La Diada del 2007

Publicat el 17 Setembre, 2007 a monòblog Pere Navarro - Terrassa per admin

Ahir vam celebrar al Saló de Plens de l’Ajuntament l’acte institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Una conferència de Francesc Escribano, director de TV3, ens va permetre reflexionar sobre el futur de la televisió al nostre país: els mitjans de comunicació, un element clau per a la identitat i el pluralisme d’un país, d’una ciutat, d’una comunitat… Us transcric el parlament que vaig fer per cloure l’acte:

“Senyores, senyors:

Després de la conferència que ens acaba d’oferir en Francesc Escribano, permetin-me que els adreci unes paraules al voltant de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Aquest d’avui és un acte solemne i de caràcter institucional, amb el qual el nostre Ajuntament se suma a les celebracions de l’Onze de Setembre a les ciutats i pobles de Catalunya. Hem cregut que el professor i periodista Francesc Escribano, actual director de TV3, podia aportar-nos una reflexió estimulant, a partir de l’experiència i el punt de vista dels mitjans de comunicació catalans, que han estat i són un element clau per a l’enfortiment de la identitat, la llengua i la cultura catalanes i un reflex plural de la realitat en la qual vivim. Gràcies, doncs, per aquesta xerrada que enriqueix el conjunt d’actes commemoratius que tancarem el dimarts dia 11 amb la ja tradicional ofrena floral de la Corporació municipal.

Ara fa 30 anys, l’Onze de Setembre de 1977, un milió de persones es manifestaven a Barcelona per celebrar la recuperació de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas. Un president que Terrassa recorda amb una de les seves principals avingudes, igual que altres presidents com Macià o Companys, els noms dels quals formen part del paisatge urbà de la nostra ciutat com a permanent homenatge. Ara fa 30 anys de la recuperació del govern català, que es va fer excepcionalmenta partir de legalitat i la legitimitat de la II República, trencades pel llarg parèntesi del franquisme. Això va obrir les portes a una Generalitat provisional, a l’Estatut del 79, a les primeres eleccions al Parlament i a un esplèndid i fèrtil període de trenta anys d’autogovern, marcat per tres presidents, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla.

Tres dècades d’autogovern i dos estatuts marquen una etapa clau en la història de Catalunya i en el seu encaix en una Espanya plural, diversa, pacífica i democràtica. No ha estat fàcil aquest encaix, ni podem dir que estigui plenament resolt; però faltaríem a la veritat si no reconguéssim amb orgull que aquest país nostre ha progressat espectacularment en aquest període. En part, per l’impuls dels successius governs. En una altra part, per l’extraordinària tasca realitzada des dels ajuntaments als pobles i ciutats de Catalunya, que ha transformat i millorat la vida quotidiana de milions de persones. I en una altra part, pel conjunt de la societat, en totes les seves facetes, en tota la seva diversitat, que ha mobilitat energies, capacitats, projectes, il.lusions, per prosperar, per avançar, per generar qualitat de vida i benestar, activitat econòmica, cultural, esportiva, solidaritat, avenços tecnològics… Catalunya és un país millor, un dels principals motors d’Espanya i un referent a nivell europeu i en molts camps també a nivell mundial.

Aquesta celebració del més llarg i més fèrtil període d’autogovern en molts segles ens convida a posar l’accent en els reptes que tenim al davant nostre. Reptes que són de ciutat i de país, en els quals ens juguem el nostre progrés col.lectiu per a la primera meitat del segle XXI.

Volem que Terrassa sigui cada dia més una ciutat amb una potent vocació i una potent realitat de lideratge, una ciutat ambiciosa, d’avantguarda. Volem que Terrassa sigui un referent en un segle XXI on els lideratges són més complexos que abans i no funcionen només per territoris o jerarquies, sinó per xarxes, per àmbits. La nostra és la quarta ciutat de Catalunya en població, i en alguns camps ha esdevingut clarament la segona, a més de posicionar-se en llocs capdavanters en relació amb el conjunt d’Espanya. Mantenim una relació d’independència i de complicitat, de competència i complementarietat, amb Barcelona, la capital del país. Terrassa està situada en el moment i el lloc claus dintre de la xarxa de ciutats del nostre país i de l’anella metropolitana. Sobre aquesta base, sobre el nostre present i els projectes de futur que ara mateix estem fent realitat, podem consolidar i potenciar el lideratge terrassenc i repetir una vegada més que la Terrassa del segle XXI serà, al costat de la capital del país, la futura capital metropolitana.

Es evident , però, que les apostes de futur de la ciutat de Terrassa van estretament lligades al futur del nostre país. La capitalitat metropolitana, el lideratge i l’ambició que reclamava per a la nostra ciutat, necessiten d’un país dinàmic, potent, ambiciós, segur, sòlid. Ara passem per un moment complicat, a mig camí entre dos escenaris. Les mancances en infraestructures, les crisis que hem viscut darrerament, poden deixar en el nostre estat d’ànim una mena de malestar, de decepció. No vull dir que siguin problemes anecdòtics ni menystenir la seva gravetat o fins i tot el seu dramatisme en alguns casos, però tampoc no és assenyat deixar-nos portar pel pessimisme o per una percepció esbiaixada de la realitat. Tenim problemes i mancances, però Catalunya avança en la bona direcció. I aquesta bona direcció té dos grans eixos, absolutament fonamentals: les infraestructures i els serveis. L’acció del govern de la Generalitat en serveis a les persones ha fet un salt endavant molt remarcable, que anirà donant fruits progressivament. A Terrassa ho estem veient i disfrutant molt d’aprop i intensament, amb escoles, escoles bressol, equipaments, accions que generen benestar social, igualtat, oportunitats per a les persones, seguretat.

També en infraestructures estem avançant i començant a recuperar un endarreriment sens dubte preocupant. Les comunicacions són probablement l’eix central d’aquest capítol. Aquí destacaria jo algunes actuacions que seren decisives per al futur de la nostra ciutat i també del nostre país. L’autovia orbital ara en construcció al nord de Terrassa, per exemple. El metro de Terrassa i la prolongació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat, que transformarà radicalment el sistema i el concepte de mobilitat interior i exterior. Els primers passos cap a una necessària anella ferroviària, que ha de resoldre velles mancances i comunicar millor el territori. Les millores a la C-58, a l’espera de la seva ampliació. Són alguns elements a tenir en compte quan analitzem la situació, perquè l’impacte d’aquestes infraestructures s’anirà multiplicant en els propers anys, generant un nou escenari en el qual seran decisives per afavorir l’economia, la innovació, la mobilitat, la creació de treball, l’intercanvi.

N’hem de reivindicar més encara. La connexió per autovia amb el Vallès Oriental, amb un traçat que respecti el paisatge i el medi ambient. La millora de les comunicacions per carretera amb les poblacions de la nostra comarca. L’aprofitament de les potencialitats que ens oferirà en un futur molt proper la nova línia de l’AVE. L’avenç en la construcció de l’estació de Renfe a Can Boada. La concreció de l’estació de ferrocarrils a la futura porta sud de la ciutat. L’ampliació de la C-58. Són alguns exemples d’infraestructures que necessitem per progressar, per facilitar la inversió privada, per crear oportunitats per a les persones, per apropar els centres de formació als joves. I també, sens dubte, amb una actitud de respecte exigent al territori, a l’entorn natural.

Aquests són alguns dels reptes que estan a l’agenda del nostre país per als propers anys. Conviden a l’optimisme i no al pessimisme, perquè es tracta d’inversions de futur, d’apostes de llarg recorregut que milloraran la vida de les persones i permetran que la nostra ciutat i el nostre país progressin. Ara, quan celebrem la Diada Nacional de Catalunya i els primers trenta anys d’autogovern en democràcia, és el moment de fer balanç amb perspectiva, de valorar el que hem avançat i de fer més èmfasi encara, amb optimisme, amb rigor i amb exigència, en tot allò que són els nostres autèntics camins de futur, les infraestructures de tota mena, carreteres, autopistes, ferrocarrils, aeroports, xarxes de telecomunicacions. Són reptes que hem d’afrontar col.lectivament a partir d’avui mateix, amb la confiança i la seguretat que sabrem trobar la direcció adequada per encarrilar el futur de Catalunya en el context d’una Espanya que progressa i d’una Europa que va prenent forma dia a dia i que constitueix el nostre horitzó per al segle XXI.

Moltes gràcies.

Visca Terrassa, visca Catalunya!”

Gràcies!

Publicat el 4 Juliol, 2007 a monòblog Pere Navarro - Terrassa per dvdgmz

El PSC ha guanyat clarament les eleccions municipals a Terrassa, amb el 43′56% dels vots i 13 regidors d’un total de 27. Hem fet una bona campanya, centrada en el que crèiem que realment importava aquest diumenge als terrassencs i terrassenques: la nostra ciutat. Hem presentat moltes propostes, moltes noves idees que ens faran progressar, que generaran benestar i qualitat de vida per a tothom. Terrassa té per davant uns anys extraordinaris i està sòlidament preparada per encarar els reptes del futur i aprofitar totes les oportunitats. I els electors ens han renovat la confiança. Confiança en l’equip i en les idees.

Ens hem compromès a governar a prop dels ciutadans i ciutadanes, escoltant molt, dialogant, treballant, construint un futur millor dia a dia. Això és el que farem. El resultat d’ahir ens anima a continuar avançant, liderant clarament un projecte progressista de ciutat al qual volem que se sumi encara més gent en el futur.

Durant la campanya, em vaig comprometre davant de tota la ciutat a ser l’alcalde de tothom, com he estat des del primer dia. I això és el que seré a partir del proper 16 de juny, quan es constitueixi el nou consistori que ha sortit de les urnes aquest diumenge.

Gràcies a tothom per la confiança i per aquest pas endavant cap a una Terrassa millor que mai. Avui mateix, dilluns, ens posem a treballar per construir-la entre tots i totes.

124.000 passes cap a una Terrassa millor que mai

Publicat el 4 Juliol, 2007 a monòblog Pere Navarro - Terrassa per dvdgmz

Aquestes són les meves sabates, les que més he portat durant la campanya. Són un testimoni de vida viscuda, de la intensitat d’aquestes setmanes.

15 dies de campanya dónen per a molt. M’he entretingut a comptar-ho. Calculo que en aquests dies he caminat més o menys uns 93 quilòmetres, uns 5 o 6 per dia. Alguns pel carrer, d’altres fent el ”porta a porta” per arribar a les cases de molta gent a la que agraeixo que ens hagi obert la porta, o anant al Mercadal, fent rodes de premsa, actes públics, mítings… Han estat més de 123.000 passes per ”patejar-me” la ciutat com a mi m’agrada, a fons, de dalt a baix.

Com a candidat, he recorregut tots els barris i districtes. Però també ho he fet durants els quatre anys de mandat, dia a dia: sóc un alcalde que camina, que escolta, que parla amb tothom, que mira a la gent als ulls. Sempre a prop de les persones. M’han obert les portes de moltes cases, botigues, empreses. He dedicat molts llibres, he fet rodes de premsa, entrevistes amb periodistes… També he voltat molt en cotxe (no en el meu, que ha dormit gairebé tota la campanya al garatge) i dues o tres vegades m’he escapat amb la moto a donar un volt.

M’he presentat tal com sóc. He pogut conèixer molta gent nova, retrobar molts amics. He tingut al costat companys i companys del PSC, amics i amigues, simpatitzants, gent que no és militant però que se sent compromesa per fer una ciutat millor. Hem fet una campanya intensa, honesta, sincera, seriosa, comprometent-nos a fer coses que podem fer, amb respecte per a les altres forces polítiques. Hem repartit miler de programes, adhesius, globus, llàpissos per explicar a fons el projecte de ciutat que creiem que vol la gran majoria: 245 idees per construir una ciutat millor.

Ara arriba l’hora dels ciutadans i les ciutadanes: aquest diumenge 27 de maig estem cridats a les urnes. Confio que molta, moltíssima gent, anirà a votar. Es el que he demanat sempre: que la gent participi, s’impliqui. I participar, ara, vol dir anar a votar. Per Terrassa. Pel futur de cadascú i pel de tothom.

Diumenge ens retrobem a aquest blog, quan tinguem els resultats…

Recta final

Publicat el 4 Juliol, 2007 a monòblog Pere Navarro - Terrassa per dvdgmz

Demà a la tarda, a les 7, celebrem al Parc de Sant Jordi l’acte final de campanya, que tancarem celebrant-ho amb coca i cava per a tothom. Serà la darrera oportunitat per explicar el projecte polític que presentem a aquestes eleccions.

El nostre és un projecte de ciutat, que és molt més que un projecte de partit. El PSC ha sabut esdevenir l’eix d’un projecte progressista, plural i divers, on hi té cabuda molta gent, moltíssima gent. Un projecte obert, optimista, seriós, participatiu. Un projecte sense demagògia, sense promeses improvisades, sense frases boniques que no volen dir res. Ens comprometem a fer moltes coses, les coses que sabem que podem fer i potser una mica més també. Hem de ser ambiciosos, anar una mica més enllà. Però amb seny. Amb visió de ciutat. Amb realisme.

Aquesta és la ciutat que proposem construir entre tots i totes a partir del diumenge 27 de maig. I per això, cada vot és clau, decisiu. Els resultats són sempre incerts fins que es tanquen les urnes i es compten els vots. Farem campanya fins al darrer minut, amb la mateixa intensitat que el primer dia, perquè creiem en el nostre projecte i en la nostra ciutat i volem compartir-lo amb una gran majoria de terrassencs i terrassenques. No només perquè votin el PSC aquest diumenge. També perquè s’impliquin activament, perquè participin en la construcció d’una ciutat plena de futur, la nostra, la de tothom.

La ciutat de tothom o la dÂ’uns quantsÂ…

Publicat el 4 Juliol, 2007 a monòblog Pere Navarro - Terrassa per dvdgmz

La gent de dretes, amb alguna excepció, no sol dir-ho gaire obertament. Un dels seus arguments predilectes és que un ajuntament sobretot és gestió. Poca política. Es a dir, fer obres, posar autobusos, arreglar semàfors i poca cosa més. D’altres vegades diuen que el que hem de fer és deixar que el mercat i la iniciativa privada ho resolguin tot, perquè fan que les coses funcionin millor. També acostumen a dir que no hi ha grans diferències entre els programes dels partits, que el model de ciutat ja està més o menys definit i el que hem de fer és gestionar-lo bé.

Clar que un ajuntament ha de fer obres, fer que funcionin els autobusos, cuidar els jardins i parcs o posar multes de trànsit quan cal. I ho ha de fer bé, amb eficàcia. Sens dubte. Clar que hi ha un model de ciutat força definit: justament el que defensa el PSC, el que hem anat definint des del PSC però amb el suport d’una àmplia majoria social al llarg dels darrers anys.

Terrassa no és el que és per casualitat. Es així perquè l’hem governat, a vegades sols i a vegades amb socis de govern, però sempre amb el suport d’una àmplia majoria, pensant en tothom, en cada persona. I lluitant perquè tothom progressi, perquè ningú no es quedi pel camí.

Podríem tenir ara mateix una altra Terrassa, si les coses haguéssin anat d’una altra manera els darrers anys. No és que vulgui posar-me dramàtic, però no seria la ciutat que ara coneixem. Estic segur que els barris no haurien progressat tant. Estic segur que davant de la crisi econòmica dels anys 80, que a vegades no recordem prou, l’ajuntament no hauria estat tan actiu per buscar noves fórmules com per exemple apostar per la universitat, per nous sectors industrials, per noves infraestructures que fossin atractives per a les empreses. Estic segur que seria una ciutat amb un creixement desequilibrat, dominat pels negocis, per l’especulació urbanística. Estic segur que no seria una ciutat que ha multiplicat els seus parcs i jardins o que ha ampliat el Parc Natural fins portar-lo a tocar de les cases del Pla del Bon Aire. Estic segur que seria una ciutat amb menys escoles públiques, amb menys instituts, amb menys CAPs, i amb molta més oferta privada i elitista en sanitat, en educació, en serveis socials i d’altres tipus.

Seria una Terrassa d’una minoria, en comptes de ser la Terrassa de tothom.

A vegades quan parlem de la dreta sembla que parlem d’un fantasma, de coses impossibles, que no passaran mai a Terrassa. Però són coses que ja han passat fa anys i que han deixat una profunda marca en la memòria col.lectiva. Ja sabem quines receptes té la dreta per a Terrassa. A vegades ens n’oblidem una mica, perquè fa molts anys que progressem continuadament, perquè hem millorat tant que el passat ens queda molt lluny. Però hauríem de recordar-ho.

La dreta existeix. I és dura. Més del que diuen públicament. Però s’amaguen. Especialment quan hi ha eleccions. Saben que la gent, la majoria de la gent, vol progrés, vol equilibri, vol igualtat. I sembla que ofereixin també això. No ens ho creguem. El seu missatge és de desigualtat, de diferències, de marxa enrera, de reduir la inversió pública.

I això no passa només en teoria, no és només una hipòtesi. Pensem per exemple en tots els problemes que han patit els darrers mesos els trens de la RENFE. Després de molts anys d’invertir poquíssim, d’anar tirant i estalviant, el servei ha fet fallida, ha petat. I ara paguem molts anys de govern de dretes que va reduir la inversió en transport públic, perquè tenia altres prioritats. No és un cas excepcional. Quan no governen no tenen inconvenient a reclamar millors serveis públics, però en els llocs on sí governen tendeixen a baixar la qualitat dels serveis, privatitzar, baixar la inversió, baixar la qualitat de vida. I la gent, la gran majoria, al principi no se n’adona, però des del primer dia comença a perdre oportunitats, igualtat, benestar.

El meu compromís és un altre: una ciutat millor que mai, de tothom i per a tothom. I això no són només paraules. La Terrassa real és davant dels nostres ulls i parla per ella mateixa…

Debat al Canal 33

Publicat el 4 Juliol, 2007 a monòblog Pere Navarro - Terrassa per dvdgmz

Dimarts a la tarda, juntament amb altres candidats i candidates del Vallès, vaig participar en un debat televisiu al Canal 33. Es va emetre a la nit, cap a dos quarts de deu, just quan acabàvem l’acte electoral a la nova Jazz Cava: durant una bona estona, vaig poder parlar amb moltes persones actives a la vida cultural i ciutadana sobre les noves idees per a la cultura terrassenca dels propers anys. Al debat de la tele van destacar dos o tres temes que interessen molt a les ciutats i pobles del Vallès: el creixement, les comunicacions i la mobilitat, l’habitatge. Qüestions clau en els propers anys per a Terrassa.

El dia 27 votarem quin futur volem per a la nostra ciutat, per al nostre poble. Hi ha molts futurs possibles. Només depèn de que la gent vagi a votar i de quina papereta tria. Però és interessant veure també les coses des d’una perspectiva més àmplia, comparar models de ciutat i experiències, i en aquest sentit el debat del Canal 33 crec que va ser útil per als/les espectadors/es de Terrassa.

En aquestes eleccions hem de votar en funció de les coses que ens toquen més d’aprop, les de la comunitat en la que vivim. Estem triant el nostre futur, el dels nostres fills, el de la nostra família, els dels amics i amigues, el dels veïns… Això és el primer que cal tenir en compte per al proper diumenge 27 de maig. No són unes eleccions primàries ni una segona volta de res: són les eleccions en les que decidim la ciutat que volem per als propers quatre anys… i una mica més, perquè hi ha decisions que marquen el futur a mig i llarg termini.

Al 33 va evidenciar-se que hi ha efectivament diferents models de futur, no només perquè cadascú de nosaltres representava un municipi diferent. Sinó perquè darrera de les propostes concretes, dels projectes, hi ha diferències polítiques importants.

Algunes persones pensen que un ajuntament és sobretot gestió i poca política. D’altres pensen que si fa o no fa tot és igual i que les coses, guanyi qui guanyi el dia 27, no canviaran massa. Doncs no és així. Al darrera dels programes hi ha creences molt profundes, conviccions, models de societat.

El que presentem els socialistes a tot Catalunya -i a Terrassa, clar- és una suma de projectes pensats tocant de peus a terra, però amb ambició, pensant en les persones, en com podem solucionar millor les seves necessitats i també com podem progressar tots plegats, sense deixar ningú pel camí. I també, per què no, com podem fer realitat alguns somnis col.lectius. Això és el que ténen en comú les noves idees per Sabadell, per Barcelona, per Sant Cugat, per Sant Quirze, per Girona, per Vacarisses, per Granollers o per Terrassa.

En campanya, per una Terrassa millor que mai

Publicat el 4 Juliol, 2007 a monòblog Pere Navarro - Terrassa per dvdgmz

Aquest dijous, a mitjanit, començava la campanya. La recta final fins al diumenge 27 de maig, quan els terrassencs i les terrassenques estem cridats a les urnes per decidir el futur de la nostra ciutat per als propers quatre anys. Vam començar amb ambient de festa a la seu de l’Agrupació, amb la tradicional penjada de cartells a mitjanit. Compartint l’entusiasme que sentim per Terrassa, col.laborant en les tasques de campanya: fer bosses, preparar publicacions, organitzar actes, fer trucades… I preparant el primer mitin de campanya, a la plaça Lluís Companys. Hi ha molta feina i molta gent compromesa, a la qual vull agrair la tasca que fan.

Seran dies intensos. Apassionants. Perquè parlarem sobretot del futur. De somnis. De projectes. D’il.lusions. I també, clar, d’inquietuds, de problemes, de necessitats. Seran dies en els quals els homes i dones del PSC, els simpatitzants, els amics, treballarem per sumar compromisos, il.lusions, projectes, per una Terrassa millor que mai.

No només per avançar, sinó també per no anar enrera, per no retrocedir en les conquestes que hem anat assolint amb el treball i l’esforç de tota la societat: els majors nivells de benestar, de progrés i de justícia que hem conegut mai.

Si voleu, podeu consultar a l’apartat ”documents” la darrera edició de la revista de la nostra Agrupació, ”Terrassa”, en la qual presentem una part dels membres de la candidatura del PSC. En els propers dies podreu consultar la segona edició. Us recomano que llegiu el perfil de cada candidat/a, perquè les persones que formen part de la llista electoral representen el millor que té la nostra ciutat: les persones, una extraordinària diversitat de persones unides en un projecte col.lectiu, el de construir la ciutat que volem per al futur. Una ciutat que ha de ser de tothom i per a tothom.

Dones i homes compromesos amb Terrassa

Publicat el 4 Juliol, 2007 a monòblog Pere Navarro - Terrassa per dvdgmz

Aquest divendres ens vam reunir unes 800 persones al pavelló del Pla del Bon Aire per celebrar un acte polític destacat: la presentació de la candidatura del PSC a les municipals. La foto que encapçala l’article d’avui és la foto oficial de campanya, la dels 30 homes i dones que formem la llista del PSC. Cares noves i cares conegudes. Joventut I experiència. Renovació i continuïtat. Paritat entre homes i dones. Persones representatives de molts sectors de la nostra ciutat, que aporten moltes i molt diverses sensibilitats.

Permeteu-me que us els presenti, repetint el que ja vaig dir el divendres davant d’una multitud d’amics i amigues, de militants, de simpatitzants…

Maria Artigues. Una persona compromesa des de fa molts anys amb l’educació dels nens i les nenes, dels joves, amb el futur de la nostra ciutat. Una dona molt coneguda i valorada, sempre compromesa amb el PSC.

Josep M. Griñó. Poques presentacions necessita, el Griñó. Compromès amb lluitar pel dret a la salut, al benestar, a la qualitat de vida. Un home inquiet, lluitador, sempre disposat a treballar per les persones.

Blas Buendía. Un referent del moviment veïnal a la nostra ciutat, des de Torre-sana. Un d’aquells homes i dones que durant anys han lluitat per millorar els carrers, les places, els serveis, que han reivindicat i protestat quan ha fet falta i que també han sabut arremangar-se i comprometre’s per fer uns barris i una ciutat millors. Terrassa està agraïda amb moltes persones com el Blas Buendía…

Manuel Royes. Alcalde de Terrassa durant 23 anys. Ara, delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca. Un bon company i un bon amic, a qui vull agrair molt especialment el fet que tanqui la nostra llista, amb el número 27. Ell va liderar el projecte socialista terrassenc durant molts anys i va deixar el llistó molt, molt alt.

Maria Salut Hidalgo. Una dona entregada a la seva feina en el món de la sanitat, amb una intensa sensibilitat social i humana i una gran capacitat de compromís. La Maria Salut aporta molts valors a la llista que avui presentem.

Marcelina Salvador. La Marcelina. El seu somriure, el seu entusiasme, les seves ganes de fer coses, la seva disponibilitat, han estat sempre motors del nostre partit. I un exemple per a tots els companys i companyes.

Miguel Capel. Terrassenc des de fa molts anys, en Miguel és d’orígen argentí. Precisament ha estat fa uns dies de visita a l’Argentina, d’on acaba de tornar. Home inquiet, implicat en activitats culturals, en treballar per la convivència i el coneixement entre les persones de diferents orígens. I en fer que Can Gonteres sigui cada dia una mica millor.

Wladimiro Martí. O sigui, el Wladimiro, sense res més. Un referent per a la gent gran de la nostra ciutat i molt especialment de Ca n’Anglada, el seu barri. Un home amb una increïble capacitat d’organitzar activitats, de moure gent. Compromès des de sempre amb el seu barri i amb tota la ciutat.

Angels Font. Aporta a la nostra candidatura moltes i molt necessàries sensibilitats socials, especialment en la tasca per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen.

Deogracias Plaza. Una excel.lent gestora empresarial, la Deogracias té una llarga trajectòria de treball al servei de la ciutat i del nostre projecte de progrés, que ara aporta a la llista del PSC. Els seus orígens familiars segur que no són aliens a aquest compromís.

Germán Martínez. En Germán treballa activament pel seu barri, Can Roca, i pel districte V i en moltes i molt diverses activitats que tenen un factor comú: lluitar per millorar la vida de les persones.

Marta Martí. Una dona lluitadora i valenta, present en moltíssimes activitats culturals i socials de la nostra ciutat, sempre disposada a donar un cop de mà, a treballar generosament per Terrassa i per la nostra gent.

Nuria Escudé. Incansable promotora d’activitats culturals, compromesa amb la identitat catalana i terrassenca, agitadora, dinamitzadora… Una dona del món de la cultura i de les entitats que amb la seva llarga experiència enriqueix la candidatura del PSC.

Josep Serra. Un home d’empresa amb profundes conviccions polítiques i socials, que quan era una miqueta més jove estava en diversos moviments juvenils i que ja fa un temps que s’ha tornat a implicar en la vida política terrassenca. Ara és el nostre secretari de política municipal.

Xavier Cardona. El primer secretari de les Joventuts Socialistes, representant dels joves del nostre partit, que defensa activament els seus interessos, les seves inquietuds. Una persona activa, que fa compatible la seva feina amb una intensa dedicació a la seva tasca política.

Antonio Jurado. Sindicalista de llarga tradició, home de progrés, de compromís social. Ha lluitat molt per millorar el servei de Correus a Terrassa. L’he tingut al meu costat incondicionalment, treballant per Terrassa i per aconseguir resoldre un problema històric. Un èxit que també li devem a ell.

Teresa Casals. Dona de teatre i de cultura, de sensibilitat social. Entregada a la seva tasca com a comissionada de la Gent Gran a l’Ajuntament, on treballat activament per millorar la qualitat de vida de la nostra gent gran, per crear activitats, desenvolupar serveis per a un sector molt important i nombrós a Terrassa.

Isabel Quintana. Es membre de l’executiva del PSC i es va revelar políticament en la campanya pel referèndum de la Constitució Europea. Per la seva feina i crec que també per vocació i europeïsme en sap un pou de la Unió Europea i de temes internacionals, claus per a una ciutat que juga un paper important al mapa del nostre país i al d’Europa, a través de les diverses xarxes de les quals som membres.

Pedro Domínguez. Un home entranyablement compromès amb les entitats culturals, amb les arrels andaluses de molts terrassencs i terrassenques. La seva capacitat de treball en equip, el seu entusiasme i el seu profund coneixement de la ciutat són aportacions extraordinàries a una llista que pretén ser un reflex de la ciutat en la que vivim i que estimem.

Alfredo Vega. Un mestre, en el més literal i millor sentit de la paraula. La seva vocació, a la qual s’hi ha entregat sense reserves en el món de l’ensenyament públic, és educar les futures generacions de terrassencs i terrassenques. Es una de les millors aportacions que es poden fer a la tasca de construir la ciutat del futur. I ara ha acceptat el repte de fer-ho més directament, des de la política municipal.

Eva Bermúdez. La seva trajectòria en el sindicalisme i la tasca desenvolupada com a regidora de Joventut són el millor aval per la seva presència per segona vegada a les llistes del PSC.

Jordi Ballart. Un dels motors de les Joventuts Socialistes a la nostra ciutat, es va incorporar a l’ajuntament com a regidor a mig mandat. Ha fet una gran tasca com a regidor d’Imatge i Comunicació i aporta a la nostra llista el coneixement del món juvenil i un profund compromís per canviar la nostra societat i millorar-la.

Mariví Orta. Una combinació de joventut i experiència, de política de proximitat i capacitat de gestió en àrees molt diverses com serveis socials, joventut, consum, règim interior…Malgrat la seva joventut, aquest serà ja el seu tercer mandat a l’ajuntament.

Josefina Soler. Una de les noves cares de la llista. Una dona implicada en molts moviments socials, en la lluita per la igualtat dels homes i les dones. Ha acceptat fer un pas més i comprometre’s amb el nostre projecte també des de l’Ajuntament.

Amadeu Aguado. Es una de les persones imprescindibles de la vida cultural i associativa a la nostra ciutat. Implicat en moltes i molt diverses iniciatives, creatiu, flexible, obert, li vaig demanar que s’impliqués com a independent en el nostre projecte polític i de ciutat. No va dubtar a dir que sí.

Francesc Xavier Martín. Un altre mestre que es dedica a la política, portat per les seves profundes conviccions polítiques i socials. Ha estat regidor de participació ciutadana i ara porta una regidoria d’avantguarda, fonamental per al futur de la nostra ciutat, la de societat del coneixement i universitat.

Carme Labòria. Compromesa des de sempre amb el nostre partit i amb la presència de les dones a la vida política, bona coneixedora de l’administració per dintre, la Carme fa un pas endavant per continuar treballant des de l’ajuntament al servei de la ciutat i d’un projecte de progrés per a tothom.

Lluisa Melgares. Advocada, ha estat i és una gran activista i lluitadora per la igualtat, pels drets de les dones, per una societat més justa i progressista. Estic segur que la seva trajectòria personal, professional i cívica és una aportació molt positiva al nostre projecte de ciutat i de futur.

I finalment, en Jordi Labòria, el més veterà de la nostra llista i crec també que de l’Ajuntament. Es un referent fonamental de l’experiència de govern socialista a Terrassa i, com a portaveu, un puntal de la política municipal, a la que aporta la seva àmplia i rica visió de la ciutat.

Un gran equip al servei d’una Terrassa encara millor…

Dia de llibres i roses

Publicat el 4 Juliol, 2007 a monòblog Pere Navarro - Terrassa per dvdgmz

Ahir, dia de Sant Jordi, vam presentar a la Plaça Vella el llibre ”El meu compromís amb Terrassa”, un recull d’opinions, idees i reflexions al voltant del present i futur de la nostra ciutat. Es el primer títol d’una col.lecció local anomenada ”Els llibres del PSC”, plantejada com una contribució al debat polític i social a la nostra ciutat. Vaig poder parlar força estona amb moltes persones que es van acostar al stand del PSC i van voler una dedicatòria personal per al seu llibre: la gent expressa les seves inquietuds, idees, necessitats, el seu optimisme, les seves ganes de fer coses… I una de les tasques fonamentals d’un alcalde és escoltar. Escoltar molt. A tothom. I dialogar. Per sumar més gent a la tasca apassionant de construir una ciutat encara millor… A la tarda, per exemple, vaig participar en una altra festa cívica molt oportuna per al dia de la rosa i el llibre: estrenàvem una nova biblioteca a la ciutat, la del districte IV. Un nou equipament cultural que la gent ha fet seu, amb entusiasme, des del primer moment. Un edifici singular que millora també el paisatge de la ciutat i que representa un pas endavant en qualitat de vida, en benestar, cap a la Terrassa que volem.

Una ciutat que crea llocs de treball

Publicat el 4 Juliol, 2007 a monòblog Pere Navarro - Terrassa per dvdgmz

Fa tres mesos que baixa l’atur a Terrassa. Ho anunciava el Diari de Terrassa aquest divendres. Es una bona notícia per a la ciutat i per a moltes persones, perquè sembla una tendència estable, després d’un any de reducció de l’atur en un 7%. Em sembla també una bona notícia pel fet que confirma la capacitat de la nostra ciutat per crear llocs de treball en un entorn cada vegada més competitiu i dinàmic. Es una capacitat que hem de reforçar i potenciar en els propers anys: crear les condicions necessàries perquè les empreses inverteixin i generin nous llocs de treball. Aquesta ha estat sempre una de les meves principals preocupacions com a alcalde, perquè la feina és una qüestió vital i essencial per als terrassencs i les terrassenques.

L’Ajuntament ha desenvolupat una sèrie d’estratègies per fomentar el desenvolupament econòmic de la ciutat i la creació d’oportunitats, de riquesa, de treball i de benestar col•lectiu. En destaco algunes, breument… 1) Teixim complicitats i aliances amb els empresaris, amb els sindicats, amb les entitats financeres, amb tots els agents de la vida econòmica, per tal de coordinar les estratègies en benefici de la ciutat. 2) Desenvolupem les infrastructures necessàries per garantir el desenvolupament econòmic. Les comunicacions per carretera, autopista o autovia, per exemple, però també per ferrocarril o també, ben aviat, a través del futur Metro de Terrassa. Sense oblidar l’impuls a les noves tecnologies i les telecomunicacions, imprescindibles per a les empreses modernes. 3) Generem nou sòl industrial per atraure noves empreses. 4) Apostem per la formació a tots els nivells com la millor garantia de futur. Potenciem el caràcter universitari de Terrassa (som la segona ciutat universitària del nostre país) i l’apropem el màxim possible al món de l’empresa. I millorem també els programes de formació professional i ocupacional. 5) Impulsem programes de suport a projectes empresarials innovadors 6) Oferim formació per millorar la qualificació laboral de les persones i facilitar el seu accés a un lloc de treball. 7) Tenim programes específics per a persones que, per raons molt diverses, tenen dificultats especials per trobar feina. 8) Projectem a l’exterior la imatge de Terrassa com a ciutat dinàmica, competitiva, emprenedora, estimulant així també el desenvolupament econòmic. 9) Explorem les possibilitats de sectors d’alt valor afegit i bones perspectives de futur, com poden ser, entre d’altres, l’audiovisual o l’aeronàutica. 10) Fem possible que el creixement econòmic es faci amb respecte al medi ambient, a la natura, al paisatge.

Aquestes línies estratègiques potencien l’extraordinari dinamisme industrial (en un sentit molt ampli) i de serveis que té la nostra ciutat. Són instruments posats al servei del progrés de la comunitat, perquè crec que és fonamental trobar l’equilibri entre el legítim interès privat i els interessos generals. I perquè personalment i políticament estic compromès en treballar per fer possible una societat en la que el benestar i el progrés estiguin a l’abast de tothom.

Per això mateix, en les dades de l’atur hi ha un element negatiu que no voldria deixar de banda. Hi ha força més dones aturades que homes (5.648 dones i 3.579 homes, segons les dades del mes de març). Es evident que hem avançat extraordinàriament en la incorporació de la dona al món del treball, però també és evident que encara no hem assolit ni la plena igualtat d’oportunitats ni la plena igualtat salarial. Hem d’avançar en aquesta direcció per assolir l’objectiu d’una societat més igualitària i també, per això mateix, més pròspera: el progrés col·lectiu només és possible si progressem totes i tots.