Les rutes principals eren dues espirals que partien de dos vèrtex diametralment oposats i acabaven confluint en el nucli. Des d'allà, un canal vertical connectava amb el cub central de dues cares oposades. Existien, per tant, dues sortides possibles.

El recorregut en espiral assegurava que durant el seu camí fins al nucli, l'usuari aniria fent giravoltar tot el laberint sencer, la qual cosa posaria a prova la seva orientació i la seva agilitat.

Els espais buits generats a la part interior i al voltant de les espirals serien ocupats per rutes secundàries amb diverses connexions amb les principals, l'objectiu de les quals seria despistar a l'usuari i obligar-lo a prendre decisions.