Jordània

Publicat el 19 Novembre, 2007 a monòblog Jaume Bosch - Sant Boi per admin

Fi de les meves responsabilitats escoltes internacionals.

El passat 9 a l’11 de novembre es va celebrar a Amman (Jordània) el Consell anual de la Regió Europa-Mediterrani de la CICS (Conferència Internacional d’Escoltisme). 60 representants vinguts de 22 paisos d’Europa i de l’arc mediterrani per seguir avançant en la pedagogia escolta i millorant l’educació de cadascuna de les Associacions. Un lema “EMAUS-Lets walk to talk” evocant el passatge evangèlic de la ruta, en un indret on tot parla de camí, d’etapes, de terra promesa … el Mont Nebo, el Jordà, el Mar Mort … i
una hospitalitat exquisita. Un Consell que va servir per nomenar un nou President de la Regió i perquè jo deixés aquest càrrec i em pugués acomiadar de sis anys de servei a l’escoltisme internacional. Sis anys intensos i plens d’energia, sis anys compartint el treball en equip amb el Liban, França, Irlanda, Portugal, Anglaterra, Italia i Alemanya. Un equip ric i variat, per prendre una bona perpectiva del que representa el treball internacional, l’obertura de mires i comprendre millor moltes de les coses que passen dia a dia en aquest mon tant globalitzat.

L’educació i l’educació en l’escoltisme, un bon motiu per unir esforços i per seguir treballant per un mon on l’educació sigui font de llibertat, de creixement dels joves i d’arrelament i compromís amb la societat on ens ha tocat viure, cadascú des de la seva situació concreta. Transformar el mon és possible si es treballa dia a dia en les petites coses, en els petits detalls, amb fermesa i convenciment. L’escoltisme, amb més de 40 milions de nois i noies a tot el mon és una excel.lent plataforma per treballar per la pau i la convivència. Han estat uns anys magnífics, on he après molt i on comfio haver deixat el meu petit gra de sorra en aquest gran projecte educatiu.

I la vida segueix, Sant Boi necessita tots els meus esforços i l’escoltisme un bon relleu per seguir treballant. En les eleccions celebrades fou elegit en Gerry Glyn d’Irlanda com a nou President de la Regió Europa-Mediterrani. Una altra realitat i una altra sensibilitat per seguir liderant un bon equip internacional.

Llega el fin de semana

Publicat el 18 Novembre, 2007 a monòblog Antonio Balmón - Cornellà per admin

Cultura, deportes, música, ocio…. el fin de semana es el tiempo para hacer y disfrutar de lo que nos gusta. Se han reanudado las sesiones del Petit Liceu que vuelven al Auditori y nos ofrecen una excelente oportunidad para que los más pequeños se introduzcan en el mundo de la ópera y una ocasión especial que se pone en marcha en la ciudad gracias al acuerdo que tenemos con el Gran Teatre del Liceu, todo un privilegio. Las artes escénicas también tienen cabida este fin de semana en el Patronat el domingo por la tarde y los que gusten de los animales pueden asistir a una prueba del campeonato de Catalunya de Agility que habrá el domingo por la mañana en Can Mercader o también a las actividades que hay en el Museu Agbar con motivo de la semana de la ciencia.
Pasando al deporte, siempre protagonista los fines de semana, hoy viernes la UD Cornellà, invita a la afición a conocer sus equipos de esta temporada. Será en el campo de la vía férrea la primera instalación municipal acondicionada con césped artificial, a la que después, dentro del proyecto de mejora de instalaciones deportivas, le han seguido el campo de Sant Ildefons y desde hace poco el de Fontsanta; ahora estamos trabajando para que el año que viene el campo de fútbol de Almeda también tenga césped artificial. Bien, buen fin de semana y lo dicho: a disfrutar y a ser felices.

VISITA DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A BADALONA

Publicat el 14 Novembre, 2007 a monòblog Maite Arqué - Badalona per admin

Foto: Pere Jiménez
El passat dia 18 d’octubre, Badalona va tenir l’honor de viure de nou  la visita d’un President de la Generalitat, la del president José Montilla. Amb anterioritat, el gener de 2005, el president Pasqual Maragall ja ens havia visitat. En aquella ocasió, el vam rebre al Saló de Plens, vam fer un passeig […]

Visita del President Montilla a Badalona
Foto: Pere Jiménez

El passat dia 18 d’octubre, Badalona va tenir l’honor de viure de nou  la visita d’un President de la Generalitat, la del president José Montilla. Amb anterioritat, el gener de 2005, el president Pasqual Maragall ja ens havia visitat. En aquella ocasió, el vam rebre al Saló de Plens, vam fer un passeig pel Carrer del Mar i visitàrem el Port, els barris de la Serra d’en Mena i de Sant Roc. Vull dir que, com a alcalde de Barcelona i després com a president de la Generalitat, en Pasqual va estar sempre al nostre costat: per exemple, en la seva disposició que Badalona fos la subseu del bàsquet durant els Jocs de 1992; en el seu suport a Badalona, com a president de la Corporació Metropolitana de Barcelona; i després, com a president, en el seu recolzament perquè els barris de la Serra d’en Mena, Llefià, la Salut alta i la Pau rebessin el suport de la Generalitat com a barris prioritaris d’interès preferent. Per tot això, i sobretot per la seva manera de ser, per a mi excepcional ―de la qual m’he sentit molt a prop per la facilitat de relació amb la gent, i pel seu valor expressat després del valent anunci de la malaltia que pateix―, vull expressar el meu afecte i el meu agraïment més sincer al president Maragall.

El president Montilla ens va visitar el 18 d’octubre d’enguany. Al matí, i en companyia dels regidors i regidores, el vam rebre al Saló de Plens. El President va signar al llibre d’honor de l’Ajuntament. Em feia il·lusió adreçar-li unes paraules de benvinguda, i vaig pensar que la millor manera de rebre’l era recordant que quan el president de la Generalitat ve a Badalona, va a casa seva. Vaig dir-li també que la nostra catalanitat té accent propi: un accent social, treballador, inclusiu, d’esforç, obert i solidari. Vaig agrair-li la col·laboració del Govern de la Generalitat en la millora dels nostres barris, en l’arribada del tramvia i la prolongació de les línies 2 i 9 del metro. No em vaig poder estar de recordar-li també les necessitats i els nous reptes que té Badalona, i que necessiten del seu suport. L’objectiu és que els principals reptes, els poguem encarar en els propers anys: continuar el suport a diferents àrees de Badalona, el trasllat de la via del tren, fer més permeable  l’autopista, la prolongació del tramvia pel front marítim, el metro, la millora en les escoles bressol i en les escoles en general, la posada en marxa de la Llei de la dependència, i tantes altres coses que necessitem els ajuntaments. 

El President, en la seva intervenció al Saló de Plens, va posar de manifest la col·laboració, la complicitat i la seva voluntat de treballar per Badalona. Va expressar la seva satisfacció i la seva intenció de voler conèixer, de primera mà, les principals realitzacions dutes a terme conjuntament, com les accions de millora d’entorns físics i programes socials de la Llei de barris, o nous equipaments comunitaris com el Centre Cívic de la Salut. Aquest fet, tal i com va manifestar el mateix president, li permetrà tenir més coneixements per aprofundir en allò que és fonamental per tirar endavant la nostra ciutat i el país.

Al migdia vàrem visitar les instal·lacions de l’Institut Guttman. Després vam dinar amb diferents responsables del món sanitari i acadèmic, amb els que impulsen el Parc Científic i de Recerca Biomèdica de Can Ruti. Sempre dic que el complex sanitari de Can Ruti és un motiu d’orgull, i de projecció solidària i d’excel·lència per als badalonins i badalonines. Vaig anunciar, també, la nostra intenció d’impulsar, amb la Fundació Josep Carreras, un nou institut de recerca en el camp del transplantament de la medul·la òssia. Per la tarda vam visitar el Centre Cívic de la Salut, l’Avinguda Marquès de Sant Mori i la nova Rambla de Floridablanca a Llefià, i finalment ens vam desplaçar a la plaça de la Pipa i al carrer Circumval·lació. L’experiència del President de la Generalitat com a alcalde de Cornellà durant 19 anys  va facilitar en tot moment la comprensió del problemes i les possibles vies de solució.

Badalona s’està transformant. Ho he dit. En obres públiques, en l’obertura al mar, en l’arranjament de carrers, en nou equipaments (escoles bressol a Sistrells o la nova Escola Progrés), amb l’arribada de nova ciutadania. I amb els 50 compromisos de Govern municipal, hem de continuar avançant. Però la política no és només actuacions i obra de Govern, també és, i essencialment, convivència i pedagogia. A casa nostra això vol dir reforçar el sentit de badalonitat.

En el passeig per a l’Avinguda Marquès de Sant Mori i a la Rambla Floridablanca, alguns veïns s’apropaven al President i a mi mateixa, i ens feien arribar els seus neguits, les seves preocupacions. Recordo amb especial tendresa moments d’intensitat, en què alguns infants que jugaven en les àrees infantils ens van reconèixer i tot seguit ens van encerclar. Em vaig sentir il·lusionada. Vaig pensar ―un cop més― que les institucions i les persones que les representem hem de saber escoltar tothom i estar a peu de carrer. Allí, al cor de Llefià, a la Rambla Floridablanca també moltes persones se’ns acostaven. Ens van plantejar moltes coses: demandes, observacions, solucions, queixes… La presència del President donava confiança. Aquest sentiment és necessari pel progrés dels barris, de la ciutadania i de Badalona. Una confiança que no s’expressa només amb els resultats d’una gestió, per òptima que sigui, sinó que amb la proximitat i la comprensió esdevé el sentit mateix del que ha de ser la política. Van ser moments gratificants i que fan més humana la dedicació pública.

Al vespre, la visita del President de la Generalitat es va acabar amb la celebració d’un sopar en motiu dels 30 anys de la Federació d’Empresaris de Badalona (FEB), amb l’assistència de més de 500 empresaris. Va ser una ocasió en què el president de la FEB i jo mateixa vam poder recordar el treball fet i els reptes de futur, com la construcció de la B-500 que ens ha de facilitar la connexió amb els dos Vallès. El President de la Generalitat hi va donar el seu suport.

Durant aquests anys s’han impulsat i es continua posant l’accent en nombroses iniciatives: els 335.000 m2 de nou sòl industrial amb 3 polígons, les actuacions de l’IMPO, el suport a les persones i les idees emprenedores, el projecte de l’espai dels oficis a Montigalà, el Centre de Noves Tecnologies a Can Bofí Vell, la bona marxa de l’ocupació a Badalona, la presència d’activitats intenses en coneixement i recerca, en diversos sectors com la metal·lúrgia, la indústria farmacèutica i l’electrònica; el suport a la formació ocupacional, el diàleg entre agents socials i econòmics, etc.

Badalona va endavant, tenint com a prioritat l’equilibri entre el desenvolupament i la cohesió social, en una Catalunya dinàmica que afronta nous reptes per posar-se al dia i que recentment ha celebrat el 30è aniversari del retorn del President Tarradellas i el restabliment de la Generalitat. Un llegat ben viu i necessari. Perquè la badalonitat i la catalanitat són progrés i justícia social, prosperitat, però sobretot un sentiment col·lectiu humà i fraternal, per donar el millor de nosaltres i rebre els beneficis que entre tots construïm.

T’agrada que t’imitin al Polònia?

Publicat el 14 Novembre, 2007 a monòblog Artur Mas per admin

T’agrada que t’imitin al Polònia? Resposta de l’Artur Mas: Una virtut important a la vida és “saber riure’s d’un mateix” i així ho viu cada setmana. De tota manera, també alerta que correm el risc de generar una sensació segons la qual “la política és una comèdia permanent”.

A favor de las adopciones

Publicat el 14 Novembre, 2007 a monòblog Antonio Balmón - Cornellà per admin


Estos días, a partir del episodio negativo del Arca de Zoé y de los niños del Chad que estamos viviendo, se nos plantea como una consecuencia reflexiva el tema de las adopciones. Las personas que deciden adoptar hacen un gran esfuerzo para planificar una familia, en un acto de generosidad basado en compartir fundamentalmente la estabilidad emocional y económica. Bueno es afirmar, de entrada, que los procesos de adopción deben de estar muy claros y que todo no vale, ni siquiera el posible chantaje social de que así se mejorará la vida de los pequeños. La sociedad debe tener garantías sobre los pasos que se dan y sobre las condiciones necesarias para que un niño o niña vayan a vivir con su nueva familia lejos de su país. Pero hay que hacer una apuesta, también, en promocionar y facilitar la posibilidad de que algunos compartan su vida con pequeños más desfavorecidos y carentes de familia.
Recuerdo que Amin Maalouf en su libro El primer siglo después de Béatrice, nos plantea el caso del Vitsiya o “arca celeste”, muy parecido al de estos días, y deja una reflexión muy clara sobre el efecto de las adopciones. Dice, entre otras cosas, que las adopciones “representan un compromiso humano maravilloso, a condición de que sea estrictamente individual”, lejos de operaciones mediáticas que pongan en duda el respeto de las normas establecidas.

Les reflexions del President Montilla

Publicat el 14 Novembre, 2007 a monòblog Antonio Balmón - Cornellà per admin

El discurs de dimecres del president Montilla a Madrid no ha fet més que posar de manifest la realitat que estem vivint actualment a Catalunya i ha expressat un sentiment de preocupació majoritari a la societat. El President el que fa és defensar els interessos d’aquest país i reclamar actuacions i inversions destinades a moderar l’estat d’ànim d’un país escèptic, que veu les solucions amb recel. La fermesa de la seva voluntat té per objectiu resoldre situacions heretades; les seves reflexions són l’expressió de la lleialtat que comporta el compromís de posar-ho damunt la taula i la intenció de deixar ben lluny la concepció victimista que s’ha utilitzat, malauradament, durant els darrers anys sobre Catalunya, abonant el maniqueisme emocional d’uns i altres. Ara hem de mirar endavant per no caure a convertir-nos en estàtua de sal, com al “síndrome de Lot”, amb la manca d’inversions. Això no evita assumir que el risc de preocupació sempre produeix distanciament, lògic, ens juguem molt en beneficis socials, per això és ara quan s’ha d’explicar i tenir molt clar on volem anar, amb conviccions, fets i realitats, per conjurar el pessimisme.

D’avui per demà

Publicat el 12 Novembre, 2007 a monòblog Ignasi Giménez - Castellar per admin

Tots volem les coses d’avui per demà. Jo el primer, que m’impacienta veure com no sempre es pot solucionar de manera immediata els problemes existents. Des del meu punt de vista, aquest és un dels grans problemes que tenen les administracions, que provoca la incomprensió de la ciutadania: des de l’aprovació d’un projecte fins a la seva execució passa massa temps.
Un dels exemples que actualment està en la picota és, sense anar més lluny, és el de l’arribada de l’AVE a Barcelona. Però també en d’altres projectes, més propers, com ara la millora de les carreteres, l’arribada del tren, la construcció d’escoles, centres sanitaris, etc. Us recomano aquest quadre, molt aclaridor, sobre quins són els tempos.
Si més no una llarga tramitació hauria d’assegurar que hi hagi consens polític, garanteix que els contraris puguin presentar al·legacions i que els projectes estiguin ben fets tècnicament… encara que no sempre és així.
En qualsevol cas, com administració hem de planificar no només a curt, sinó també a mig i llarg termini. Ara bé, també hem d’exigir a totes les administracions actuants la millora en la velocitat de la tramitació, fer-la més àgil, ràpida, menys pesada i lenta. O fem això o bé no disposarem dels mecanismes necessaris per resoldre els problemes dels ciutadans amb celeritat i eficàcia.

Una ciudad joven llena de oportunidades

Publicat el 9 Novembre, 2007 a monòblog Carme García - Rubí per admin

La Ciutat, noviembre 2007

Que no se borre la historia

Publicat el 9 Novembre, 2007 a monòblog Antonio Balmón - Cornellà per admin

El próximo sábado, 10 de noviembre, a las 19 horas, tendrá lugar en el Patronat Cultural i Recreatiu la presentación del segundo volumen de “Peatones de la historia” que edita la Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, en una labor encomiable de su presidente, el amigo Paco Ruiz Acevedo.
Este segundo volumen recoge también relatos de personas que vivieron el franquismo y el inicio de la transición siendo muy jóvenes, aportando así otro punto de vista que complementa el de las personas que sufrieron la lacra de la dictadura en la plenitud de su vida.
Todos nos debemos felicitar por estas iniciativas y por el proceso que nuestro país está realizando en la recuperación de la memoria de un tiempo pasado, del que hay que aprender para que no vuelva a ocurrir nunca más. En Catalunya el Parlament ya ha aprobado la Ley de la Memòria Històrica y en el Estado ya la ha aprobado el Congreso de Diputados y está camino del Senado.
Recordar la guerra civil y la dictadura, tener presente a las personas que sufrieron estas atrocidades y que hasta ahora estaban ignoradas, tratando a todos por igual, es un acto de justicia que nos dignifica como personas y que nos reconcilia como país. Recordar historias y testimonios como los que aparecen en el reportaje publicado el domingo 4 de noviembre en el diario El País, nos hace más fuertes a nosotros y a los valores de la democracia. Por otra parte, hoy en El Periódico J.J. López Burniol da otra visión que evidentemente no comparto, pero que, con el ánimo de abrir otras miradas, creo que se debe tener en cuenta.
Por mi parte, creo que estamos cumpliendo, así, la voluntad de aquellos que sucumbieron fruto de la barbarie -tal como le pide Julia Conesa a su madre, antes de ser fusilada el 4 de Agosto de 1939 con 19 años, una vez acabada ya la guerra, junto a otras mujeres en el episodio de las “13 Rosas”, ahora llevado al cine- que mi nombre no se borre de la historia.

Nova etapa

Publicat el 8 Novembre, 2007 a monòblog Ignasi Giménez - Castellar per admin

Aquesta nova etapa, ara com alcalde, també ha suposat, com ja havia avançat, un redisseny d’aquesta mena de diari provisional. De la mateixa manera que dies després de la campanya vam retirar tots els cartells i pancartes electorals, també tocava recollir l’espai web de tota mena de propaganda. Com heu vist hem fet una cosa més institucional, sense ni tan sols fer aparèixer el logo del PSC, i amb un blanc neutríssim.
A partir d’ara ja no sóc només un representant polític d’un determinat partit polític, sinó que estic representant a una institució les 24 hores del dia. I el nou equip ha de governar per tots els ciutadans i ciutadanes. Els que ens han votat i els que no. Per tant, les qüestions de forma i els petits detalls s’han de cuidar, ja que tenen la seva importància.
De totes maneres, pels que hem coneixeu continuo sent l’Ignasi, és a dir, que en l’esfera personal, que intento reflectir en la mesura del possible en aquest diari, continuo tenint els mateixos gustos, les mateixes pors, virtuts i defectes. Una persona més, un ciutadà que durant els propers quatre anys, si tot va bé, farà d’alcalde.