el trencaclosques

En la primera entrada al bloc d’aquest 2008, després d’uns dies familiars i de retrobaments, voldria compartir una reflexió al voltant de com el nostre país i Badalona ha avançat molt en els anys transcorreguts des de la recuperació de la democràcia, en molts camps, i, en concret, en la igualtat de gènere.
Per la meva […]

En la primera entrada al bloc d’aquest 2008, després d’uns dies familiars i de retrobaments, voldria compartir una reflexió al voltant de com el nostre país i Badalona ha avançat molt en els anys transcorreguts des de la recuperació de la democràcia, en molts camps, i, en concret, en la igualtat de gènere.

Per la meva experiència, al moviment veïnal, a l’Associació de Veïns del Centre, com en moviments socials i ciutadans a la Badalona de mitjans de 1970s, quan maldàvem per omplir de contingut social la ciutat democràtica que despertava, i amb l’organització, per exemple, de plataformes com “Salvem l’Hospital”, ja n’he parlat al bloc. També es distingia amb claredat l’aportació i la sensibilitat que les dones hi oferíem, en una visió de la política, més ciutadana i propera, amatent als neguits i les qüestions del dia a dia.

En els anys difícils de la dictadura franquista, el paper de la dona, va ser invisibilitzat. En els procediments i les necessitats quotidianes, així com per a l’exercici de diversos drets hi havia una tutela del pare, del marit, etc. A Catalunya, la lluita per la llibertat democràtica i nacional corria paral·lela amb la lluita per fer realitat la igualtat de gènere, entre homes i dones. El paper d’avantguarda, sacsejador i irreemplaçable de les enyorades Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, ho deixaven palès.

Per fer honor a aquest passat, i prendre impuls cap endavant, i per la riquesa del moviment de les dones a la nostra ciutat, des de Morera, fins a Sant Roc, enguany ja a la cinquena edició, i a instàncies del Consell Municipal de la Dona, vam voler crear el Premi Trencant Invisibilitats, que reconeix en la categoria individual i col·lectiva, dones i entitats que s’han significat pel seu treball en el reconeixement i la concreció de l’aportació de les dones a la ciutat. Aquest any, la directora de l’Escola d’Adults de Sant Roc, la Carme Murías Bustelo, i el Centre de Dones de Planificació Familiar, han estat guardonades.

A propòsit d’aquesta reflexió, en l’edició d’enguany, en l’acte de lliurament del Premi al Saló de Plens recordava que les dones tenim molt a aportar a la vida en comú. Així exposava com en una publicació recent de la Fundació Rafael Campalans, en relació al paper de les dones a la vida en comú, s’hi reflectien unes paraules encertades i aclaridores de la pensadora Hannah Arendt :

 la política és allò que ateny a tothom i que es fabrica entre les persones. Allò polític va lligat a la possibilitat de comunicació i llenguatge entre els éssers humans. Sense llenguatge i comunicació no hi política. La violència és muda,  mentre que la política utilitza la paraula.

Les dones, de ben segur, hi tenim molt a dir, en aquest sentit.

La complexitat de la societat d’avui demana escoltar, diàleg,  empatia, treball en equip, i mediació. Sóc conscient que aquests valors, es construeixen en l’educació i en la cultura, però crec que per diversos factors, les dones, pels rols què hem desenvolupat, aportem, en general i amb intensitat aquesta visió, aquestes actituds. Serien trets distintius del que sovint hem anomenat la mirada de dona, que cada cop, afortunadament, compartim de manera més nombrosa homes i dones.

En una entrevista a lamalla.net, al voltant de l’aportació específica de les dones a la política, recordava com hi ha casos molts diferents, però em sembla que sovint, accentuem el treball en equip, la capacitat de comprensió i l’empatia, a més de la dimensió de relació personal i propera. Aquests valors, a banda dels factors culturals esmentats, tenen l’arrel en l’ús de la paraula, la mediació i el diàleg per fer possibles relacions més igualitàries. La política d’avui, donada la complexitat de situacions i realitats, requereix cada vegada més d’aquesta manera de fer.

El nostre Ajuntament ha estat pioner des de mitjans dels anys 80s en l’aplicació de polítiques transversals de gènere. I ho continua essent. Com en les polítiques de temps, tant necessàries per exercir el dret a la conciliació entre la vida personal i la laboral, per mitjà d’eines com el Banc del Temps. També en l’acollida de dones nouvingudes, amb el programa “Dones Acollidores”, que ha estat reconegut per la Diputació de Barcelona, com a bona pràctica de govern, i aquest any el Consell de Ciutat l’ha reconegut en els seus premis lliurats en la recepció de Nadal a les entitats; també ho hem estat, en esdeveniments com l’organització del I Congrés de les dones del Barcelonès Nord.

Tenim com a objectiu l’avenç en la paritat a les diferents comissions tècniques municipals. La feminització de les administracions públiques, i la presència molt destacada de les dones a les Universitats, reflecteix el paper important que duem a terme en els equips i les relacions laborals d’avui, sempre des de l’esperit que fa possible que homes i dones, conjuntament, avancem cap a la igualtat en tots els espais socials i personals.

En el camp de la representació política, el nostre Ajuntament ha estat sovint, pioner en la presència de diverses dones, com a regidores, portaveus i presidentes de Grups Municipals i com a tinents d’alcalde dins de la Junta de Govern. Fins i tot, abans que la Llei d’Igualtat que ha impulsat el govern que presideix José Luís Rodríguez Zapatero ho fes possible. De manera natural, des de la cooperació, més dones van ocupant llocs de responsabilitat, ara també amb un nou impuls en el món de l’empresa, que a Badalona té nombrosos exemples.

Em vull aturar un moment, per valorar molt positivament la tasca empresa pel Govern de l’Estat en el camp de la igualtat, com ho ha fet també el Govern de la Generalitat. Els avenços legislatius contra la violència de gènere -que permetran aviat que Badalona disposi d’un Jutjat específic-, l’impuls per la paritat en les llistes electorals, i per l’avenç en la presència de les dones en els consells d’administració i en els òrgans de les empreses, són una passa més cap a una més aprofundida democràcia als diferents ens socials. Malgrat que sectors conservadors de diferents estaments ho dificultin, o ho vulguin posar en qüestió.

Finalment, l’objectiu de paritat i d’igualtat de gènere, ha permès una dimensió de projecció exterior de la ciutat i de les seves entitats. En la xacra esfereïdora de la violència de gènere, homes i dones de la ciutat, van fundar ara fa uns anys una entitat pionera i modèlica en aquest camp: es tracta d’ ”Homes i dones contra la violència de gènere” (HOCOVIGE). En aquest sentit, des del necessari compromís de totes i tots, vull apuntar com el passat dia 22 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, una marxa d’homes va recórrer diversos carrers del centre de la ciutat.  D’entre ells 70 homes van llegir la malaurada llista de les 70 dones, que fins aquell dia havien perdut la vida, víctimes de la violència, amb un propòsit personal en el camp dels valors i l’educació, per capgirar la situació.

Altres experiències municipals i ciutadanes han despertat l’interès més enllà de Badalona. Els primers dies del mes de desembre de l’any passat, vam acudir amb una representació de professionals i representants de l’Ajuntament, al seminari “Dynamics cities need women” (les ciutats dinàmiques necessiten de les dones), organitzat per la regió de Brussel·les i la xarxa de dones del grup de grans ciutats Metrópolis. En el decurs de diverses sessions, amb representants polítiques i tècniques de diversos països del món, vam exposar les nostres polítiques d’innovació, com, per exemple, els projectes dels Casals de mares per facilitar la conciliació de la vida laboral i personal a moltes mares i pares que se senten aïllades, sovint famílies monoparentals, amb serveis de cangur, suport psicològic i educatiu que haurien de potenciar una millora qualitativa en l’ús del temps; o també amb el programa de suport i seguiment a les dones maltractades, augmentant els recursos per donar més serveis de suport psicològic i jurídic a les dones en processos de separació, i, finalment, el projecte de reeducació social per a persones maltractadores.

Va ser un gran goig, veure tantes dones, de tants països, exposant accions i projectes, i reunides en un mateix espai. Eren responsables de tot el món, que tenen en molts casos veritables dificultats personals i polítiques, per fer la seva tasca a favor de la igualtat i d’una societat més justa. Convé que no ho oblidem.

Fer de la solidaritat i la igualtat un element de projecció de ciutat, és una necessitat per reconèixer el valor i la qualitat de tants homes i dones, i d’entitats, que treballen per una Badalona més justa, per un món més just. Així ho fem! Gràcies a tots i a totes aquells que ho heu fet i ho continuareu fent possible.