L’economia de Castellar del Vallès s’ha fonamentat, en els darrers anys, en dos pilars: l’activitat industrial –concentrada en els polÃgons del Pla de la Bruguera i de Can Carner– i la construcció. El sector de la construcció representa un 18% de les nostres empreses i professionals, un pes major que el desitjat. Malgrat aquest protagonisme, l’Ãndex d’aturats al municipi és lleugerament inferior al del conjunt del Vallès Occidental: un 13,8% enfront d’un 14,6%, segons dades del mes d’abril.
El nombre total d’empreses a Castellar es troba al voltant de les 1.900, una xifra molt considerable. Tanmateix, un 80% són de perfil tecnològic baix. Davant la necessitat de canvi del model productiu al nostre paÃs –i a la nostra vila–, el que ens toca fer a les administracions públiques és proporcionar eines i disposar l’entorn perquè apareguin activitats econòmiques innovadores, que tinguin futur i generin valor afegit. Si disposem d’aquestes eines, doncs, guanyarem competitivitat com a municipi durant els propers anys.
Per aquest motiu hem projectat un centre de coneixement basat en la innovació i les noves tecnologies, que s’ubicarà al nou Espai CÃvic de la plaça Major i entrarà en funcionament l’any que ve. Formarà part de la xarxa de Living Labs, centres on administració, empreses i món acadèmic col·laboren per generar propostes d’innovació –productes, serveis i models de negoci–. El nostre entorn forestal i la nostra tradició cultural fan que aquest nou centre pugui ser una referència pel que fa a l’actuació en el medi natural, la música i els col·lectius innovadors.
Per contra, el dèficit en infraestructures de transport que pateix Castellar és, ara per ara, més difÃcil de resoldre. Continuem depenent gairebé d’una única sortida, la carretera B-124, que és la segona d’Espanya en la seva categoria amb un major trà nsit rodat. La intensa relació que manté el nostre municipi amb les grans ciutats veïnes –Sabadell, Terrassa i Barcelona–, aixà com el desenvolupament dels nostres polÃgons industrials, fan créixer la demanda d’aquestes infraestructures.
Hi ha solucions a l’horitzó, però no tan properes com voldrÃem. El Departament de PolÃtica Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha previst un desdoblament de la B-124 que ens ha d’enllaçar amb la Ronda Nord de Sabadell i l’autopista C-58. Per altra banda, el perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat des de Sabadell fins a Castellar es troba en fase d’estudi. Cap d’aquests projectes, però, es materialitzarà d’immediat, amb el consegüent col·lapse de les infraestructures actuals.
També voldria fer esment de les necessitats comercials de la nostra vila. Si volem que Castellar no sigui una població dormitori, una de les coses que hem de fer és, sens dubte, potenciar el nostre comerç. Necessitem una oferta comercial dinà mica i concentrada, pròpia d’una població de 23.000 habitants i capaç de competir amb les ofertes de ciutats veïnes que redueixen el pes del comerç castellarenc en relació al nostre entorn.
Per una banda, hem de consolidar el centre de la vila com a nucli comercial –un dels principals problemes dels nostres comerços és la seva dispersió geogrà fica–. Aixà doncs, oferim incentius fiscals als establiments que hi aixequin persiana. Per l’altra banda, col·laborem amb l’Associació de Comerciants de Castellar (ACC) en diverses activitats de dinamització comercial que ja estan donant fruits.
En sÃntesi, puc dir que des de l’Ajuntament de Castellar del Vallès apostem per construir un municipi que creixi de forma limitada i sostenible, i que tingui en la innovació empresarial, els serveis i el comerç de proximitat els seus trets més caracterÃstics. Només aixà ens convertirem en una vila activa i ben posicionada un cop hagi passat la crisi econòmica.
