MARINA GELI: COHERÈNCIA I RESPONSABILITAT
Entre el brot d'hepatitis C a la unitat d'urgències de l'Hospital de Figueres i el contagi a tres nens a…
Dissabte vaig participar com a membre d’una taula rodona en una jornada d’estudi de la Fundació Poblet titulada “Els mitjans de comunicació en la vida política”, que forma part d’un cicle sobre els reptes de la ciutadania. El tema donava per a moltes reflexions, emmarcats per una conferència del membre del CAC Rafael Jorba i amb una setantena d’assistents.
La Fundació té l’objectiu de difondre en la societat civil una sèrie de valors vinculats a l’ordre del císter i els preceptes de la regla de Sant Benet. I més enllà de les seves motivacions, de tota manera, és molt important assenyalar que una institució com el Monestir de Poblet, on s’han defensat les bases de la democràcia des d’una tradició humanista, treballi sobre aquests temes, es mostri oberta a l’exterior i ens en faci participar, ja que sempre ha representat un corrent de pensament progressista dins l’església. Penso que és positiu reflexionar sobre la participació i el paper dels mitjans en un ambient de calma i assossec com el que ofereix el monestir cistercenc. La reflexió i el diàleg són els pilars fonamentals per elaborar propostes que de debò tinguin esperit pràctic i ens permetin acostar la pràctica política a la vida diària de la ciutadania.
Entre el brot d'hepatitis C a la unitat d'urgències de l'Hospital de Figueres i el contagi a tres nens a…
Tres quarts de segle per a qualsevol institució donen prova de consolidació. Des d’aquell Hospital que el 1932 obria les seves portes, fins a l’actual, hi va un llarg procés. Avui l’Hospital Municipal ¬origen de Badalona Serveis Assistencials¬ és un modern centre hospitalari que ha rebut diversos premis per la qualitat del servei, la innovació […]
Tres quarts de segle per a qualsevol institució donen prova de consolidació. Des d’aquell Hospital que el 1932 obria les seves portes, fins a l’actual, hi va un llarg procés. Avui l’Hospital Municipal ¬origen de Badalona Serveis Assistencials¬ és un modern centre hospitalari que ha rebut diversos premis per la qualitat del servei, la innovació i les condicions i l’entorn laboral.
75 anys sobretot fan palesa una tradició de gestió municipal pròpia i esdevenen un motiu d’orgull per a badalonins i badalonines. L’Hospital Municipal ha passat per moments difícils. Abans del primer ajuntament democràtic, des de la societat civil vam constituir la Mesa de Sanitat, per millorar les condicions de la salut a Badalona. Mercès a la campanya “Salvem l’Hospital”, fou possible sensibilitzar l’opinió pública i posteriorment des de l’Ajuntament democràtic vam anar transformant aquell senzill equipament, en un Hospital modern amb un gran equip de professionals. Ho vam fer treballant cada dia, sense deixar de prestar el servei. D’aquell Hospital només hi van quedar les restes romanes que hi ha a sota. És una de les accions, de tots aquests anys de servei, de la que me’n sento més complaguda.
Avui l’Hospital Municipal és un centre de referència. I Badalona Serveis Assistencials, des de 2005, ha esdevingut una organització orientada a l’excel·lència, modèlica i pionera, amb molt bons professionals que fan una cobertura integral de la salut al nostre territori: amb els nivells d’assistència primària, sociosanitària, hospitalària i domiciliària (SAID) i l’atenció a les emergències (SINUÉ). Es tracta d’un Hospital i un servei de qualitat, responsable socialment, que té cura d’una atenció sanitaria humana, ètica, per mitjà també de les últimes tecnologies. Gràcies a totes les persones que ho heu fet i ho feu possible. Per molts anys!
Publicat a la revista Bétulo del mes de novembre de 2007.
Mentre espera l’avió per tornar a Barcelona, Artur Mas explica la seva jornada a Madrid. Al matí, el president de Convergència i Unió, ha pronunciat una conferència al Fórum Nueva Economía. La intenció era explicar a Madrid les idees que Mas va pronunciar el passat 20 de novembre a les seva conferència al Palau de Congressos. Per Mas, Convergència i Unió “ha de fer el mateix discurs tant a Catalunya com a Madrid”.
A principios del mes de septiembre del año 2006 escribí sobre ‘confiar en la vida’, cuando apareció publicado muy poca gente conocía los motivos reales de aquella reflexión, otros en el tiempo lo fueron comprendiendo. Ahora creo que puedo asumirlo con la normalidad que impone el paso del tiempo, por ese motivo pensando en lo nuevo, pero elogiando lo viejo, ayer apareció una carta que envíe a dos diarios (La Vanguardia y El Periódico) como muestra de reconocimiento y afecto a servicios y personas. Por último el hecho de reflejar nuevamente en este blog mi reflexión, esta motivada por simple vitalidad humana y emocional.
Buen fin de semana
En gener, la nova normativa de limitació de velocitat a 80 km per hora entrarà oficialment en vigor, i des de principis d’aquest mes s’ha començat un període de proves perquè els conductors prenem consciència. Segons trànsit cada dia prop d’un milió de vehicles accedeixen a Barcelona per diferents vies i la veritat és que si ho mirem amb una mica de perspectiva en l’únic que ens pot afectar és en trigar cinc minuts més en arribar a destí i hem de ser conscients que els vehicles ens han de servir com a mitjà de mobilitat per desplaçar-nos i no com un instrument de competició. En canvi, aquesta mesura ens pot reportar beneficis, tant en la millora del medi ambient com en la reducció de la sinistralitat ja que segons diferents estudis realitzats als països on ja s’ha aplicat aquest mesura podem reduir la mortalitat entre un 30 i un 50%.
Acabem la 61 Fira de la Puríssima amb un excel·lent regust de boca. Durant tres dies rius de gent han recorregut tots els racons del nostre poble, des de les Termes Romanes fins al modern Parc de la Muntanyeta, passant pels carrerons del Nucli Històric, l’església, el mercadal… i desembocant al nou eixample. Ha estat la meva primera Fira com a alcalde i, creieu-me, és emocionant. Només puc dir gràcies a tots els que fan possible aquest gran aparador en què es transforma Sant Boi: organitzadors, expositors, comerciants, entitats, artistes, patrocinadors… tots, amb el seu gra de sorra, contribueixen a fer de la nostra Fira un espectacle que es viu al carrer. Penso que mai com a la Fira els carrers de Sant Boi no es veuen tan plens i mai tampoc com a la Fira no rebem tants visitants i de tan diverses procedències. És un repte mantenir
aquesta qualitat i, any rere any, oferir nous al·licients.
Però el principal repte és saber mantenir aquest caliu al llarg de l’any. Tenim prou potencial per fer del nostre poble un referent i per atreure, més enllà dels dies de Fira, visitants d’arreu i també la nostra gent, els de casa. Només cal treballar en aquesta direcció, com una pinya, amb tots aquells agents que he citat abans i que són la garantia de l’èxit, buscant en la innovació, la imaginació, les peculiaritats, la singularitat, tot allò que faci de Sant Boi un lloc per viure-hi i per visitar-lo. Estic convençut que ho podem fer, a poc a poc però sense pauses, guanyant cada dia una mica més d’espai i construint espais de qualitat que facin més atractiva la nostra oferta comercial i cultural. Amb les notes dels valsos i polkes de l’Orquestra Simfònica del Vallès encara ressonant, permeteu que us digui, un cop més, gràcies per ser els protagonistes d’aquest èxit!
Acabem de tenir un altre ensurt: Sant Ramon crema! Aquest ha estat el crit d’alerta, la realitat que dos focus d’incendi iniciats al terme de Viladecans podien haver acabat en una nova ragedia. Finalment el fort vent bufant en sentit mar, la bona coordinació de bombers, forces de seguretat, protecció civil i l’ordenat civisme dels veïns més propers, ha possibilitat que en tres hores passés el perill. Feien respecte aquelles flames cremant tot el que trobaven al seu pas i sobretot la impotència davant d’un foc descontrolat i amb condicions atmosfèriques favorables a la seva propagació (sequera, vent…). No obstant això, un incendi forestal en ple mes de desembre és ben insòlit. Tot i que encara no podem afirmar ben bé les causes, la forma d’inici, amb dos focus ben identificats, amb totes les reserves del cas, tot fa sospitar que pugui haver estat intencionat. Si fos així, per què? L’eterna pregunta que hi ha darrera d’un foc intencionat, un boig, un malalt, algú amb ganes de fer mal… Haurem d’esperar les oportunes investigacions i actuar-hi en consequència. Tota la nit quedaran unes quantes dotacions de bombers i de membres de Protecció Civil controlant la zona i remullant la zona cremada per evitar revifalles. El meu reconeixement a la tasca de tots els que han participat en l’extinció del foc i també en les tasques preventives col·laterals, tot un excel·lent equip al servei de la seguretat, amb una entrega i vocació de servei encomiables. Gràcies!
La lectura, además de ser un ejercicio de libertad, tal como citaba el viernes en este blog la frase de G. Flaubert, es también un ejercicio práctico de grandes resultados educativos. Leer por placer contribuye a evitar el fracaso escolar y los niños que leen suelen tener buenas notas tanto en letras como en ciencias, tal como queda claro en el reportaje de Marc Bassets en La Vanguardia. Y estos días que estamos leyendo y oyendo opiniones sobre la evolución educativa de los conocimientos y el nivel, por tanto, de nuestro sistema educativo, reflejado en el informe PISA, podemos afirmar que leer, además de interesante, resulta rentable. En este sentido, os recomiendo los diez trucos que para leer nos propone Emili Teixidor. Convencido de esto propuse hace tres años, en mi toma de posesión como Alcalde, elaborar un Plan estratégico de Ciudad de la Lectura, y he designado en este mandato municipal a una Concejal-delegada para impulsar esta tarea que considero también prioritaria para el desarrollo de nuestra ciudad y del modelo de nuestra ciudadania . El documento inicial del Plan se encuentra en fase de debate y será aprobado por el Pleno Municipal en el primer semestre del año que viene. Se trata de potenciar la actividad lectora en todas las edades y en todos los ámbitos: escolar, familiar, social…; de unir esfuerzos, buscando la complicidad de todos los ciudadanos y ciudadanas; y dar relevancia a las actuales iniciativas y crear de nuevas, para facilitar el acceso a la lectura y conseguir que la buena tendencia lectora que se da en la educación primaria nos acompañe toda la vida. No creo que jactarse de leer poco sea un buen ejemplo. De ahí que me parezca muy oportuno que los escritores franceses le recomienden al Presidente francés Sarkozy, cada quince días, un libro de lectura durante todo su mandato. Por que, tal como le recuerda Philippe Jaenada “Señor presidente, leyendo no se pierde el tiempo, se gana”