Laberint arrant d'aigua

David Gómez.

Premià de Mar 15.11.1995

Expliquen, qui sap si és cert, que un dia Jaf, inventor de laberints, caminava per la costa d'una petita illa del Mar d'Icària. S'eniflava per les roques creuant d'una cala a l'altra, disfrutant del joc de decidir quin era el camí més apropiat o més interessant per arribar-hi.

En un moment donat va veure un home assegut mirant al mar.

-Bon dia -li va dir.

-Bon dia -va contestar el desconegut. I va agegir: "t'agrada el meu laberint?".

-Et refereixes a la costa? -Jaf va captar de seguida la idea.

-És clar, t'agrada doncs?

-I tant! Com l'has fet?

-Ui, és una feina d'anys. -va girar el cap altre cop cap al mar i va fer un ampli moviment amb els braços- Vaig posar aquesta illa aquí i he deixat que el mar actués sobre ella. El sol, la pluja, les onades i la sal han anat construïnt, sota la meva supervisió, aquest laberint de costes.

-Puc saber el teu nom?

-El meu nom és Dédalus -va contestar l'home.

-Dédalus! Però si ets el mestre dels inventors de laberints...

-Potser sí però jo també vaig tenir mestres.

-I què fas ara? Estàs pensant en un nou laberint?

-No intento trobar la lògica a aquest -va respondre.

-Per què? No en tenia una quan vas decidir fer-lo?

-Sí, en tenia una. Però n'hi estic buscant una altra. Tu què en penses?

-Home... Podria tenir una lògica fractal...

-Mmh... Sembla interessant, explica'm això.

Jaf va plegar les cames i es va asseure a la sorra.