Un POUM que reordena la ciutat i la prepara per al futur
El Lehendakari del País Basc, Juan José Ibarretxe, s’ha reunit aquest dijous amb Artur Mas, president de Convergència i Unió. Ho ha fet per primera vegada a la història a la seu de Convergència Democràtica de Catalunya. Mas li ha volgut agrair aquest gest “personalment i políticament”.
Penso que finalment i a força dels esdeveniments dels darrers temps hem pres consciència del gran dèficit d’infraestructures que patim. Un dèficit que és ben palès a l’àrea metropolitana, on es concentra gairebé la meitat d’habitants del país i nosaltres en som part. Resoldre aquest dèficit històric no serà fàcil, però és des de la plena consciència del problema i amb la complicitat de totes les administracions que podem anar avançant. Realment, en un entorn metropolità la mobilitat, la bona mobilitat i el transport públic de qualitat, són sinònim de qualitat de vida i de creixement econòmic. No ens podem omplir la boca parlant del benestar assolit si no tenim resolt o treballem fermament per resoldre la capacitat de tots els ciutadans i les ciutadanes de desplaçar-se amb comoditat i rapidesa.
I a Sant Boi patim aquesta situació amb tota la cruesa: manca de metro, de tramvia, de RENFE… enllaços per carretera colapsats, etc. Però deixeu-me que hi aporti un bri d’esperança i sobretot la fermesa amb què afrontem la millora d’aquesta situació. En aquests mesos de nou govern hem tingut reunions per parlar d’infraestructures i transport públic amb el conseller Nadal, el secretari de Mobilitat, Sr. Manel Nadal, el president de l’Entitat Metropolitana del Transport, Sr. Poveda, la diputada d’Infraestructures de la Diputació, Sra. Anna Hernández… Demà mateix tenim una reunió amb l’ATM per parlar del tramvia. Amén del treball tècnic que anem seguint en tots aquests àmbits. I de tots aquests contactes en comencen a sorgir compromisos
concrets: En breu començaran les obres de la nova variant de la C-245, la famosa pota sud que ens ha d’enllaçar correctament amb les rondes de Barcelona i amb les autopistes, i ha de permetre l’eliminació de la rotonda de la Parellada i una major fluïdesa de sortida i entrada de Sant Boi. Juntament amb la Diputació i la Generalitat, estem treballant per la millora de la carretera BV-2002 (S.Vicenç-S.Boi) i en breu començarà també la construcció d’una nova rotonda enfront del carrer Frederic Mompou, per atendre el nou flux viari que comportarà la posada en marxa del nou hospital, a finals del 2009 (primera fase). Estem treballant noves
línies d’autobusos que reforcin la L-72 fins a plaça Espanya i una de nova que ens permeti connectar amb la zona universitaria de Pedralbes, que podria començar el nou curs acadèmic. Els treballs previs per a la nova línia de rodalies C-3, de Castelldefels a Cornellà, el “nostre” metro que ha de vertebrar Sant Boi, van avançant i s’estant fent els estudis de traçat per definir-ne el projecte definitiu. La Generalitat està col·laborant en la redacció del projecte de convertir la carretera C-245, de Cornellà a Castelldefels, en una nova rambla urbana, i amb una via ràpida de transport públic que potenciarà el servei d’autobús. Per això dic que, malgrat les dificultats i la situació actual, vull ser optimista i crec que amb la complicitat de totes les administracions serem capaços de convertir aquest repte actual en un flux d’oportunitats per créixer en la bona línia i per ser referents en el creixement econòmic i sobretot en el creixement de la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes. Totes aquestes actuacions les hem plasmat en el nostre
PAM (Pla d’actuació municipal) per fer ben palès el nostre compromís de treballar en aquesta línia i passar comptes periòdicament amb tots i totes vosaltres.
Precisamente estos días está de actualidad una propuesta, ante la cuál todos deberíamos reflexionar sobre cómo abordar esta nueva inmigración; los espacios temporales de acogida en los colegios (Noticia publicada en El Periódico).
El periodista cornellanenc Manuel Campo Vidal ha presentat “El somni de Barcelona”, una sèrie de nou capítols que s’emet per Barcelona Televisió sobre la immigració dels anys 50 i 60 al nostre país. Aquesta sèrie recull, a través de més de cent testimonis, la historia de les persones que varen deixar el seu lloc d’origen, molts d’ells són els nostres progenitors, per aconseguir un somni: millorar les seves situacions de vida i crear un futur més pròsper i esperançador per les seves famílies. En els diferents capítols es podrà veure les dificultats i condicions extremes en que es va produir aquest procés i, també, que el somni ha sigut possible i que avui, tant els que varen venir com els fills que hem nascut aquí, l’hem fet realitat. És, sens dubte, la història dels nous catalans del segle XX.
Avui ens troben immersos dins d’un altre procés migratori al nostre país. És, evidentment, una situació diferent a la viscuda en aquells anys, sobretot per la diversitat de procedència dels nouvinguts que comporta una major complexitat, amb hàbits culturals i també religiosos molt diferents als nostres. Però, com en la experiència anterior, es tracta de persones que tenen el mateix somni que varen tenir aquells nous catalans, amb les mateixes dificultats i situacions de gran necessitat.
A l’igual que ho vam fer aquells anys, només ens cal aprendre de la nostra història, del encerts i errors, per fer que, novament, el somni de tots i totes es converteixi en una nova realitat.
L’entitat red.es, depenent del Ministeri d’Indústria, presenta dimecres al Citilab Cornellà un projecte titulat “Archivo de la Experiencia“. En poques paraules, es tracta de què 10.000 persones grans aportin testimonis que són gravats i es puguin consultar a través d’Internet a les escoles de tot Espanya.
Cornellà és la primera ciutat de Catalunya on es començaran a gravar entrevistes, amb l’objectiu de crear un banc de records i d’experiències, i també de fomentar la relació d’aquestes persones amb les noves tecnologies. D’aquesta manera, la nostra història es podrà explicar, aprendre i entendre a través de les vivències més valuoses de les persones, de les generacions que ens han precedit i que van viure aquella història: aquella història que és també la nostra i de la qual encara en podem aprendre.
Nuestra democracia es una democracia representativa que se basa en el principio de que todos podemos elegir y todos podemos ser elegidos. Hemos iniciado la carrera electoral para el 9 de marzo y ya empiezan a vislumbrarse las líneas estratégicas de los programas electorales. Pero por encima de todo ello, deben quedar claros conceptos con los que no se debe jugar: el principal la libertad, el derecho inalienable que define a una sociedad democrática. La libertad es nuestro bien más preciado, como decía el filósofo francés Rousseau “renunciar a nuestra libertad es renunciar a nuestra calidad de hombres, y con esto a todos los deberes de la humanidad”.
Llevamos 30 años trabajando en España por la democracia, por una libertad que desgraciadamente nos fue vetada y que hemos recuperado con serenidad y mucho esfuerzo. Somos una sociedad que ha evolucionado y madurado que hemos conseguido muchas cosas y como ciudadanos tenemos el derecho de seguir ejerciendo la libertad sin imposiciones morales: libertad para elegir el tipo de familia que queremos formar y cómo queremos vivir, porque hay diversidad y porque ése es el verdadero sentido de la libertad, poder elegir.
Con ello no se rompe nada, ni la familia, ni los valores, ni los derechos. No se puede jugar con el concepto de libertad, recurriendo a la política del miedo que ejerce la derecha: miedo a la diversidad, a que se rompa España, a que se pierdan valores…..
Ese no es el camino. La libertad nos ha aportado valores como la confianza, la convivencia y el respeto, entre otros, y por ellos debemos seguir esforzándonos como ciudadanos y ciudadanas libres y con capacidad de decisión.