Laberints d'enlloc és un espai dedicat a la cultura dels laberints. És també una via d'accés per experimentar alguns laberints digitals.

El Taller d'Intangibles ha treballat força al voltant de la idea del laberint. En intervencions en l'espai o en sistemes interactius. Entre aquests darrers hem treballat sota el concepte del laberint dinàmic que canvia la seva estructura i configuració segons les circumstàncies.

En un context que fins fa poc estava dominat per la linialitat i la unidireccionalitat narrativa i comunicacional, el laberint ens interessa perquè representa un oasi cultural de recorreguts no linials i connectivitat. Amb la importància adquirida per la informàtica i la difusió massiva de l'ordinador personal i altres dispositus digitals, el laberint apareix, conjuntament amb l'arbre i la xarxa, com una metàfora dels sistemes d'accés aleatori. Sobre l'arbre té l'avantatge de no necessitar un tronc únic des d'on es ramifiquen els camins. De la xarxa es diferencia per l'ordenament "capriciós" de les connexions, que posa en joc la capacitat de fer previsions i revisar-les de l'usuari.

El laberint és un element ric en significats i abundant en substrats històrics i culturals. Es relacionen amb l'inesgotable font d'inspiració que són els mites grecs (Dédal, Creta i el Minotaure) i amb els centres de curació de l'antigüitat (Delfos, Éfesos,...). També és present en la iconografia de les cultures celtes. En l'edat mitjana europea els laberints d'un œnic cam’ que s'entortolliga al voltant d'un centre són instruments per a l'experiència iniciàtica. Els trobem en el paviment de moltes catedrals (Chartes, Maastrich,...) on sovint era recorregut per les processons. Després del període de la Reforma apareixen els laberints als jardins aristocràtics (principalment anglesos). Aquests ja no tenen un únic camí sinó múltiples bifurcacions i es plantegen com un repte per a la capacitat d'orientació del visitant.

Des d'un punt de vista actual, el laberint es pot interpretar com a metàfora d'un sistema complexe o de l'ordre que emergeix del caos. També és útil per aproximar-nos al sistemes interactius estudiant-los des del punt de vista local i subjectiu de l'usuari.