Sovint comdemnats a transitar per espais que no podem observar en la seva totalitat, imaginem, i per tant creem, el nostre entorn a partir dels pocs elements perceptibles que aquest entorn ens ofereix.

Nascuts en un món laberíntic que ens empeny a fabular l'espai, les nostres passes teixeixen xarxes d'ordre i caos que s'escampen arreu. Som uns constructors de laberints.

El nostre contacte amb el món es fa sempre a través d'un mapa. Tant se val si el fem nosaltres o l'han fet els demés, tant se val si té un suport físic o és una simple imatge mental. El mapa condiciona la nostra relació amb l'entorn i esdevé alhora el vehicle per a ordenar aquest entorn segons la nostra pròpia experiència.

Un mapa és quelcom més que una simple representació aproximada de l'espai, és més real que el propi espai per que, sovint, és l'única realitat que coneixem.

Amb Hexamons es pretenia construir diversos espais laberíntics prenent consciència de la importància dels seus mapes de connexions. Formava part d'una recerca sobre aspectes relacionats amb connectivitat, formes de navegació i formes de referenciar l'espai.