el trencaclosques

Dimarts a la tarda, juntament amb altres candidats i candidates del Vallès, vaig participar en un debat televisiu al Canal 33. Es va emetre a la nit, cap a dos quarts de deu, just quan acabàvem l’acte electoral a la nova Jazz Cava: durant una bona estona, vaig poder parlar amb moltes persones actives a la vida cultural i ciutadana sobre les noves idees per a la cultura terrassenca dels propers anys. Al debat de la tele van destacar dos o tres temes que interessen molt a les ciutats i pobles del Vallès: el creixement, les comunicacions i la mobilitat, l’habitatge. Qüestions clau en els propers anys per a Terrassa.

El dia 27 votarem quin futur volem per a la nostra ciutat, per al nostre poble. Hi ha molts futurs possibles. Només depèn de que la gent vagi a votar i de quina papereta tria. Però és interessant veure també les coses des d’una perspectiva més àmplia, comparar models de ciutat i experiències, i en aquest sentit el debat del Canal 33 crec que va ser útil per als/les espectadors/es de Terrassa.

En aquestes eleccions hem de votar en funció de les coses que ens toquen més d’aprop, les de la comunitat en la que vivim. Estem triant el nostre futur, el dels nostres fills, el de la nostra família, els dels amics i amigues, el dels veïns… Això és el primer que cal tenir en compte per al proper diumenge 27 de maig. No són unes eleccions primàries ni una segona volta de res: són les eleccions en les que decidim la ciutat que volem per als propers quatre anys… i una mica més, perquè hi ha decisions que marquen el futur a mig i llarg termini.

Al 33 va evidenciar-se que hi ha efectivament diferents models de futur, no només perquè cadascú de nosaltres representava un municipi diferent. Sinó perquè darrera de les propostes concretes, dels projectes, hi ha diferències polítiques importants.

Algunes persones pensen que un ajuntament és sobretot gestió i poca política. D’altres pensen que si fa o no fa tot és igual i que les coses, guanyi qui guanyi el dia 27, no canviaran massa. Doncs no és així. Al darrera dels programes hi ha creences molt profundes, conviccions, models de societat.

El que presentem els socialistes a tot Catalunya -i a Terrassa, clar- és una suma de projectes pensats tocant de peus a terra, però amb ambició, pensant en les persones, en com podem solucionar millor les seves necessitats i també com podem progressar tots plegats, sense deixar ningú pel camí. I també, per què no, com podem fer realitat alguns somnis col.lectius. Això és el que ténen en comú les noves idees per Sabadell, per Barcelona, per Sant Cugat, per Sant Quirze, per Girona, per Vacarisses, per Granollers o per Terrassa.