el trencaclosques

Ahir vam celebrar al Saló de Plens de l’Ajuntament l’acte institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Una conferència de Francesc Escribano, director de TV3, ens va permetre reflexionar sobre el futur de la televisió al nostre país: els mitjans de comunicació, un element clau per a la identitat i el pluralisme d’un país, d’una ciutat, d’una comunitat… Us transcric el parlament que vaig fer per cloure l’acte:

“Senyores, senyors:

Després de la conferència que ens acaba d’oferir en Francesc Escribano, permetin-me que els adreci unes paraules al voltant de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Aquest d’avui és un acte solemne i de caràcter institucional, amb el qual el nostre Ajuntament se suma a les celebracions de l’Onze de Setembre a les ciutats i pobles de Catalunya. Hem cregut que el professor i periodista Francesc Escribano, actual director de TV3, podia aportar-nos una reflexió estimulant, a partir de l’experiència i el punt de vista dels mitjans de comunicació catalans, que han estat i són un element clau per a l’enfortiment de la identitat, la llengua i la cultura catalanes i un reflex plural de la realitat en la qual vivim. Gràcies, doncs, per aquesta xerrada que enriqueix el conjunt d’actes commemoratius que tancarem el dimarts dia 11 amb la ja tradicional ofrena floral de la Corporació municipal.

Ara fa 30 anys, l’Onze de Setembre de 1977, un milió de persones es manifestaven a Barcelona per celebrar la recuperació de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas. Un president que Terrassa recorda amb una de les seves principals avingudes, igual que altres presidents com Macià o Companys, els noms dels quals formen part del paisatge urbà de la nostra ciutat com a permanent homenatge. Ara fa 30 anys de la recuperació del govern català, que es va fer excepcionalmenta partir de legalitat i la legitimitat de la II República, trencades pel llarg parèntesi del franquisme. Això va obrir les portes a una Generalitat provisional, a l’Estatut del 79, a les primeres eleccions al Parlament i a un esplèndid i fèrtil període de trenta anys d’autogovern, marcat per tres presidents, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla.

Tres dècades d’autogovern i dos estatuts marquen una etapa clau en la història de Catalunya i en el seu encaix en una Espanya plural, diversa, pacífica i democràtica. No ha estat fàcil aquest encaix, ni podem dir que estigui plenament resolt; però faltaríem a la veritat si no reconguéssim amb orgull que aquest país nostre ha progressat espectacularment en aquest període. En part, per l’impuls dels successius governs. En una altra part, per l’extraordinària tasca realitzada des dels ajuntaments als pobles i ciutats de Catalunya, que ha transformat i millorat la vida quotidiana de milions de persones. I en una altra part, pel conjunt de la societat, en totes les seves facetes, en tota la seva diversitat, que ha mobilitat energies, capacitats, projectes, il.lusions, per prosperar, per avançar, per generar qualitat de vida i benestar, activitat econòmica, cultural, esportiva, solidaritat, avenços tecnològics… Catalunya és un país millor, un dels principals motors d’Espanya i un referent a nivell europeu i en molts camps també a nivell mundial.

Aquesta celebració del més llarg i més fèrtil període d’autogovern en molts segles ens convida a posar l’accent en els reptes que tenim al davant nostre. Reptes que són de ciutat i de país, en els quals ens juguem el nostre progrés col.lectiu per a la primera meitat del segle XXI.

Volem que Terrassa sigui cada dia més una ciutat amb una potent vocació i una potent realitat de lideratge, una ciutat ambiciosa, d’avantguarda. Volem que Terrassa sigui un referent en un segle XXI on els lideratges són més complexos que abans i no funcionen només per territoris o jerarquies, sinó per xarxes, per àmbits. La nostra és la quarta ciutat de Catalunya en població, i en alguns camps ha esdevingut clarament la segona, a més de posicionar-se en llocs capdavanters en relació amb el conjunt d’Espanya. Mantenim una relació d’independència i de complicitat, de competència i complementarietat, amb Barcelona, la capital del país. Terrassa està situada en el moment i el lloc claus dintre de la xarxa de ciutats del nostre país i de l’anella metropolitana. Sobre aquesta base, sobre el nostre present i els projectes de futur que ara mateix estem fent realitat, podem consolidar i potenciar el lideratge terrassenc i repetir una vegada més que la Terrassa del segle XXI serà, al costat de la capital del país, la futura capital metropolitana.

Es evident , però, que les apostes de futur de la ciutat de Terrassa van estretament lligades al futur del nostre país. La capitalitat metropolitana, el lideratge i l’ambició que reclamava per a la nostra ciutat, necessiten d’un país dinàmic, potent, ambiciós, segur, sòlid. Ara passem per un moment complicat, a mig camí entre dos escenaris. Les mancances en infraestructures, les crisis que hem viscut darrerament, poden deixar en el nostre estat d’ànim una mena de malestar, de decepció. No vull dir que siguin problemes anecdòtics ni menystenir la seva gravetat o fins i tot el seu dramatisme en alguns casos, però tampoc no és assenyat deixar-nos portar pel pessimisme o per una percepció esbiaixada de la realitat. Tenim problemes i mancances, però Catalunya avança en la bona direcció. I aquesta bona direcció té dos grans eixos, absolutament fonamentals: les infraestructures i els serveis. L’acció del govern de la Generalitat en serveis a les persones ha fet un salt endavant molt remarcable, que anirà donant fruits progressivament. A Terrassa ho estem veient i disfrutant molt d’aprop i intensament, amb escoles, escoles bressol, equipaments, accions que generen benestar social, igualtat, oportunitats per a les persones, seguretat.

També en infraestructures estem avançant i començant a recuperar un endarreriment sens dubte preocupant. Les comunicacions són probablement l’eix central d’aquest capítol. Aquí destacaria jo algunes actuacions que seren decisives per al futur de la nostra ciutat i també del nostre país. L’autovia orbital ara en construcció al nord de Terrassa, per exemple. El metro de Terrassa i la prolongació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat, que transformarà radicalment el sistema i el concepte de mobilitat interior i exterior. Els primers passos cap a una necessària anella ferroviària, que ha de resoldre velles mancances i comunicar millor el territori. Les millores a la C-58, a l’espera de la seva ampliació. Són alguns elements a tenir en compte quan analitzem la situació, perquè l’impacte d’aquestes infraestructures s’anirà multiplicant en els propers anys, generant un nou escenari en el qual seran decisives per afavorir l’economia, la innovació, la mobilitat, la creació de treball, l’intercanvi.

N’hem de reivindicar més encara. La connexió per autovia amb el Vallès Oriental, amb un traçat que respecti el paisatge i el medi ambient. La millora de les comunicacions per carretera amb les poblacions de la nostra comarca. L’aprofitament de les potencialitats que ens oferirà en un futur molt proper la nova línia de l’AVE. L’avenç en la construcció de l’estació de Renfe a Can Boada. La concreció de l’estació de ferrocarrils a la futura porta sud de la ciutat. L’ampliació de la C-58. Són alguns exemples d’infraestructures que necessitem per progressar, per facilitar la inversió privada, per crear oportunitats per a les persones, per apropar els centres de formació als joves. I també, sens dubte, amb una actitud de respecte exigent al territori, a l’entorn natural.

Aquests són alguns dels reptes que estan a l’agenda del nostre país per als propers anys. Conviden a l’optimisme i no al pessimisme, perquè es tracta d’inversions de futur, d’apostes de llarg recorregut que milloraran la vida de les persones i permetran que la nostra ciutat i el nostre país progressin. Ara, quan celebrem la Diada Nacional de Catalunya i els primers trenta anys d’autogovern en democràcia, és el moment de fer balanç amb perspectiva, de valorar el que hem avançat i de fer més èmfasi encara, amb optimisme, amb rigor i amb exigència, en tot allò que són els nostres autèntics camins de futur, les infraestructures de tota mena, carreteres, autopistes, ferrocarrils, aeroports, xarxes de telecomunicacions. Són reptes que hem d’afrontar col.lectivament a partir d’avui mateix, amb la confiança i la seguretat que sabrem trobar la direcció adequada per encarrilar el futur de Catalunya en el context d’una Espanya que progressa i d’una Europa que va prenent forma dia a dia i que constitueix el nostre horitzó per al segle XXI.

Moltes gràcies.

Visca Terrassa, visca Catalunya!”