L'encàrrec de Dèdal

David Gómez.

Premià de Mar 13.7.1996

Jaf rep una trucada al seu estudi. És Dèdal, ha rebut l'encàrrec de construïr un laberint en una ciutat de nova creació, a l'Orient asiàtic. Vol que el faci Jaf, ell només s'encarregarà de l'execució.

-Vull que sigui un laberint teu, recordes que m'havies parlat sobre el tema de sobreposició de runes? Vull alguna cosa que vagi per aquí...

-Dacord, la setmana que ve t'envio alguns esboços.

Jaf es posa a treballar. Primer busca plànols de ciutats i fortificacions de diferents èpoques i cultures, en diferents escales. Sobre la taula de llum els sobreposa i amb un paper vegetal va construïnt un laberint format per fragments d'un i l'altre que s'enllacen.

Quasi tots aquest plànols responen a un urbanisme planificat, tenen un sistema que els organitza. El resultat final que Jaf n'extreurà és un laberint que recordarà tots aquests sistemes. El visitant descobrirà una lògica a seguir però quan vulgui aplicar-la se'n toparà amb una altra, haurà de ser capaç doncs de canviar continuament de sistema d'orientació. O senzillament s'haurà de deixar endur a la deriba.

Algunes ciutats amb una llarga història són laberints d'aquest tipus. D'altres de més recents tenen un resultat semblant. És el cas del barri del Poble Nou de Barcelona. Construït en l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, actualment engolit per la ciutat, l'urbanisme del barri es regeix pel sistema racional que Cerdà va dissenyar per l'eixample. Però al Poble Nou la raticula octogonal està infectada d'excepcions. Això fa que la desorientació del visitant sigui doble perquè espera trobar una cosa i en troba una altra. És un sistema-trampa.