada a l'entorn geogràfic on l'activitat es desenvolupa i intenta "ficar-s'hi dins" per observar-la, registrar-la i interpretar-la. Sempre intentant no interferir: "el etnógrafo habita en una suerte de mundo intermedio, siendo simultáneamente un extraño y un nativo" (HINE 2004 p.8). Des d'un punt dins la comunitat, interactuant amb les persones, pretén poder arribar a descriure un sistema simbòlic i cultural. L'etnògraf que estudia una cultura per ell desconeguda aprofita aquesta circumstància (estar dins i venir de fora) per reforçar el seu rol "d'observador" i fer-se les preguntes que suposadament des de dins ningú es faria.
Aquesta metodologia ens ha proporcionat una ingent quantitat d'informació que ha ajudat a configurar el nostre coneixement d'altres cultures. O potser no. Però si més no ens ha donat una gran quantitat de relats construïts a partir de les pràctiques i pensaments d'una determinada gent, mediatitzades per el punt de vista (i la imaginació?) de l'antropòleg i les condicions de l'estudi. I aquestes narracions han contribuït a transformar i repensar les nostres pròpies cultures (alhora que han estimulat la nostra imaginació?).
Nigel Barley va observar els dowayos del Camerún des d'una cabana de fang, per primer cop l'any 1978. Després va descriure l'experiència en un llibre "L'antropòleg innocent; notes des d'una cabana de fang" (BARLEY 2004). L'any 1994, després de llegir-lo, vaig prendre unes notes en una llibreta:
El millor del llibre és potser el títol. Suggereix entre altres coses: fins a quin punt l'antropòleg interfereix en la comunitat estudiada. Fins a quin punt els seus prejudicis i "condicions d'estudi" distorsionen el treball de camp.
L'autor es proposa, segons manifesta ell mateix, explicar les condicions en que un antropòleg fa el seu treball de camp: malalties, dificultats amb l'idioma, problemes amb la burocràcia estatal del país on es fa l'esthudi, malentesos, parcialitat, aborriment...
Treu a la llum la gran quantitat d'aspectes que no apareixen a les monografies antropològiques i que poden tenir gran importància en la definició de les tesis que s'hi defensen.
El llibre de Barley no posa l'accent en la interpretació del seu treball de camp sinó en el procés i les condicions en que aquest es produeix. És sobretot un llibre sobre l'experiència que viu l'antropòleg que agafa un to irònic, autocrític, sorneguer, fins i tot ratllant el cinisme. És per això que se'l presenta sovint com un llibre "divertit". Però ens mostra fins a quin punt la de l'antropòleg és una mirada parcial, subjectiva. De com les seves interpretacions estan plegades de malsentesos. I de com les seves generalitzacions són, com a mínim, agosarades.
L'antropologia social va desplaçar (expandir?) el seu objecte d'estudi, de les comunitats exòtiques remotes als grups socials de les societats modernes. Les metodologies i els recursos conceptuals desenvolupats en l'estudi de les primeres han servit per mirar-se des d'un punt de vista diferent a les segones.
Però, què ens poden aportar aquestes mirades des d'arran de terra, aquestes narracions que són un trencaclosques de subjectivitats (dels informants i de l'investigador)? Doncs han resultat ser un contrapunt necessari als estudis quantitatius que analitzen i interpreten dades però difícilment ens permeten entendre com unes pràctiques culturals adquireixen sentit per a les persones.
Diversos investigadors han vist en l'etnografia un recurs metodològic adequat per estudiar les pràctiques socials que es dónen al voltant del desenvolupament d'Internet. Intenten arribar a comprendre com s'experimenta aquesta tecnologia. Això ha plantejat diverses qüestions que repassarem a continuació.
Una primera qüestió és si quan diem Internet podem parlar d'un context cultural. Un lloc comú dels mitjans informatius, la publicitat i, molt sovint també, les polítiques públiques de la "societat de la informació", és presentar Internet com una tecnologia que està canviant les nostres vides, davant la qual cal posar-se al dia per no perdre el tren del progrés. Aquesta concepció, titllada de determinisme tecnològic, ha estat desmuntada per diversos autors (HINE 2004, ABBATE 1999, CASTELLS 2003, HAKKEN 1999). La idea clau d'aquest enfoc alternatiu és que la tecnologia podia haver estat diferent i que la seva forma actual és deguda als plantejaments dels qui, en diverses fases, l'han desenvolupat però també d'aquells que l'han utilitzat:
"Las llamadas cualidades inherentes de la tecnología se construyen y adquieren su forma a través de procesos tales como la negociación acerca de la naturaleza de los usuarios. El impacto de la tecnología depende de que los usuarios aprendan a emplearla de cierta manera, lo cual sería contingente con el desarrollo de relaciones sociales entre los diseñadores y los usuarios a través (y alrededor de) la máquina. En tanto que algo contingente, tal desarrollo sería también indeterminado: en principio, la comprensión que desarrollen los usuarios de la tecnología es libre y puede ser muy distinta de la de los diseñadores". (HINE 2004; p.17)
Recorrent a les fonts documentals i als seus protagonistes Janet Abbate (ABBATE 1999) ens ha donat una descripció del procés de desenvolupament d'Internet en els seus primers vint anys. En ella podem veure com el context de desenvolupament acadèmic i el finançament militar oficial van contribuïr a configurar l'embrió d'Internet, com els usuaris van desplaçar el focus d'atenció en la comunicació interpersonal i el treball cooperatiu per sobre d'altres usos, com algunes decisions sobre la difusió de la tecnologia o la seva privatització van ser claus en el desenvolupament futur, etc... Manuel Castells (CASTELLS 2003) ha descrit aquest procés com una superposició d'estrats entre 4 cultures diferenciades cadascuna de les quals s'ha desenvolupat en base als recursos creats per l'anterior: cultura meritocràtica acadèmica, cultura hacker, cultura comunitària contracultural i cultura emprenedora. Christine Hine va més enllà plantejant que cada context concret modifica internet a través del seu us:
"La comprensión del uso de internet se origina en un entramado de redes sociales (...) hasta llegar al encuentro con sus usos prácticos, adecuados o transformados según la situación local (...) la significación de una tecnología no existe previamente a los usos que le son atribuidos, sino que surge en el momento de ser aplicada (...) Decir que Internet es un artefacto cultural como cualquier otro, no implica que sea el mismo objeto para todas las personas" (HINE 2004; p.42)
Aquest us que configura la tecnologia ve determinat per la comprensió que els usuaris adquireixen d'ella i de l'apropiació que en fan. I aquestes tenen a veure amb les expectatives que cada persona té sobre per què li pot servir aquella tecnologia. Aquestes expectatives es poden veure influenciades per les metàfores utilitzades alhora de presentar-les (HINE 2004; p.43).
Són diversos els autors (ABBATE 1999, HINE 2004, JONES 2003, HAKKEN 1999, REID 1994 ) que coincideixen en definir Internet com una construcció cultural, resultat d'un seguit de contingències, que segueix canviant dia a dia amb la incorporació de noves aplicacions i en l'adaptació local a diferents contextos. Hine la defineix a més com a "cultura" (HINE 2004; p.25-40) en tant que entorn on la comunicació entre persones forma estructures socials, desenvolupa pràctiques específiques que es transmeten per processos d'aculturació. Així l'experiència d'us s'enriqueix de diverses fonts que li dónen significat:
"Cualquier persona que hoy navegue por Internet, ha escuchado infinitos comentarios acerca de lo que es, y qué esperar de tal tecnología (...) Evalúan lo que ven en el universo virtual, en relación con lo que ya conocen como emocionante o apropiado, empleando códigos de interpretación aprendidos en el ciberespacio, o trasladados desde sus entornos presenciales." (HINE 2004; p.46).
Coincideixo amb aquests autors en que Internet és moldejada per les diverses aplicacions i usos a que es destina i que alhora, la tecnologia que aquests processos defineixen, influeix en els usos i les possiblitats d'apropiació futura. Per tant Internet no moldeja la societat per les seves propietats inherents, resultat d'un progrés natural de la tecnologia. La seva influència en la societat ve donada pels processos socials que n'han configurat la tecnologia i per la manera en que aquesta és utilitzada i modificada en un sentit o un altre.
En intentar traslladar el mètode etnogràfic a Internet ens trobarem amb diverses dificultats. En els seus plantejaments de cara a afrontar el projecte d'estudi de les interaccions socials entre dones en canals de conversa, un equip d'investigadores de la UOC ho exposa de forma gràfica:
"En el ciberespacio no podemos plantar nuestra tienda en un canal de chat esperando recoger todos los aspectos de una vida en común, ya que lo que recoje la pantalla son interacciones entre personas que entran y salen del canal y están, a su vez, en contextos sociales diversos y en distintas conversaciones simultáneas". (ARDÈVOL et alt. 2003; p.3).
Alguns dels primers estudis sobre comunicació mediada per ordinador (CMO) es van fer en condicions d'estudi experimentals en les quals els investigadors "controlaven" el context social de les persones participants (HINE 2004; p.28). Però aquests estudis van resultar poc útils perquè les propies condicions "de laboratori" distorsionaven els resultats. L'altra opció és anar allà on es dóna la interacció social a estudiar-la (canals de chat, fòrums, pàgines web, wikis, sistemes de descàrrega de fitxers, etc...). Això implica normalment (per la dificultat en rastrejar-lo) renunciar a conèixer el context social dels participants i centrar-se només en allò que passa online. Aquesta ha estat una segona línia de les investigacions de les formacions socials online a la qual se li ha criticat a vegades que ignori les condicions offline dels participants, presentant el que passa online com si no rebés ni generés influències externes. La correcció d'aquesta mancança pot venir donada a través d'entrevistes que complementin la observació o simplement reconeixent aquest buit d'informació i la parcialitat de l'estudi (quan ets dins el laberint és impossible veure'n la totalitat).
La naturalesa informàtica d'Internet ofereix a l'etnògraf múltiples possibilitats de registrar dades. Des dels accessos a un servidor fins a la totalitat de la interacció per text en un canal de chat. Això sembla a priori una avantatge respecte a les notes que es prenen en el treball de camp convencional. Però en un estudi a posteriori del material registrat es perdrà bona part del que ha estat l'experiència d'interacció, especialment del ritme amb que aquesta s'ha donat i la significació dels intervals de temps entre una intervenció i la seva resposta. No haver viscut personalment l'experiència en pot dificultar l'estudi posterior. "Sin tiempo real, o con un marco colapsado de tiempo etnográfico, las experiencias de los participantes son menos accesibles" (HINE 2004; p.35). Nancy K. Baym, en un estudi sobre un canal de Usenet centrat en els serials televisius destaca també la influència externa en les normes temporals de relevància en funció de la temàtica del canal. "Debido a que hay cinco episodios nuevos cada semana y las historias evolucionan continuamente, sólo es relevante responder correos durante unos pocos días" (BAYM 2003; p.64).
Ardèvol, Bertrán, Callén i Pérez, en la seva observació de canals de chat, van combinar la observació directa en "temps real" amb l'anàlisi posterior i comenten: "nuestro cuaderno de campo, donde anotábamos nuestras impresiones, nos resultaba imprescindible para dar sentido a la interacción observada y para reconocer los vínculos sociales entre los participantes" (ARDÈVOL et alt. 2003; p.5). Deixar-se endur pel corrent del "canal" (o de qualsevol altre entorn d'interacció social) otorga un coneixement de primera magnitud sobre l'experiència dels participants. I també fer-ho durant un temps prolongat: "el observador participante que siga la actividad de un canal de chat durante un tiempo prolongado infiere conocimiento social de lo que sucede en este espacio de comunicación" (ARDÈVOL et alt. 2003; p.5). Ja que "la conexión entre las líneas de texto que aparecen en la pantalla y el sentido de la interacción para los participantes no se encuentra en el texto, sino en los implícitos que los participantes asumen sobre el significado de sus acciones y en la memoria que guardan de anteriores interacciones en el canal de chat"(ARDÈVOL et alt. 2003; p.5).
Més que plantar la tenda, el que serà útil és posar-hi la barca i navegar l'estona suficient per poder comprendre, com a mínim una part, dels implícits que els participant manegen.
No sempre hi ha una "cabana de fang" on establir-se per portar a terme una observació etnogràfica. Els etnògrafs que estudien comunitats migratories, nòmades o transumants es traslladen amb elles, convertint el seu "lloc" d'observació en un lloc relatiu a la comunitat i el seu entramat social, no a la geografia física. El trasllat de l'etnografia a les societats modernes i globalitzades també obliga a seguir les relacions fora del marc d'un àmbit geogràfic concret. L'investigador ha d'anar estirant el fil de les històries, artefactes, conflictes i interaccions i seguir-les allà on es produeixin, practicant un tipus d'etnografia que s'ha anomenat "multisituada" (HINE 2004; p.20 i ARDÈVOL et alt. 2003; p.3).
En la observació etnogràfica a Internet la "cabana de fang" no és l'ordinador des d'on treballes ni el servidor que et dóna accés (que poden variar) sinó el Browser, el(s) programa(es) a través del(s) qual(s) fas l'observació i/o participes. Aquest pot ser un navegador convencional d'Internet, un programa de IRC o qualsevol altre tipus d'aplicació. Però en realitat la "cabana de fang" és menys important que el "lloc" relatiu que l'etnògraf ocupa dins la formació social estudiada, dins la pròpia estructura que està observant.
En un artícle amb aquest títol Alberto Cardín definia com a "cultura" i des de la perspectiva de l'antropologia social, els comportaments, maneres de pensar i estils de vida del col·lectiu "gay" occidental. En traça el sorgiment i desenvolupament, algunes característiques, la seva especificitat respecte a altres "cultures" o "subcultures". I planteja la crisi a la que aquesta cultura s'enfronta amb l'aparició del SIDA, comparant-ho amb casos similars on les epidèmies han contribuït a la decadència cultural. L'artícle conclou dient:
"Pero una cosa sí es cierta desde un punto de vista antropológico: en general, las culturas perecen cuando se las despoja de las formas de vida que les dan identidad. Y en esto la cultura "gay" no puede ser muy diferente a las culturas originarias, étnicas o religiosas, que hoy perviven en el limbo de la historia." (CARDIN 1990; p.56)
Cardín escriu això l'any 1987, dos anys després d'haver fet públic que havia contret la SIDA (que el portaria a la mort l'any 1992 a l'edat de 44 anys). Per tant ho escriu sota la tríple condició d'antropòleg, homosexual i seropositiu. Escriu sobre una cultura de la qual forma part i d'una malaltia de la que està afectat. És per aquest motiu el seu text massa subjectiu per a èsser tingut en compte? Jo crec que no, des de l'experiència personal és capaç de plantejar la qüestió d'una manera que potser algú des de fora no hagués fet.
"...reconocemos que el etnógrafo puede construirse a sí mismo como un actor que necesita tener experiencias similares a las de sus informantes, indistintamente de cuán mediadas estén tales experiencias. Realizar una investigación etnográfica a través de la CMO abre la posibilidad de enriquecer las reflexiones acerca de lo que significa ser parte de Internet. También se gana simetría en la exploración, pues el investigador emplea los mismos medios que sus informantes. (...) Tales desarrollos permiten pensar en la etnografía como modo de conocer a través de la experiencia sin pretender producir un estudio que abarque la totalidad de una cultura determinada"(HINE 2004; p.20). És possible viure aquesta experiència sense participar-hi, essent només un simple espectador? En tot cas serà força diferent. Per això molts estudis incorporen l'observació participant on l'investigador participa plenament com un actor més de l'entorn social online (si més no en alguna de les fases de l'estudi). Per ser honestos hem de reconèixer que aquesta implicació de l'espectador en l'objecte estudiat és una característica general de les ciències socials:
"...en las ciencias sociales, los instrumentos con los cuales investigamos forman parte siempre del hecho de investigar y configuran la calidad de nuestros datos. Estudiamos la interacción, interactuando; el lenguaje, hablando; la narración, construyendo narrativas." (ARDÈVOL et alt. 2003; p.17)
Christine Hine considera que aquest pas, d'analitzar passivament discursos a veure's implicat en la seva producció, permet una comprensió més profunda de la construcció de sentit en les formacions socials online ja que ens permet adonar-nos d'algunes implicacions reflexives de l'us del mitjà i les tecnologies (HINE 2004; p.35-36). Encara que aquesta opció plantegi alguns interrogants metodològics i també ètics, com són el fet de revelar o no prèviament la condició d'investigador i l'obtenció del "consentiment a l'investigador" per a l'us de les dades. Qüestions que poden ser integrades en el propi procés etnogràfic (HINE 2004; p.37).
Reconeixent la cultura com un procés dinàmic d'apropiació, negociació i confrontació de significacions l'estudi etnogràfic només pot obtenir, com apunten Vayreda i Ardèvol, un coneixement parcial, local i situat. En paraules seves: "la misma producción teórica forma parte del proceso cultural i, por lo tanto, también constituye una práctica significativa situada de forma cultural y social" (VAYREDA-ARDÈVOL; p.13). De la mateixa manera que les persones i col·lectivitats s'apropien de la tecnologia, la fan seva adaptant-la a les seves necessecitats o utilitzant-la segons les seves expectatives; també l'etnògraf que s'apropa a l'estudi d'aquests processos socials participa en la seva construcció i transformació.
Hine (HINE 2004; p.28-29) i també Steven G. Jones (JONES; p.23) indiquen com algunes de les persones que han investigat i escrit sobre comunitats mediades per ordinador, com Rheingold, Curtis o Bruckman, han estat ells mateixos impulsors de comunitats i MUD's.
Ardèvol, Bertrán, Callén i Pérez senyalen molt bé com en el seu estudi sobre canals de chat la propia investigació tenia un paper transformador:
"Las interacciones entre todas las participantes fueron construyendo nuestros posicionamientos y reconfigurando nuestras identidades en línea, y a su vez, se reconstruía el canal objeto de nuestra observación. El objeto de estudio se iba co-construyendo relacionalmente entre todas sus participantes y no era ni algo controblable, ni únicamente determinado por el resto de internautas." . (ARDÈVOL et alt. 2003; p.18)
Una observació participant implica incidir en la construcció de l'objecte d'estudi. Les contribucions en aquesta construcció poden ser la interacció social (en un chat o un fòrum), aportacions de continguts (en un projecte wiki o en un sistema tipus PHP nuke) o participar en el disseny i desenvolupament de les tecnologies. Dependrà del context i del plantejament de la recerca. En el desenvolupament d'Internet la investigació paral.lela i l'autoinvestigació (ABBATE 1999 i HINE 2004; p.30) han estat habituals. D'altra banda aquest desenvolupament ha fet possible el que Manuel Castells (CASTELLS 2003, p. 80) anomena "connectivitat autodirigida" (el qui no troba el que busca ho construeix ell mateix). I aquesta es veu facilitada en els projectes oberts on un pot passar d'un perfil d'usuari a un altre sense gaires dificultats i on hi ha un bon fluxe d'informació entre usuaris i desenvolupadors.
Conjuntament amb en Jaume Ferrer he participat en el desenvolupament d'un sistema a partir del qual, com a usuaris, podem navegar una zona de la WWW observant-ne l'estructura de connexions. El sistema extreu els enllaços de les pàgines HTML i en guarda la informació en una base de dades. A partir d'aquesta es construeix una mapa de nodes i enllaços. L'estructura del mapa emfatitza el node (la pàgina web) que en aquell moment ha escollit l'usuari i els nodes que li són pròxims (als que enllaça), dibuixant la resta com un garbuix de punts situats de forma aleatòria.
Li hem dit al sistema "a-pam(del nas)" perquè et mostra les coses com si les veièssis a un pam del nas, de manera que la resta es confon. Realment el sistema és una cristalització de les reflexions sobre l'experiència de navegació per Internet, on el punt de vista és sempre local i mai podem percebre l'estructura global. Hi ha sistemes d'analisi de xarxes que intenten sortejar aquesta característica, buscant estratègies d'optimització dels mapes que construeixen. A "a-pam" el que hem buscat és emfatitzar-ho, per reforçar l'experiència localitzada.
Entre el 22 i el 25 de gener de 2004 es van celebrar a l'Ateneu Popular de Nou Barris, a Barcelona, les "Primeres Jornades de Moviments Socials i Recerca Activista". En les Jornades va confluïr gent diversa, de les universitats, de centres d'estudi independents i dels propis moviments socials; amb aproximacions diferents a la idea de "recerca" i amb un interés comú pels moviments socials.
Posteriorment a les Jornades alguns dels membres del grup organitzador van escriure un artícle titulat "La recerca com a eina de transformació?" (VERGER-CORTINA-GONZÀLEZ 2004). Diferencien entre la recerca "per als" moviments socials i la recerca "des dels" moviments socials. La primera va representar, segons els autors, un reconeixement dels moviments que fins a la dècada dels seixanta havíen estat vistos com un problema patològic per l'acadèmia. Però consideren que els investigadors adoptant el rol de "mitjancers" dels moviments no els tenen en compte "com a constructors de coneixement i productors del seu propi sentit". Els autors des de la "vessant forta dels estudis des dels moviments socials" cerquen "aconseguir la fusió entre investigador i investigat" i promoure "l'autoinvestigació i l'heteroformació durant la recerca". Entre les caracterísiques d'aquest plantejament hi ha el fet que els "coneixements produïts estan compromesos amb la transformació social (...) perquè el procés d'investigació en si mateix és constituent i transformador de les subjectivitats participants, font d'empoderament".
Com diu Christine Hine, potser el primer pas per estudiar l'activitat social a Internet consisteix en deixar de banda la pretensió d'estudiar-la en la seva totalitat (HINE 2004; p.49). Implica també assumir el punt de vista local, parcial i situat de l'investigador i reconèixer que forma part de l'objecte d'estudi i que està contribuïnt a construïr-lo.
Si Internet és una construcció social deguda a un seguit de contingències, que segueix transformant-se a través dels usos i dels discursos que al voltant d'ella es generen, la recerca entorn a les dinàmiques socials que s'hi dónen tindrà també un paper transformador i moldejador de les tecnologies i els seus usos futurs.
"Para los etnógrafos resulta siempre de utilidad considerar y tratar de articular las asunciones con las cuales llegan al campo". (HINE 2004; p.9)
Escribint aquest text tinc la sensació d'estar fent un niu. Reconstruint amb material nou les restes del niu que vaig fer el darrer cop que vaig passar per aquí.
Tinc formació artística i estic en un equip centrat en la pràctica del net·art. M'agrada aprendre coses de disciplines diferents. M'interessa la recerca vinculada a les xarxes digitals i als sistemes interactius, així com els aspectes socials i polítics que s'hi relacionen. Però també m'agrada el desenvolupament, fer coses; conèixer la tecnologia i les idees subjacents, modificar-la. Sense ser programador programo una mica i m'agrada. Des de fa temps estic vinculat als moviments socials. No veig que l'acció política, l'art i la recerca siguin compartiments estancs.
Tot això té a veure amb les meves pre-assumpcions en escriure aquest treball i potser ho hauria d'haver dit per començar. Bé, en certa manera ja ho he fet.
ABBATE,
J. (1999). Inventing the Internet.
The MIT Press: Cambridge.
ARDÈVOL, Elisenda; BERTRÁN, Marta; CALLÉN, Marta; PÉREZ, Carmen.(2003) Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. Athenea Digital núm.3 ISSN: 1578-8649
BARLEY (2004). L'antropòleg innocent; notes des d'una cabana de fang. Edicions 62. Barcelona (ed.original 1983).
CARDIN, Alberto (1990). Lo próximo y lo ajeno. Ed. Icaria. Barcelona
CASTELLS, M. (2003). La Galaxia Internet; reflexiones sobre Internet, empresa y sociedad. Editorial DeBolsillo: Barcelona (ed.original 2001).
HAKKEN, D. (1999) An Alternative to "Computer Revolution" Thought. Cyborg@Cyberspace?: An Ethnographer Looks at the Future. NY/London: Routledge.
HINE,Christine. (2004) Etnografía virtual. Editorial UOC. Col·lecció: "Nuevas Tecnologías y Sociedad". Primer i segon capítols disponibles online.
JONES, Steven G. [ed.] (2003) Cibersociedad 2.0. Barcelona. Editorial UOC. (ed.original 1998)
JONES, Steven G. "Información, Internet y Comunidad: apuntes para una comprensión de la comunidad en la Era de la Información" en JONES, Steven G. [ed.] (2003) pág. 21-54.
BAYM, Nancy K. "La emergencia de comunidad on-line" en JONES, Steven G. [ed.] (2003) pág. 21-54.
REID, Elisabeth (1994). Cultural Formations in Text-Based Virtual Realities. University of Melbourne.
VAYREDA, A. i ARDÈVOL, E. Comunidades Virtuales. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. http://cv.uoc.edu/moduls/UW04_63009_00056/index.html
VERGER, Antoni; CORTINA, Mercè i GONZÀLEZ, Robert (2004) La recerca com a eina de transformació? Artícle a Illacrua núm 119 maig 2004.
