Foto: Pere Jiménez
El passat dia 18 d’octubre, Badalona va tenir l’honor de viure de nou la visita d’un President de la Generalitat, la del president José Montilla. Amb anterioritat, el gener de 2005, el president Pasqual Maragall ja ens havia visitat. En aquella ocasió, el vam rebre al Saló de Plens, vam fer un passeig […]
El passat dia 18 d’octubre, Badalona va tenir l’honor de viure de nou la visita d’un President de la Generalitat, la del president José Montilla. Amb anterioritat, el gener de 2005, el president Pasqual Maragall ja ens havia visitat. En aquella ocasió, el vam rebre al Saló de Plens, vam fer un passeig pel Carrer del Mar i visitàrem el Port, els barris de la Serra d’en Mena i de Sant Roc. Vull dir que, com a alcalde de Barcelona i després com a president de la Generalitat, en Pasqual va estar sempre al nostre costat: per exemple, en la seva disposició que Badalona fos la subseu del bàsquet durant els Jocs de 1992; en el seu suport a Badalona, com a president de la Corporació Metropolitana de Barcelona; i després, com a president, en el seu recolzament perquè els barris de la Serra d’en Mena, Llefià, la Salut alta i la Pau rebessin el suport de la Generalitat com a barris prioritaris d’interès preferent. Per tot això, i sobretot per la seva manera de ser, per a mi excepcional ―de la qual m’he sentit molt a prop per la facilitat de relació amb la gent, i pel seu valor expressat després del valent anunci de la malaltia que pateix―, vull expressar el meu afecte i el meu agraïment més sincer al president Maragall.
El president Montilla ens va visitar el 18 d’octubre d’enguany. Al matí, i en companyia dels regidors i regidores, el vam rebre al Saló de Plens. El President va signar al llibre d’honor de l’Ajuntament. Em feia il·lusió adreçar-li unes paraules de benvinguda, i vaig pensar que la millor manera de rebre’l era recordant que quan el president de la Generalitat ve a Badalona, va a casa seva. Vaig dir-li també que la nostra catalanitat té accent propi: un accent social, treballador, inclusiu, d’esforç, obert i solidari. Vaig agrair-li la col·laboració del Govern de la Generalitat en la millora dels nostres barris, en l’arribada del tramvia i la prolongació de les línies 2 i 9 del metro. No em vaig poder estar de recordar-li també les necessitats i els nous reptes que té Badalona, i que necessiten del seu suport. L’objectiu és que els principals reptes, els poguem encarar en els propers anys: continuar el suport a diferents àrees de Badalona, el trasllat de la via del tren, fer més permeable l’autopista, la prolongació del tramvia pel front marítim, el metro, la millora en les escoles bressol i en les escoles en general, la posada en marxa de la Llei de la dependència, i tantes altres coses que necessitem els ajuntaments.
El President, en la seva intervenció al Saló de Plens, va posar de manifest la col·laboració, la complicitat i la seva voluntat de treballar per Badalona. Va expressar la seva satisfacció i la seva intenció de voler conèixer, de primera mà, les principals realitzacions dutes a terme conjuntament, com les accions de millora d’entorns físics i programes socials de la Llei de barris, o nous equipaments comunitaris com el Centre Cívic de la Salut. Aquest fet, tal i com va manifestar el mateix president, li permetrà tenir més coneixements per aprofundir en allò que és fonamental per tirar endavant la nostra ciutat i el país.
Al migdia vàrem visitar les instal·lacions de l’Institut Guttman. Després vam dinar amb diferents responsables del món sanitari i acadèmic, amb els que impulsen el Parc Científic i de Recerca Biomèdica de Can Ruti. Sempre dic que el complex sanitari de Can Ruti és un motiu d’orgull, i de projecció solidària i d’excel·lència per als badalonins i badalonines. Vaig anunciar, també, la nostra intenció d’impulsar, amb la Fundació Josep Carreras, un nou institut de recerca en el camp del transplantament de la medul·la òssia. Per la tarda vam visitar el Centre Cívic de la Salut, l’Avinguda Marquès de Sant Mori i la nova Rambla de Floridablanca a Llefià, i finalment ens vam desplaçar a la plaça de la Pipa i al carrer Circumval·lació. L’experiència del President de la Generalitat com a alcalde de Cornellà durant 19 anys va facilitar en tot moment la comprensió del problemes i les possibles vies de solució.
Badalona s’està transformant. Ho he dit. En obres públiques, en l’obertura al mar, en l’arranjament de carrers, en nou equipaments (escoles bressol a Sistrells o la nova Escola Progrés), amb l’arribada de nova ciutadania. I amb els 50 compromisos de Govern municipal, hem de continuar avançant. Però la política no és només actuacions i obra de Govern, també és, i essencialment, convivència i pedagogia. A casa nostra això vol dir reforçar el sentit de badalonitat.
En el passeig per a l’Avinguda Marquès de Sant Mori i a la Rambla Floridablanca, alguns veïns s’apropaven al President i a mi mateixa, i ens feien arribar els seus neguits, les seves preocupacions. Recordo amb especial tendresa moments d’intensitat, en què alguns infants que jugaven en les àrees infantils ens van reconèixer i tot seguit ens van encerclar. Em vaig sentir il·lusionada. Vaig pensar ―un cop més― que les institucions i les persones que les representem hem de saber escoltar tothom i estar a peu de carrer. Allí, al cor de Llefià, a la Rambla Floridablanca també moltes persones se’ns acostaven. Ens van plantejar moltes coses: demandes, observacions, solucions, queixes… La presència del President donava confiança. Aquest sentiment és necessari pel progrés dels barris, de la ciutadania i de Badalona. Una confiança que no s’expressa només amb els resultats d’una gestió, per òptima que sigui, sinó que amb la proximitat i la comprensió esdevé el sentit mateix del que ha de ser la política. Van ser moments gratificants i que fan més humana la dedicació pública.
Al vespre, la visita del President de la Generalitat es va acabar amb la celebració d’un sopar en motiu dels 30 anys de la Federació d’Empresaris de Badalona (FEB), amb l’assistència de més de 500 empresaris. Va ser una ocasió en què el president de la FEB i jo mateixa vam poder recordar el treball fet i els reptes de futur, com la construcció de la B-500 que ens ha de facilitar la connexió amb els dos Vallès. El President de la Generalitat hi va donar el seu suport.
Durant aquests anys s’han impulsat i es continua posant l’accent en nombroses iniciatives: els 335.000 m2 de nou sòl industrial amb 3 polígons, les actuacions de l’IMPO, el suport a les persones i les idees emprenedores, el projecte de l’espai dels oficis a Montigalà, el Centre de Noves Tecnologies a Can Bofí Vell, la bona marxa de l’ocupació a Badalona, la presència d’activitats intenses en coneixement i recerca, en diversos sectors com la metal·lúrgia, la indústria farmacèutica i l’electrònica; el suport a la formació ocupacional, el diàleg entre agents socials i econòmics, etc.
Badalona va endavant, tenint com a prioritat l’equilibri entre el desenvolupament i la cohesió social, en una Catalunya dinàmica que afronta nous reptes per posar-se al dia i que recentment ha celebrat el 30è aniversari del retorn del President Tarradellas i el restabliment de la Generalitat. Un llegat ben viu i necessari. Perquè la badalonitat i la catalanitat són progrés i justícia social, prosperitat, però sobretot un sentiment col·lectiu humà i fraternal, per donar el millor de nosaltres i rebre els beneficis que entre tots construïm.
Tagrada que timitin al Polònia? Resposta de lArtur Mas: Una virtut important a la vida és saber riures dun mateix i així ho viu cada setmana. De tota manera, també alerta que correm el risc de generar una sensació segons la qual “la política és una comèdia permanent”.
Estos días, a partir del episodio negativo del Arca de Zoé y de los niños del Chad que estamos viviendo, se nos plantea como una consecuencia reflexiva el tema de las adopciones. Las personas que deciden adoptar hacen un gran esfuerzo para planificar una familia, en un acto de generosidad basado en compartir fundamentalmente la estabilidad emocional y económica. Bueno es afirmar, de entrada, que los procesos de adopción deben de estar muy claros y que todo no vale, ni siquiera el posible chantaje social de que así se mejorará la vida de los pequeños. La sociedad debe tener garantías sobre los pasos que se dan y sobre las condiciones necesarias para que un niño o niña vayan a vivir con su nueva familia lejos de su país. Pero hay que hacer una apuesta, también, en promocionar y facilitar la posibilidad de que algunos compartan su vida con pequeños más desfavorecidos y carentes de familia.
Recuerdo que Amin Maalouf en su libro El primer siglo después de Béatrice, nos plantea el caso del Vitsiya o “arca celeste”, muy parecido al de estos días, y deja una reflexión muy clara sobre el efecto de las adopciones. Dice, entre otras cosas, que las adopciones “representan un compromiso humano maravilloso, a condición de que sea estrictamente individual”, lejos de operaciones mediáticas que pongan en duda el respeto de las normas establecidas.
El discurs de dimecres del president Montilla a Madrid no ha fet més que posar de manifest la realitat que estem vivint actualment a Catalunya i ha expressat un sentiment de preocupació majoritari a la societat. El President el que fa és defensar els interessos d’aquest país i reclamar actuacions i inversions destinades a moderar l’estat d’ànim d’un país escèptic, que veu les solucions amb recel. La fermesa de la seva voluntat té per objectiu resoldre situacions heretades; les seves reflexions són l’expressió de la lleialtat que comporta el compromís de posar-ho damunt la taula i la intenció de deixar ben lluny la concepció victimista que s’ha utilitzat, malauradament, durant els darrers anys sobre Catalunya, abonant el maniqueisme emocional d’uns i altres. Ara hem de mirar endavant per no caure a convertir-nos en estàtua de sal, com al “síndrome de Lot”, amb la manca d’inversions. Això no evita assumir que el risc de preocupació sempre produeix distanciament, lògic, ens juguem molt en beneficis socials, per això és ara quan s’ha d’explicar i tenir molt clar on volem anar, amb conviccions, fets i realitats, per conjurar el pessimisme.