el trencaclosques

La gent de dretes, amb alguna excepció, no sol dir-ho gaire obertament. Un dels seus arguments predilectes és que un ajuntament sobretot és gestió. Poca política. Es a dir, fer obres, posar autobusos, arreglar semàfors i poca cosa més. D’altres vegades diuen que el que hem de fer és deixar que el mercat i la iniciativa privada ho resolguin tot, perquè fan que les coses funcionin millor. També acostumen a dir que no hi ha grans diferències entre els programes dels partits, que el model de ciutat ja està més o menys definit i el que hem de fer és gestionar-lo bé.

Clar que un ajuntament ha de fer obres, fer que funcionin els autobusos, cuidar els jardins i parcs o posar multes de trànsit quan cal. I ho ha de fer bé, amb eficàcia. Sens dubte. Clar que hi ha un model de ciutat força definit: justament el que defensa el PSC, el que hem anat definint des del PSC però amb el suport d’una àmplia majoria social al llarg dels darrers anys.

Terrassa no és el que és per casualitat. Es així perquè l’hem governat, a vegades sols i a vegades amb socis de govern, però sempre amb el suport d’una àmplia majoria, pensant en tothom, en cada persona. I lluitant perquè tothom progressi, perquè ningú no es quedi pel camí.

Podríem tenir ara mateix una altra Terrassa, si les coses haguéssin anat d’una altra manera els darrers anys. No és que vulgui posar-me dramàtic, però no seria la ciutat que ara coneixem. Estic segur que els barris no haurien progressat tant. Estic segur que davant de la crisi econòmica dels anys 80, que a vegades no recordem prou, l’ajuntament no hauria estat tan actiu per buscar noves fórmules com per exemple apostar per la universitat, per nous sectors industrials, per noves infraestructures que fossin atractives per a les empreses. Estic segur que seria una ciutat amb un creixement desequilibrat, dominat pels negocis, per l’especulació urbanística. Estic segur que no seria una ciutat que ha multiplicat els seus parcs i jardins o que ha ampliat el Parc Natural fins portar-lo a tocar de les cases del Pla del Bon Aire. Estic segur que seria una ciutat amb menys escoles públiques, amb menys instituts, amb menys CAPs, i amb molta més oferta privada i elitista en sanitat, en educació, en serveis socials i d’altres tipus.

Seria una Terrassa d’una minoria, en comptes de ser la Terrassa de tothom.

A vegades quan parlem de la dreta sembla que parlem d’un fantasma, de coses impossibles, que no passaran mai a Terrassa. Però són coses que ja han passat fa anys i que han deixat una profunda marca en la memòria col.lectiva. Ja sabem quines receptes té la dreta per a Terrassa. A vegades ens n’oblidem una mica, perquè fa molts anys que progressem continuadament, perquè hem millorat tant que el passat ens queda molt lluny. Però hauríem de recordar-ho.

La dreta existeix. I és dura. Més del que diuen públicament. Però s’amaguen. Especialment quan hi ha eleccions. Saben que la gent, la majoria de la gent, vol progrés, vol equilibri, vol igualtat. I sembla que ofereixin també això. No ens ho creguem. El seu missatge és de desigualtat, de diferències, de marxa enrera, de reduir la inversió pública.

I això no passa només en teoria, no és només una hipòtesi. Pensem per exemple en tots els problemes que han patit els darrers mesos els trens de la RENFE. Després de molts anys d’invertir poquíssim, d’anar tirant i estalviant, el servei ha fet fallida, ha petat. I ara paguem molts anys de govern de dretes que va reduir la inversió en transport públic, perquè tenia altres prioritats. No és un cas excepcional. Quan no governen no tenen inconvenient a reclamar millors serveis públics, però en els llocs on sí governen tendeixen a baixar la qualitat dels serveis, privatitzar, baixar la inversió, baixar la qualitat de vida. I la gent, la gran majoria, al principi no se n’adona, però des del primer dia comença a perdre oportunitats, igualtat, benestar.

El meu compromís és un altre: una ciutat millor que mai, de tothom i per a tothom. I això no són només paraules. La Terrassa real és davant dels nostres ulls i parla per ella mateixa…