M2-2 escrit breu

Xarxes culturals en tensió

David Gómez i Fontanills | novembre 2003

Plantejament

Internet està jugant un paper important (central per alguns autors) en els canvis que estem vivint en la societat, l'economia i la política. Internet és doncs motor de canvi social i cultural.

Però al mateix temps Internet és una construcció social i cultural i un cas singular en el qual els usuaris han jugat (i segueixen jugant) un paper important en el moldejat de la tecnologia i en la seva expansió. Aquesta singularitat ve donada per un procés històric particular i les aportacions de diferents cultures.

Aquest procés, que segueix en marxa, no està exempt de conflicte. La diversitat d'actors i, per tant, de motivacions i interessos, fa que el desenvolupament d'Internet i el seu impacte en la societat sigui una font de tensions.

Intentant identificar intencions i objectius podem agrupar els diversos actors que intervenen en la configuració d'Internet en diverses xarxes culturals. Estirant el fil d'aquesta interpretació visualitzarem aquestes xarxes superposades entre sí i, en part, compartint nodes. Cadascú estira cap a una banda de manera que els enllaços entren en tensió i el conjunt es mou cap allà on s'exerceix més força o bé, si les forces són més o menys equiparables, cap a direccions intermitges amb un moviment d'ameba.

El meu objectiu és identificar les principals àrees de tensió que s'estan donant actualment. En aquest primer escrit començaré per esboçar una panoràmica del territori on es donen aquestes situacions: la singularitat especial d'internet respecte la intervenció dels usuaris en la seva configuració i els substrats culturals que hi intervenen. Aquí faré alguns apunts sobre el cas particular del net.art en aquest context. Finalment també faré una primera aproximació de les possibles àrees de tensió.

Desenvolupament dirigit pels usuaris

Si les xarxes que conecten ordinadors remots es basessin en un sistema com el Minitel francés o fossin el resultat de les xarxes corporatives que en el seu moment van intentar implementar Microsoft o Apple, el paper dels usuaris en l'evolució d'aquestes seria molt diferent. Internet no existiria, la generació de continguts en les xarxes estaria molt menys distribuïda i el desenvolupament d'aplicacions dependria de les decisions estratègiques que es pendrien de manera centralitzada.

Tot i la tutela estatal (del govern americà que encara hi té una capacitat d'intervenció important) durant els primers vint anys de funcionament, en l'etapa inicial de desenvolupament del que seria Internet es van donar una sèrie de factors (tipus d'organització, decisions tecnològiques, aplicacions i usos de la xarxa) que en marcarien l'expansió futura.

Malgrat que el projecte no tenia una aplicació militar [1], alguns principis basats en la defensa van definir el seu desenvolupament [2]. El fet que els responsables i participants del projecte procedissin de l'àmbit científic i universitari, afegit a les condicions en que s'havia d'aconseguir la seva colaboració [3] van influïr en els sistemes d'organització informals i descentralitzats que s'aplicarien[4]. I quan les xarxes comercials que havien adoptat els protocols d'Internet es van incorporar a aquesta a mitjans dels noranta també van aportar els seus propis objectius. En la taula següent es mostrem esquemàticament els diferents valors i objectius que van confluïr en la configuració d'Internet.

D'altra banda els ordinadors que s'havien de connectar a la xarxa eren molt diversos, això va portar d'una banda a separar els encaminadors (routers) de dades dels ordinadors connectats i de l'altra a adoptar un tipus de protocols (el que posteriorment seria TCP/IP) que permetessin treballar amb sistemes operatius i màquines molt diferents entre sí. Aquestes decisions unides al fet de distribuïr gratuïtament els programes i les seves fonts va fer possible que progressivament s'incorporèssin altres xarxes i va convertir Internet en un sistema altament adaptatiu.

Inicialment tots els usuaris de la xarxa eren científics i acadèmics de les institucions vinculades al desenvolupament del projecte. Per tant n'eren els usuaris i al mateix temps els creadors. De seguida van utilitzar la xarxa per als seus propis interessos, bàsicament com una forma de comunicació i coordinació (enlloc de compartir la capacitat de processament dels grans ordinadors com era l'objectiu inicial). Així van sortir aplicacions per transferir fitxers d'un ordinador a l'altre (FTP) i per enviar i rebre missatges (e-mail). Aquesta cultura de l'usuari com a creador no ha abandonat mai Internet i ha marcat el disseny de bona part de les seves aplicacions (molt especialment la World Wide Web). L'esclat de les aplicacions comercials dels noranta també va tenir molt en compte aquesta característica a l'hora d'oferir serveis a l'usuari.

En la taula següent mostrem els aspectes tècnics i socials que fan que Internet sigui adaptativa als canvis, a nous contextos culturals i tecnològics i a la seva propia expansió. Com pot observar-se la seva adaptabilitat prové en part del potencial paper actiu dels milers d'usuaris que la fan servir.

Substrats culturals

Manuel Castells ha descrit les diferents cultures que han intervingut en la configuració d'Internet (CASTELLS 2001/2003) . En la següent taula es mostra la seva proposta segons la qual la cultura d'Internet està formada per 4 estrats culturals que se superposen i relacionen.

cultura internet: 4 estrats
"La cultura de internet se caracteriza por tener una estructura en cuatro estratos superpuestos: la cultura meritocrática, la cultura hacker, la cultura comunitaria virtual y la cultura emprendedora." CASTELLS 2001
cultura emprenedora d'internet
cultura comunitària virtual
cultura hacker
cultura tecnomeritocràtica
FONT: CASTELLS 2001/2003 La Galaxia Internet

Segons Castells aquests estrats culturals s'han anat succeint (però no substituint) en el temps, cada nou estrat ha estat condicionat per l'estrat anterior. A continuació es mostren en paral.lel les característiques de cadascuna d'aquestes cultures.

La cultura tecnomeritocràtica és la dels pioners d'Internet, científics principalment nordamericans, vinculats a les universitats i finançats per agències guvernamentals. El segon estrat, cultura hacker, representa una emancipació respecte al primer ja que genera les seves propies normes i pren autonomia respecte a l'estat i les corporacions en basar la seva autoavaluació en el reconeixement recíproc entre membres de la comunitat. La cultura comunitària virtual neix durant els anys vuitanta i primers noranta amb les experiències pioneres de comunitats que utilitzen internet, amb una forta influència de la contracultura. Es basa en el desenvolupament tecnològic que impulsa la cultura hacker però introdueix la finalitat d'utilitzar la xarxa com a canal de comunicació i relació més enllà del desenvolupament tecnològic. La cultura emprenedora busca oportunitats de negoci en l'expansió d'internet, utilitza també les eines que creen els hackers i les pràctiques de la cultura comunitària. Per tant totes aquestes cultures actuen relacionant-se entre sí, com es mostra en el següent esquema.

per ampliar clica sobre l'esquema

Però lluny de ser un engrenatge perfecte on cadascú cumpleix la seva funció, les diferències de valors, motivacions i objectius de les diferents cultures són una font de tensions.

Altres actors

A més dels 4 estrats culturals descrits anteriorment hi ha altres actors que intervenen en el desenvolupament i evolució d'Internet aportant-hi la seva ideosincràcia i els seus interessos (moltes vegades contraposats). En citarem 4 exemples ben diferents:

• La indústria informàtica i tecnològica inicialment aliena a la "nació-xarxa" (network nation); principalment la vinculada als ordinadors personals (IBM, Apple, Microsoft, Adobe, Macromedia,...). La seva cultura de negoci basada en les tecnologies propietaries xoca de ple amb la cultura oberta dels pioners d'internet i dels hackers; les aplicacions que desenvolupen per la xarxa actuen sovint com a elements distorsionadors del model adaptatiu que hem descrit anteriorment. Una part d'aquesta indústria adoptarà posteriorment alguns dels principis de la cultura hacker i una altra part reforçarà les seves posicions intentant reconfigurar internet segons els propis interessos.
• Els grans grups de comunicació i en general la indústria cultural i de continguts. En vistes de l'èxit d'alguns dels primers emprenedors d'Internet i de l'expansió de la xarxa, estableixen aliances, promouen fusions i aporten una llarga tradició de comunicació mediàtica basada en la unidireccionalitat del missatge. Això introdueix amb força un model d'usuari com a consumidor passiu, contraposat a l'usuari actiu comú als 4 estrats culturals comentats. Al mateix temps aporta tota una expertesa en comunicació audiovisual i periodística que enriqueix els continguts d'internet i la manera de presentar-los.
• El moviment global (o moviment anti-globalització) que fa un us intensiu d'Internet per organitzar-se i per difondre els seus plantejaments, creant mitjans de comunicació alternatius i impulsant noves tecnologies de publicació.
• Els estats; que juguen un paper clau en l'expansió d'internet en el seu territori i en el tipus d'us que se li dóna però que en menor o major mesura introduexien mecanismes de control que limiten la llibertat d'expressió i/o atempten contra la privacitat.

El context general de canvi econòmic en el qual el sistema financer i les multinacionals utilitzen les tecnologies de xarxa per rastrejar el planeta cercant el màxim benefici i conectant o desconectant regions o països (HELD i altres 2001 i CASTELLS 1996/2001) també actua com un important condicionant cultural del desenvolupament d'Internet i entra en conflicte amb altres xarxes culturals que hi intervenen.

La cultura del net.art

Observem un moment el cas específic del net.art. Encara que globalment poc influent ens pot servir d'exemple dels canvis i opcions a seguir en un segment cultural concret.

El net.art neix a mitjans dels noranta lligat a la cultura comunitària virtual (contracultural), concretitzada principalment en llistes de discusió i fòrums de centre-europa i l'europa de l'est. Aporta noves pràctiques artístiques específiques d'Internet que n'aprofiten les seves característiques.

Ràpidament creix el nombre de net.artistes i és identificat pel sistema de l'art que està observant Internet a la recerca de novetat. Actualment la cultura del net.art segueix diferents vies:

• un acostament a la cultura hacker adoptant els seus valors i establint un pont amb la creativitat tecnològica
• un acostament a l'activisme polític desenvolupant formes d'intervenció social en un context de xarxa
• construcció d'un sistema telemàtic de l'art amb mecanismes de legitimació i canals de divulgació i visibilitat propis i diferenciats

Àrees de tensió: una aproximació

Finalment apuntarem algunes de les àrees de tensió on es produeix conflicte entre les diferents cultures d'Internet. Punts on cada manera d'entendre Internet i el seu us social estira cap a un costat i els enllaços agafen la màxima tensió. No pretenc ser exaustiu i els comentaris que poso intenten explicar breument les discrepàncies que es produeixen però no entrar en la complexitat de cada assumpte, que deixo per a desenvolupaments posteriors.

Notes

[nota 1] La construcció d'ARPANET (antecedent d'Internet) va començar com un experiment científic finançat pel Departament de Defensa dels EE.UU però sense que tingués una aplicació militar (CASTELLS 1996/2001, CASTELLS 2001/2003, ABBATE 1999). De fet el Departament de Defensa va finançar diversos projectes de recerca a través de l'Agència de Projectes de Recerca Avançada (ARPA: Advanced Research Projects Agency) esperant que els seus resultats tinguèssin una aplicació militar en el futur o bé suposessin una avantatge tecnològica estratègicament important pel país (com acabaria passant). El sistema de comunicació desenvolupat a ARPANET acabaria tenint una aplicació militar (independent d'Internet) però en un moment molt posterior a la seva creació (CASTELLS 1996/2001). [tornar al text]

[nota 2] Un sistema de comunicacions basat en la commutació de paquets permetia crear una xarxa distribuïda i robusta resistent a qualsevol fallida (o atac) en un dels seus nodes.[tornar al text]

[nota 3] La responsabilitat del projecte va recaure en mans de la Oficina de Tècniques de Processat d'Informació (IPTO Information Processing Techniques Office), depenent de l'Agència de Projectes de Recerca Avançada (ARPA: Advanced Research Projects Agency), però per ser viable depenia de la colaboració dels centres de recerca de les universitats que, si ve depenien d'ARPA per finançar els seus ordinadors, no tenien un finançament específic per colaborar en el projecte (ABBATE 1999). Per tant els responsables de l'IPTO havien d'aconseguir d'una banda el finançament de l'ARPA (que sempre va ser generós) i de l'altra aconseguir la implicació dels seus colegues de les universitats en el projecte. [tornar al text]

[nota 4] Els responsables de l'IPTO van adoptar un tipus d'organització i coordinació basades en la descentralització, les decisions colegials i la informalitat en les reunions i contactes de coordinació. A més es va prendre una opció de desenvolupament que entenia cada aspecte de la xarxa a crear com una capa (layer) o mòdul. D'aquesta manera va ser possible que es treballés de forma autònoma cada part i que finalment encaixèssin (ABBATE 1999). Tot aquest bagatge organitzatiu tindria continuitat posteriorment en els processos de definició d'estàndards, el tipus d'organismes de govern de la xarxa i els projectes de desenvolupament de software lligats a aquesta.[tornar al text]

Bibliografia

ABBATE, J. (1999). Inventing the Internet.
The MIT Press: Cambridge.

CARNOY, M. (2002). Sustaining the New Economy.
Russell Sage Foundation: New York.

CASTELLS, M. (1996/2001). La era de la información. Vol.1 La sociedad red. (Segunda Edición)
Alianza Editorial: Madrid.

CASTELLS, M. (2001/2003). La Galaxia Internet; reflexiones sobre Internet, empresa y sociedad.
Editorial DeBolsillo: Barcelona.

HELD, D.; Mc. GREW, A.; GOLDBLATT, D.; PERRATON, J.(2001).
Global Transformations.
Polity Press: Cambridge.

HIMANEN, Pekka. (2001/2002) La ética del hacker y el espíritu de la era de la información.
Editorial Destino: Barcelona.

MATTELART, Armand. (2001/2002) Historia de la sociedad de la información.
Ediciones Paidós Iberica: Barcelona.