En la primera entrada al bloc d’aquest 2008, desprĂ©s d’uns dies familiars i de retrobaments, voldria compartir una reflexiĂł al voltant de com el nostre paĂs i Badalona ha avançat molt en els anys transcorreguts des de la recuperaciĂł de la democrĂ cia, en molts camps, i, en concret, en la igualtat de gènere.
Per la meva […]
En la primera entrada al bloc d’aquest 2008, desprĂ©s d’uns dies familiars i de retrobaments, voldria compartir una reflexiĂł al voltant de com el nostre paĂs i Badalona ha avançat molt en els anys transcorreguts des de la recuperaciĂł de la democrĂ cia, en molts camps, i, en concret, en la igualtat de gènere.
Per la meva experiència, al moviment veĂŻnal, a l’AssociaciĂł de VeĂŻns del Centre, com en moviments socials i ciutadans a la Badalona de mitjans de 1970s, quan maldĂ vem per omplir de contingut social la ciutat democrĂ tica que despertava, i amb l’organitzaciĂł, per exemple, de plataformes com “Salvem l’Hospital”, ja n’he parlat al bloc. TambĂ© es distingia amb claredat l’aportaciĂł i la sensibilitat que les dones hi oferĂem, en una visiĂł de la polĂtica, mĂ©s ciutadana i propera, amatent als neguits i les qĂĽestions del dia a dia.
En els anys difĂcils de la dictadura franquista, el paper de la dona, va ser invisibilitzat. En els procediments i les necessitats quotidianes, aixĂ com per a l’exercici de diversos drets hi havia una tutela del pare, del marit, etc. A Catalunya, la lluita per la llibertat democrĂ tica i nacional corria paral·lela amb la lluita per fer realitat la igualtat de gènere, entre homes i dones. El paper d’avantguarda, sacsejador i irreemplaçable de les enyorades Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, ho deixaven palès.
Per fer honor a aquest passat, i prendre impuls cap endavant, i per la riquesa del moviment de les dones a la nostra ciutat, des de Morera, fins a Sant Roc, enguany ja a la cinquena ediciĂł, i a instĂ ncies del Consell Municipal de la Dona, vam voler crear el Premi Trencant Invisibilitats, que reconeix en la categoria individual i col·lectiva, dones i entitats que s’han significat pel seu treball en el reconeixement i la concreciĂł de l’aportaciĂł de les dones a la ciutat. Aquest any, la directora de l’Escola d’Adults de Sant Roc, la Carme MurĂas Bustelo, i el Centre de Dones de PlanificaciĂł Familiar, han estat guardonades.
A propòsit d’aquesta reflexió, en l’edició d’enguany, en l’acte de lliurament del Premi al Saló de Plens recordava que les dones tenim molt a aportar a la vida en comú. Aixà exposava com en una publicació recent de la Fundació Rafael Campalans, en relació al paper de les dones a la vida en comú, s’hi reflectien unes paraules encertades i aclaridores de la pensadora Hannah Arendt :
 la polĂtica Ă©s allò que ateny a tothom i que es fabrica entre les persones. Allò polĂtic va lligat a la possibilitat de comunicaciĂł i llenguatge entre els Ă©ssers humans. Sense llenguatge i comunicaciĂł no hi polĂtica. La violència Ă©s muda, mentre que la polĂtica utilitza la paraula.
Les dones, de ben segur, hi tenim molt a dir, en aquest sentit.
La complexitat de la societat d’avui demana escoltar, dià leg, empatia, treball en equip, i mediació. Sóc conscient que aquests valors, es construeixen en l’educació i en la cultura, però crec que per diversos factors, les dones, pels rols què hem desenvolupat, aportem, en general i amb intensitat aquesta visió, aquestes actituds. Serien trets distintius del que sovint hem anomenat la mirada de dona, que cada cop, afortunadament, compartim de manera més nombrosa homes i dones.
En una entrevista a lamalla.net, al voltant de l’aportaciĂł especĂfica de les dones a la polĂtica, recordava com hi ha casos molts diferents, però em sembla que sovint, accentuem el treball en equip, la capacitat de comprensiĂł i l’empatia, a mĂ©s de la dimensiĂł de relaciĂł personal i propera. Aquests valors, a banda dels factors culturals esmentats, tenen l’arrel en l’ús de la paraula, la mediaciĂł i el diĂ leg per fer possibles relacions mĂ©s igualitĂ ries. La polĂtica d’avui, donada la complexitat de situacions i realitats, requereix cada vegada mĂ©s d’aquesta manera de fer.
El nostre Ajuntament ha estat pioner des de mitjans dels anys 80s en l’aplicaciĂł de polĂtiques transversals de gènere. I ho continua essent. Com en les polĂtiques de temps, tant necessĂ ries per exercir el dret a la conciliaciĂł entre la vida personal i la laboral, per mitjĂ d’eines com el Banc del Temps. TambĂ© en l’acollida de dones nouvingudes, amb el programa “Dones Acollidores”, que ha estat reconegut per la DiputaciĂł de Barcelona, com a bona prĂ ctica de govern, i aquest any el Consell de Ciutat l’ha reconegut en els seus premis lliurats en la recepciĂł de Nadal a les entitats; tambĂ© ho hem estat, en esdeveniments com l’organitzaciĂł del I CongrĂ©s de les dones del Barcelonès Nord.
Tenim com a objectiu l’avenç en la paritat a les diferents comissions tècniques municipals. La feminització de les administracions públiques, i la presència molt destacada de les dones a les Universitats, reflecteix el paper important que duem a terme en els equips i les relacions laborals d’avui, sempre des de l’esperit que fa possible que homes i dones, conjuntament, avancem cap a la igualtat en tots els espais socials i personals.
En el camp de la representaciĂł polĂtica, el nostre Ajuntament ha estat sovint, pioner en la presència de diverses dones, com a regidores, portaveus i presidentes de Grups Municipals i com a tinents d’alcalde dins de la Junta de Govern. Fins i tot, abans que la Llei d’Igualtat que ha impulsat el govern que presideix JosĂ© LuĂs RodrĂguez Zapatero ho fes possible. De manera natural, des de la cooperaciĂł, mĂ©s dones van ocupant llocs de responsabilitat, ara tambĂ© amb un nou impuls en el mĂłn de l’empresa, que a Badalona tĂ© nombrosos exemples.
Em vull aturar un moment, per valorar molt positivament la tasca empresa pel Govern de l’Estat en el camp de la igualtat, com ho ha fet tambĂ© el Govern de la Generalitat. Els avenços legislatius contra la violència de gènere -que permetran aviat que Badalona disposi d’un Jutjat especĂfic-, l’impuls per la paritat en les llistes electorals, i per l’avenç en la presència de les dones en els consells d’administraciĂł i en els òrgans de les empreses, sĂłn una passa mĂ©s cap a una mĂ©s aprofundida democrĂ cia als diferents ens socials. Malgrat que sectors conservadors de diferents estaments ho dificultin, o ho vulguin posar en qĂĽestiĂł.
Finalment, l’objectiu de paritat i d’igualtat de gènere, ha permès una dimensiĂł de projecciĂł exterior de la ciutat i de les seves entitats. En la xacra esfereĂŻdora de la violència de gènere, homes i dones de la ciutat, van fundar ara fa uns anys una entitat pionera i modèlica en aquest camp: es tracta d’ ”Homes i dones contra la violència de gènere” (HOCOVIGE). En aquest sentit, des del necessari compromĂs de totes i tots, vull apuntar com el passat dia 22 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, una marxa d’homes va recĂłrrer diversos carrers del centre de la ciutat. D’entre ells 70 homes van llegir la malaurada llista de les 70 dones, que fins aquell dia havien perdut la vida, vĂctimes de la violència, amb un propòsit personal en el camp dels valors i l’educaciĂł, per capgirar la situaciĂł.
Altres experiències municipals i ciutadanes han despertat l’interès mĂ©s enllĂ de Badalona. Els primers dies del mes de desembre de l’any passat, vam acudir amb una representaciĂł de professionals i representants de l’Ajuntament, al seminari “Dynamics cities need women” (les ciutats dinĂ miques necessiten de les dones), organitzat per la regiĂł de Brussel·les i la xarxa de dones del grup de grans ciutats MetrĂłpolis. En el decurs de diverses sessions, amb representants polĂtiques i tècniques de diversos paĂŻsos del mĂłn, vam exposar les nostres polĂtiques d’innovaciĂł, com, per exemple, els projectes dels Casals de mares per facilitar la conciliaciĂł de la vida laboral i personal a moltes mares i pares que se senten aĂŻllades, sovint famĂlies monoparentals, amb serveis de cangur, suport psicològic i educatiu que haurien de potenciar una millora qualitativa en l’ús del temps; o tambĂ© amb el programa de suport i seguiment a les dones maltractades, augmentant els recursos per donar mĂ©s serveis de suport psicològic i jurĂdic a les dones en processos de separaciĂł, i, finalment, el projecte de reeducaciĂł social per a persones maltractadores.
Va ser un gran goig, veure tantes dones, de tants paĂŻsos, exposant accions i projectes, i reunides en un mateix espai. Eren responsables de tot el mĂłn, que tenen en molts casos veritables dificultats personals i polĂtiques, per fer la seva tasca a favor de la igualtat i d’una societat mĂ©s justa. ConvĂ© que no ho oblidem.
Fer de la solidaritat i la igualtat un element de projecció de ciutat, és una necessitat per reconèixer el valor i la qualitat de tants homes i dones, i d’entitats, que treballen per una Badalona més justa, per un món més just. Aixà ho fem! Grà cies a tots i a totes aquells que ho heu fet i ho continuareu fent possible.
DesprĂ©s del viatge a FinlĂ ndia i Estònia per conèixer de primerĂ mĂ el sistema educatiu d’aquests paĂŻsos, Artur Mas fa reflexions en veu alta sobre el sistema educatiu catalĂ i els canvis que necessita. Per Mas, la clau de l’assumpte es troba en una frase: “Necessitem mestres ben formats, ben pagats i respectats”. Mas afirma que la formaciĂł del professorat Ă©s elemental per un bon sistema educatiu.
Com Ă©s que un partit polĂtic organitza des de fa 8 anys un concurs dÂ’aparadors de Nadal entre totes les botigues dels barris de la ciutat de Barcelona? I com Ă©s que sÂ’hi presenten mĂ©s de 1000 establiments? Doncs perquè CiU Ă©s una formaciĂł polĂtica que des de sempre ha treballat a favor dÂ’aquells qui cada matĂ aixequen la seva persiana i contribuixen amb la seva feina a fer un barri mĂ©s bonic i atractiu per a tothom.
En començar un nou any, qui mĂ©s qui menys es planteja nous objectius i fa ferms propòsits d’assolir-los. El nostre govern tambĂ©. Estem acabant de complementar el PAM (Pla d’actuaciĂł municipal) amb les aportacions ciutadanes i comencem a enfocar els grans reptes plantejats. Encetem un any clau per consolidar el treball d’aquests mesos i donar a la ciutat el gran impuls que necessita. Comencem a veure els primers fruits: Signatura del conveni amb el Ministeri de Defensa i la Generalitat per al desenvolupament del sector caserna-FECSA, inici de les obres dels nous cinemes, inici de noves promocions d’habitatges protegits, impuls al PMI de Casablanca, inici de les obres de la tercera escola bressol municipal, posicionament de Sant Boi en l’Ă mbit de la salut i especialment de la salut mental comunitĂ ria, el treball sobre la Llei de la dependència o tambĂ© sobre la inclusiĂł social… i tot un gruix d’actuacions que van fent realitat els compromisos contrets amb els nostres ciutadans i ciutadanes.
Hi ha, però, un seguit de reptes que requereixen la complicitat d’altres administracions. Els mĂ©s importants: el transport pĂşblic i les infraestructures. Sant Boi pateix un dèficit històric d’inversions que notem dia a dia i que cal pal·liar. És imprescindible la millora dels actuals mitjans de transport, però sobretot l’arribada dels nous previstos, que ens han d’ajudar a vertebrar millor la ciutat i a facilitar la mobilitat interna i externa. I pel que fa als accessos Ă©s fonamental la construcciĂł de la variant de la C-245, amb l’eliminaciĂł de la rotonda de la Parellada i la millora de la BV-2002 des de la Colònia GĂĽell fins a Sant Boi. Estem treballant en tots aquests fronts, però necessitem la complicitat i la implicaciĂł de les altres administracions, tant pel que fa a les competències com per la inversiĂł que representen aquestes millores.
Des d’un diĂ leg sincer i obert, però tambĂ© des de la fermesa en la defensa dels interessos dels nostres ciutadans i ciutadanes, seguirem cercant la bona receptivitat de les administracions implicades, per fer realitat aquests reptes.
A les portes d’unes noves eleccions generals, nomĂ©s ens cal demanar que el govern que es formi a partir del 9 de març segueixi sent sensible a les nostres necessitats i col·labori, des de les seves
responsabilitats, a avançar en la qualitat de vida, el desenvolupament econòmic i el suport als col·lectius mĂ©s desfavorits. Un govern capaç de treballar en xarxa, de reconèixer i potenciar el paper dels ajuntaments i proper a les necessitats de les persones, serĂ la millor garantia per seguir consolidant l’estat del benestar a l’abast de tothom.
Un POUM que reordena la ciutat i la prepara per al futur
El Lehendakari del PaĂs Basc, Juan JosĂ© Ibarretxe, s’ha reunit aquest dijous amb Artur Mas, president de Convergència i UniĂł. Ho ha fet per primera vegada a la història a la seu de Convergència DemocrĂ tica de Catalunya. Mas li ha volgut agrair aquest gest “personalment i polĂticament”.
Penso que finalment i a força dels esdeveniments dels darrers temps hem pres consciència del gran dèficit d’infraestructures que patim. Un dèficit que Ă©s ben palès a l’Ă rea metropolitana, on es concentra gairebĂ© la meitat d’habitants del paĂs i nosaltres en som part. Resoldre aquest dèficit històric no serĂ fĂ cil, però Ă©s des de la plena consciència del problema i amb la complicitat de totes les administracions que podem anar avançant. Realment, en un entorn metropolitĂ la mobilitat, la bona mobilitat i el transport pĂşblic de qualitat, sĂłn sinònim de qualitat de vida i de creixement econòmic. No ens podem omplir la boca parlant del benestar assolit si no tenim resolt o treballem fermament per resoldre la capacitat de tots els ciutadans i les ciutadanes de desplaçar-se amb comoditat i rapidesa.
I a Sant Boi patim aquesta situaciĂł amb tota la cruesa: manca de metro, de tramvia, de RENFE… enllaços per carretera colapsats, etc. Però deixeu-me que hi aporti un bri d’esperança i sobretot la fermesa amb què afrontem la millora d’aquesta situaciĂł. En aquests mesos de nou govern hem tingut reunions per parlar d’infraestructures i transport pĂşblic amb el conseller Nadal, el secretari de Mobilitat, Sr. Manel Nadal, el president de l’Entitat Metropolitana del Transport, Sr. Poveda, la diputada d’Infraestructures de la DiputaciĂł, Sra. Anna Hernández… DemĂ mateix tenim una reuniĂł amb l’ATM per parlar del tramvia. AmĂ©n del treball tècnic que anem seguint en tots aquests Ă mbits. I de tots aquests contactes en comencen a sorgir compromisos
concrets: En breu començaran les obres de la nova variant de la C-245, la famosa pota sud que ens ha d’enllaçar correctament amb les rondes de Barcelona i amb les autopistes, i ha de permetre l’eliminaciĂł de la rotonda de la Parellada i una major fluĂŻdesa de sortida i entrada de Sant Boi. Juntament amb la DiputaciĂł i la Generalitat, estem treballant per la millora de la carretera BV-2002 (S.Vicenç-S.Boi) i en breu començarĂ tambĂ© la construcciĂł d’una nova rotonda enfront del carrer Frederic Mompou, per atendre el nou flux viari que comportarĂ la posada en marxa del nou hospital, a finals del 2009 (primera fase). Estem treballant noves
lĂnies d’autobusos que reforcin la L-72 fins a plaça Espanya i una de nova que ens permeti connectar amb la zona universitaria de Pedralbes, que podria començar el nou curs acadèmic. Els treballs previs per a la nova lĂnia de rodalies C-3, de Castelldefels a CornellĂ , el “nostre” metro que ha de vertebrar Sant Boi, van avançant i s’estant fent els estudis de traçat per definir-ne el projecte definitiu. La Generalitat estĂ col·laborant en la redacciĂł del projecte de convertir la carretera C-245, de CornellĂ a Castelldefels, en una nova rambla urbana, i amb una via rĂ pida de transport pĂşblic que potenciarĂ el servei d’autobĂşs. Per això dic que, malgrat les dificultats i la situaciĂł actual, vull ser optimista i crec que amb la complicitat de totes les administracions serem capaços de convertir aquest repte actual en un flux d’oportunitats per crĂ©ixer en la bona lĂnia i per ser referents en el creixement econòmic i sobretot en el creixement de la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes. Totes aquestes actuacions les hem plasmat en el nostre
PAM (Pla d’actuaciĂł municipal) per fer ben palès el nostre compromĂs de treballar en aquesta lĂnia i passar comptes periòdicament amb tots i totes vosaltres.
Precisamente estos dĂas está de actualidad una propuesta, ante la cuál todos deberĂamos reflexionar sobre cĂłmo abordar esta nueva inmigraciĂłn; los espacios temporales de acogida en los colegios (Noticia publicada en El PeriĂłdico).
El periodista cornellanenc Manuel Campo Vidal ha presentat “El somni de Barcelona”, una sèrie de nou capĂtols que s’emet per Barcelona TelevisiĂł sobre la immigraciĂł dels anys 50 i 60 al nostre paĂs. Aquesta sèrie recull, a travĂ©s de mĂ©s de cent testimonis, la historia de les persones que varen deixar el seu lloc d’origen, molts d’ells sĂłn els nostres progenitors, per aconseguir un somni: millorar les seves situacions de vida i crear un futur mĂ©s pròsper i esperançador per les seves famĂlies. En els diferents capĂtols es podrĂ veure les dificultats i condicions extremes en que es va produir aquest procĂ©s i, tambĂ©, que el somni ha sigut possible i que avui, tant els que varen venir com els fills que hem nascut aquĂ, l’hem fet realitat. És, sens dubte, la història dels nous catalans del segle XX.
Avui ens troben immersos dins d’un altre procĂ©s migratori al nostre paĂs. És, evidentment, una situaciĂł diferent a la viscuda en aquells anys, sobretot per la diversitat de procedència dels nouvinguts que comporta una major complexitat, amb hĂ bits culturals i tambĂ© religiosos molt diferents als nostres. Però, com en la experiència anterior, es tracta de persones que tenen el mateix somni que varen tenir aquells nous catalans, amb les mateixes dificultats i situacions de gran necessitat.
A l’igual que ho vam fer aquells anys, nomĂ©s ens cal aprendre de la nostra història, del encerts i errors, per fer que, novament, el somni de tots i totes es converteixi en una nova realitat.
L’entitat red.es, depenent del Ministeri d’IndĂşstria, presenta dimecres al Citilab CornellĂ un projecte titulat “Archivo de la Experiencia“. En poques paraules, es tracta de què 10.000 persones grans aportin testimonis que sĂłn gravats i es puguin consultar a travĂ©s d’Internet a les escoles de tot Espanya.
CornellĂ Ă©s la primera ciutat de Catalunya on es començaran a gravar entrevistes, amb l’objectiu de crear un banc de records i d’experiències, i tambĂ© de fomentar la relaciĂł d’aquestes persones amb les noves tecnologies. D’aquesta manera, la nostra història es podrĂ explicar, aprendre i entendre a travĂ©s de les vivències mĂ©s valuoses de les persones, de les generacions que ens han precedit i que van viure aquella història: aquella història que Ă©s tambĂ© la nostra i de la qual encara en podem aprendre.
